Objectiu talibà complert: exclusió de les dones de la vida pública

Quan van prendre el poder, l’agost del 2021, van prometre que eren diferents. Que havien canviat, asseguraven, i que ja no eren els mateixos talibans que havien governat l’Afganistan durant l’últim lustre de la dècada dels noranta. Que havien après dels seus errors. Que els afganesos serien més lliures que abans, que la comunitat internacional hi podia confiar i que obria les portes al nou Kabul governat pels talibans. Van mentir. Però la seva mentida va ser gradual, de mica en mica, seguint una trajectòria ascendent que ha culminat –de moment– amb la prohibició aquest desembre que les dones accedeixin a la universitat i que treballin en oenagés. Però les restriccions van començar ja al principi. El setembre del 2021, menys d’un mes després de la victòria, els instituts de nois van reobrir després de les vacances d’estiu. Els de noies no, sota la promesa que ho farien més tard –no han tornat a obrir–. Viatges amb guardià Aquell 19 de setembre, els talibans van dir a les dones funcionàries que es podien quedar a casa. El 26 de desembre del 2021 el Govern va prohibir que una dona pogués viatjar a una altra ciutat sense el seu guardià –un home de la seva mateixa família–. El gener del 2022, el hijab, el vel islàmic, es va convertir en obligatori. Al març es va confirmar que les noies podrien estudiar només fins a primària. El 3 de maig, les dones van deixar de poder conduir. El 7 del mateix mes es va decretar que les dones havien de cobrir-se la cara completament. Del hijab obligatori es passava al burca obligatori. A l’octubre, els talibans van prohibir que una dona pogués seleccionar els estudis d’enginyeria, periodisme, veterinària, agricultura i geologia a la universitat. Al novembre, les afganeses van deixar de poder entrar en parcs, gimnasos i banys públics –abans podien fer-ho, però només amb el seu home guardià. I ja al desembre, fa unes setmanes, es va prohibir completament que les dones puguin accedir a la universitat i que puguin treballar en oenagés. Policia de l’exclusió i del vici «Des del principi estan aplicant les seves restriccions, però ara hi ha la policia de la castedat i del vici (una mena de policia de la moral), que vigila les vestimentes de les dones», explica una jove afganesa, la Nilab, a la Xarxa d’Analistes de l’Afganistan, un grup d’investigació sobre el país asiàtic. «Fa uns mesos em van parar quan anava a comprar perquè no portava el burca ni anava amb un home guardià. Van dir als botiguers que no deixessin entrar dones soles a les seves botigues. Des d’aleshores intentem anar-hi igualment, però si els talibans s’assabenten que anem sense el burca o que portem maquillatge, investiguen on vivim i amenacen els nostres homes guardians», explica aquesta jove. Al principi, segons la Nilab, els agents talibans pul·lulaven per tot arreu, als carrers, buscant gent per acovardir per no respectar les noves regles de l’Emirat Islàmic de l’Afganistan [el nom oficial del govern talibà]. Ara, un any i mig després, la seva presència s’ha reduït, però no significa que ja no existeixi el risc. «Els talibans avisen els homes a les mesquites que no han de permetre que les dones surtin de casa o vagin a cap espai públic sense ells. Els diuen que si veuen una dona sola pel carrer, serà un problema per al seu guardià. Fins i tot han amenaçat els taxistes perquè no acceptin dones soles», assegura la Nilab. Una història que es repeteix Una història que es repeteixTotes aquestes restriccions no apareixen del no-res i l’última vegada que van ser aplicades no va ser als 90. Durant els 20 anys següents de presència internacional a l’Afganistan, els talibans han controlat territoris al país centreasiàtic, sobretot les zones rurals del sud-oest del país. Allà, les noves normes no són noves ni són una sorpresa: fa dècades, fins i tot més, que són aplicades. A l’Afganistan rural, la tradició ultraconservadora marca que quan una noia té la menstruació, és casada per força. A partir de llavors ja no surt més de casa, on queda reclosa per a les feines de casa i encarregar-se de la cura tant dels pares del marit com dels fills que vagin arribant. Però és ara quan aquestes restriccions han arribat també a les grans ciutats del país, més obertes que el camp. «En general, la societat afganesa és tradicional i l’educació és molt baixa, sobretot a la meva àrea, on la majoria d’homes recolzen aquestes restriccions. Els que sí que són educats i saben que aquestes prohibicions són terribles tenen por de parlar. Si ho fan, els detindran. El meu pare, per exemple, està en contra de tot això, però calla per salvar-se», diu la jove Nilab, de la província de Nimruz. Ella resumeix així aquest últim any i mig de govern talibà: «Les dones han de portar el burqa i els homes, barba. La gent obeeix perquè té por de ser detinguda i castigada. Les restriccions incrementen. Els talibans no poden suportar les mostres de felicitat de la gent. Quan hi ha una boda, per exemple, els agents arriben de cop per parar la música o, si no, detenen tots els homes de la família».

Objectiu talibà complert: exclusió de les dones de la vida pública

El Govern integrista afganès ha anat eliminant a poc a poc els rols de les afganeses en la societat per tancar-les a casa

El més llegit