La matança de soldats russos la nit de Cap d’Any fa revifar el descontentament amb la gestió de la guerra a Rússia

L’Exèrcit rus va patir la nit de Cap d’Any una de les jornades més nefastes des que va envair Ucraïna el 24 de febrer passat, després que diversos míssils Himars llançats per les forces locals impactessin contra un centre de formació professional on eren aquarterats centenars de militars del Kremlin, a la regió de Donetsk. El Ministeri de Defensa rus ha reconegut la mort de 63 d’uniformats en l’atac, una xifra que Kíiv apuja a més de 400 i prop de 300 ferits. La situació s’ha vist agreujada pels detalls de la pèssima planificació que aflora amb el pas de les hores, i ha tornat a posar en marxa les crítiques de comentaristes, polítics i bloguers militars russos amb la gestió de la guerra. Crítiques que, com ve sent la norma, vigilen molt d’apuntar a Vladímir Putin. Però la frustració existeix i no deixa de créixer davant l’allau de baixes que estan patint les tropes russes, més de 108.000 militars morts des que va començar la invasió, segons el recompte ucraïnès, impossible de verificar. I també caldria afegir les pèssimes condicions que afronten molts soldats, conegudes a través de les cartes de protesta dirigides pels seus familiars a les autoritats de la regió russa de torn o les trucades filtrades des del front. Parlen de ciutadans recentment mobilitzats i enviats al front sense gairebé formació; d’unitats que vaguen pel bosc sense ordres clares; o de soldats obligats a buscar-se la vida per aconseguir roba d’abric i provisions bàsiques. «Els nostres nois són simplement carnassa per als ucraïnesos, estan constantment sota el foc de l’artilleria», va dir recentment a ‘The Moscow Times’ el germà d’un soldat mobilitzat. «Només un 15% de la seva unitat segueix viva i ni tan sols els deixen retirar-se o reagrupar-se. L’Exèrcit ens ha traït». També aquesta vegada els detalls de la matança a Makívka, una ciutat industrial ocupada per les forces russes a Donetsk, són esgarrifosos. D’acord amb la informació airejada per bloguers militars russos, part del contingent massacrat la nit de Cap d’Any dormia al costat d’un dipòsit de munició que va explotar en la deflagració i alguns dels soldats van utilitzar les hores prèvies els seus telèfons mòbils russos, cosa que va permetre que les forces ucraïneses interceptessin les trucades i descobrissin la seva ubicació. Frustració palpable «¿Quina mena de conclusions es trauran? ¿Qui serà castigat?», es preguntava a les xarxes socials Mikhaïl Matveiev, un diputat rus de la regió de Samara, d’on procedien molts dels soldats morts en l’atac. En aquesta regió a la vora del Volga es van concentrar aquest dimarts un centenar de persones per retre homenatge a les víctimes, com va passar en altres capitals russes, segons Ria Novosti. «No he dormit en tres dies, Samara no ha dormit. Estem en contacte permanent amb les dones dels nostres nois. És molt dur i aterridor», va dir durant la concentració Iekaterina Kolotovkina, dona d’un general destinat a Ucraïna i directora d’un organisme d’ajuda als soldats. «El dol ens uneix. No ho oblidarem i la victòria, sense cap dubte, serà nostra». Però tant allà com en altres mostres públiques de dol, el despit no es va dirigir contra l’alta jerarquia del Kremlin sinó contra Occident i comandaments militars sense nom ni cognom. «Sí, Vladímir Vladimirovitx, estimem el nostre país», va escriure la influent bloguera militar Anastàsia Kaixevarova referint-se a Putin. «Estimo tant Rússia que odio certes persones del teu entorn». El senador Serguei Mironov es va atrevir a demanar una investigació interna per imposar conseqüències penals als oficials responsables del desastre de Makívka, a qui va responsabilitzar de «permetre la concentració de personal militar en un edifici desprotegit», així com a «totes les altes autoritats que no van proporcionar el nivell de seguretat necessari». De moment, tot indica que Putin pot continuar dormint tranquil. Ha empresonat l’oposició o l’ha forçat a l’exili, ha desmantellat la premsa independent i ha amansit qualsevol conat de contestació social a base de propaganda i mà dura. Però com ja va passar després del desastre en la guerra russojaponesa de 1905, els russos toleren bé l’autoritarisme i els fiascos militars fins que deixen de tolerar-los. I si no que li preguntin al tsar Nicolau II.

La matança de soldats russos la nit de Cap d’Any fa revifar el descontentament amb la gestió de la guerra a Rússia

Les critiques creixen pels canals habituals i un cop més vigilen de no nomenar directament Putin

El més llegit