Crònica des de Londres: dels bancs d’aliments als bancs de calor

Són dos quarts de cinc de la tarda i ja és de nit a Londres. Al carrer els termòmetres marquen zero graus i a la cafeteria de la famosa Royal Opera House hi ha una dotzena de persones llegeixen, treballen amb el portàtil o simplement passen l’estona en silenci. No hi ha funció i si són allà no és per amor a l’art. El fastuós edifici a Covent Garden, temple mundial de l’òpera i el ballet amb 290 anys d’història, és un dels milers de ‘warm banks’ (bancs de calor) oberts en tot el Regne Unit. L’espiral del cost de la vida i el preu astronòmic de l’energia (un 80% d’augment l’1 d’octubre) ha impulsat l’obertura d’aquests llocs on, sense consumir res ni gastar-se diners, la gent pot disfrutar de calefacció i wifi gratis. Recursos ‘dickensians’ Un dels primers a compartir la idea al juliol va ser el periodista Martin Lewis, expert en estalvi i finances. «No em puc creure que estigui escrivint això, però em pregunto si aquest hivern necessitarem bancs de calor, l’equivalent al bancs d’aliments on la gent que no es pot pagar la calefacció sigui convidada a passar el dia», va escriure a Twitter. Un mes abans, l’alcalde laborista de Bristol, Marvin Rees, havia anticipat que caldria prendre mesures extraordinàries: «Sona gairebé com si estiguéssim enmig d’una guerra, però treballarem amb les comunitats per crear llocs calents on la gent pugui anar aquesta tardor si ho necessita». Recursos ‘dickensians’, com alguns els han anomenat, més propis de la misèria de l’època victoriana narrada pel gran Charles Dickens. Però una cosa impensable en una de les potències més riques del món va anar guanyant terreny. Avui els nous bancs proliferen per tot el país. Biblioteques, esglésies, centres culturals, associacions de barri i fins i tot negocis privats han obert les seves portes. Alguns durant tot el dia; d’altres, unes hores a la setmana. Més del 50% dels ajuntaments d’Anglaterra i de Gal·les hi han participat amb ajudes als organitzadors. Un dels motors de la campanya, Warm Welcome, havia comptabilitzat a l’octubre 350 espais d’acollida com aquests. En vigílies de Nadal, aquesta xifra superava els 3.600. Al municipi d’Ipswich, la biblioteca Gainsborough ofereix cafè i te gratis, com moltes parròquies. A Reading, un dels bancs de calor és un antic pub remodelat. Sopa per entrar en calor Nourish Hub, un centre comunitari a l’oest de Londres, obre de dilluns divendres al migdia. Disposa d’una gran sala, alegre i ben caldejada, amb taules llargues i una gran cuina al fons. Forma part d’una organització benèfica centrada a nodrir saludablement la gent de pocs recursos econòmics, amb bones receptes i a baix cost. Aquest dilluns, el menú de plat únic a triar és sopa de llenties, sopa de pastanaga o verdures al forn amb mozzarella. Costa cinc lliures (5,7 euros) o és gratis si algú no ho pot pagar. Hi ha una vintena de clients, gairebé tots homes sols, que mengen callats. La majoria semblen habituals en un barri on la gran riquesa de Holland Park està a només dues parades d’autobús d’un veïnat molt més precari. Al local s’organitzen classes de cuina i a les prestatgeries hi ha llibres de Jamie Oliver, d’Antonio Carluccio i de Mary Berry. La sala també és ara un banc de calor. Moltes Elsies D’acord amb l’Oficina Nacional d’Estadístiques, el 23% dels britànics no podran escalfar adequadament casa seva, ocasional o permanentment. Un 16% està preocupat o molt preocupat per no tenir prou menjar. Un 6% ja està en aquesta situació sense prou diners per omplir el plat fins a final de mes. Treballar des de casa sense calefacció o estar-se a casa sense feina i amb poc menjar és un perill per a la salut física i psicològica. La demanda als bancs d’aliments s’ha disparat mentre les vagues per reclamar augments salarials es multipliquen. Al maig es va fer viral la història de l’Elsie, una pensionista de 77 anys que amb el seu bitllet gratuït de transports es passava els dies circulant en autobusos per estar calenta perquè no es podia pagar la calefacció. La seva factura havia augmentat, ja llavors, de 17 a 85 lliures al mes. Ara aquesta factura és totalment inabordable per a moltes Elsies.

Crònica des de Londres: dels bancs d’aliments als bancs de calor

Biblioteques, esglésies i altres equipaments obren les portes per oferir un lloc on passar gratuïtament el dia o treballar sense passar fred a gent que no es pot pagar la calefacció

Crònica des de Londres: el restaurant que alguns voldrien esborrar del mapa

Crònica des de Roma: el soroll de Ciampino

Crònica des de Beirut: llar de mil contrastos

El més llegit