Lula, atrapat entre els anhels de canvi i els límits que imposa la realitat

A una setmana d’haver retornat a la presidència, Luiz Inácio Lula da Silva no només intenta esborrar les empremtes més agraviantes del passat bolsonarista, sinó administrar els desafiaments d’un present marcat per la desigualtat en la relació de forces. El tercer mandat de l’exsindicalista va començar a Brasília sota un sol radiant que va permetre il·luminar millor el poder dels símbols disseminats. Lula va rebre els atributs de comandament d’un nen, un indígena, un negre, una dona, un treballador i un discapacitat: part dels grans perdedors durant el Govern d’ultradreta. «Una bona emoció renta l’ànima. Fins i tot sabent que pot ser efímera, que hi ha al seu darrere una voluntat de creure en alguna cosa que pot no ser certa», va dir Jorge Coli, columnista del diari Folha de San Pablo, sobre la força inaugural que ha irradiat aquesta imatge. L’optimisme no admet desmesures, però. Passats els dies d’eufòria, els analistes van tornar a remarcar el paradoxal equilibri polític existent. Perquè si bé Lula encapçala l’Executiu d’una nació federal amb més inclinacions programàtiques i sentimentals envers l’esquerra, el Brasil federal assenyala rumbs més sinuosos: 13 dels seus 27 estats, entre ells els més pròspers i poblats, San Pablo, Rio de Janeiro i Mines, són administrats per la dreta. Alguns dels seus governadors eren, almenys fins a l’1 de gener, simpatitzants de Jair Bolsonaro. Les forces conservadores també compten amb majoria a les dues cambres del Congrés i això obliga el Govern a negociacions constants i candides amb el centre polític. Primers llampecs Per guanyar a l’excapità de l’Exèrcit en la segona volta, Lula va comptar amb la inestimable col·laboració de Simone Tebet, del moderat Moviment Democràtic Brasiler (MDB), que havia quedat al primer lloc en la primera volta. El suport va tenir premi: el Ministeri de Planificació i Pressupost. A l’assumir-lo dijous passat, Tebet va fer públiques «algunes discrepàncies» amb el titular d’Economia, Fernando Haddad. De moment es tracta d’una dissidència cordial. S’estima que 281.000 brasilers viuen al carrer, un 38% més que quan Bolsonaro va arribar a la presidència. Entre 2021 i 2022, el nombre de brasilers endeutats ha augmentat en sis milions. Gairebé la meitat dels menors de 14 anys són pobres, és a dir, un total de 20,3 milions de persones. El Govern ha forçat el Congrés perquè obri l’aixeta de la despesa pública que permeti afrontar les seqüeles més urgents de les polítiques que van regir els últims quatre anys. Els analistes creuen que existeix més consens entre els integrants d’un Govern heterogeni per atendre aquests obstacles. Una de les proves més difícils que haurà de travessar el president està vinculada amb els seus compromisos de revertir radicalment les polítiques ambientals de la ultradreta i promoure l’anunciada «desforestació zero». El paper de Marina Silva Marina Silva, una heroïna de la lluita ecologista, va ser ministra de Lula durant els seus primers Governs. Va trencar amb el líder del Partit dels Treballadors (PT) el 2008. El perill de la reelecció de Bolsonaro va tornar a acostar-los. Dimecres, ella es va fer càrrec de la cartera de Medi Ambient i Canvi Climàtic. El Brasil, va dir, ha de complir l’Acord de París per reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle en un 37% de cara al 2025. La ultradreta no només va fomentar la destrucció dels biomes. La seva jactància antiecològica va suposar un enorme desprestigi internacional d’aquest país que Silva es proposa revertir al més aviat possible. El rol del ministeri, va sostenir, «no és el de ser un obstacle a les justes expectatives de desenvolupament econòmic i social de la nostra població, sinó el de facilitador per orientar com es poden satisfer aquestes demandes sense perjudici de la necessària protecció dels nostres recursos naturals», va dir a l’assumir el càrrec. «Marina sap que, del discurs a la pràctica, flueix un riu de la mida de l’Amazones», va assenyalar Cristina Amorim, columnista de la revista Piaui. D’acord amb Míriam Leitão, del diari carioca O Globo, Silva sap que «hi haurà un punt que portarà tensió» amb altres ministeris, en especial el d’Agricultura, timonejat per Carlos Favaro, un representant dels empresaris del sector. S’estima que Lula tindrà sempre l’última paraula. El front militar Bolsonaro havia convertit les Forces Armades en cogovernants. Amb la seva derrota, van haver de retornar a les casernes. La tornada del PT al Govern ha provocat al·lèrgia en alguns dels excomandants. L’almirall Almir Garnier Santos es va abstenir d’entregar el comandament de la Marina a l’almirall Marcos Sampaio Olsen, que, per a súmmum, va expressar el seu agraïment a Lula per la confiança i va prometre lleialtat a les noves autoritats. Els militars en aquests moments estan recelosos. Bolsonaro va imposar un secret de 100 anys a les accions realitzades dels uniformats durant la seva administració. Lula va prometre aixecar aquesta restricció, especialment respecte al desastrós paper que va exercir el general Eduardo Pazuello durant la pandèmia mentre va ser al capdavant del Ministeri de Salut. La decisió del Govern de revisar la seva gestió, va assenyalar l’analista Malú Gaspar, provoca inquietud a les files castrenses. Es tem que el coneixement de la veritat no només tingui el potencial de desgastar la figura de l’expresident, que ha fugit als Estats Units enmig de reclams que respongui davant la justícia, sinó de les pròpies Forces Armades.

Lula, atrapat entre els anhels de canvi i els límits que imposa la realitat

A una setmana d’haver assumit el càrrec, el president del Brasil comença a administrar com a equilibrista les contradiccions del seu Govern

El més llegit