L’arribada del ‘general hivern’ preocupa Ucraïna i Moldàvia, però no Rússia

El fred més dur arriba als països que van formar l’antiga URSS, on s’espera que tingui conseqüències desiguals. Mentre països com Moldàvia, el Kirguizistan i Ucraïna poden patir amb l’escomesa del ‘general hivern’, Rússia no veu l’arribada dels mesos més freds de l’any com un problema. En el cas d’Ucraïna, l’ofensiva russa ha delmat la seva infraestructura energètica, incloent-hi la central nuclear de Zaporíjia, la més gran d’Europa, desconnectada de la xarxa com a conseqüència dels bombardejos i combats als seus voltants. Segons va assegurar el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, a finals de desembre, prop de nou milions d’ucraïnesos tenen problemes de subministrament elèctric. És per exemple el cas de la família de la Iúlia, que explica que els seus familiars a l’oest del país pateixen talls diaris d’energia. Les apagades poden durar fins a diverses hores i «aquells que utilitzen electricitat per escalfar-se, passen angúnies». La Iúlia afegeix que «no tenen problemes en el subministrament de gas» de moment. Moscou ha amenaçat de tallar el subministrament d’hidrocarburs que continua arribant a alguns països d’Europa a través de gasoductes que travessen Ucraïna després d’acusar Kíiv de robar el gas natural que passa pel seu territori ucraïnès. Una amenaça que, si es complís, podria afectar diversos països de l’est d’Europa. Ucraïna va deixar de consumir gas rus des que el Kremlin es va annexionar Crimea i va recolzar l’aixecament separatista al Donbass el 2014. A Moldàvia la vida s’ha complicat molt per als seus ciutadans per l’elevadíssima inflació, que arriba fins al 35%, i els esporàdics talls del gas rus. Alguns dels seus ciutadans s’han vist abocats a «utilitzar llenya [per escalfar-se], com al segle XIX», mentre que d’altres s’han vist obligats a endeutar-se per poder pagar les factures del gas a l’hivern. «La situació és molt dolenta per culpa de la guerra», assegura l’Ivan, un resident a la capital del país. Moldàvia, que comparteix frontera amb Ucraïna, pateix de manera indirecta el conflicte. Les ajudes del Govern moldau estan mirant de compensar les penúries que ha ocasionat la guerra. Fourth electricity price rise in a year – this time of about 25 per cent – will add to the difficuties facing Moldovans as winter closes in.https://t.co/DPDi9rGCzA — Balkan Insight (@BalkanInsight) 30 de noviembre de 2022 Contaminació aèria A l’Àsia Central el problema ha derivat en un altre de totalment diferent. Les ciutats més grans de la regió pateixen el ‘boirum’, una forma de contaminació atmosfèrica produïda, entre altres factors, per la combustió de carbó. A causa dels problemes de subministrament als països centreasiàtics sense reserves d’hidrocarburs, com és el cas del Kirguizistan i el Tadjikistan, les autoritats confien en aquest combustible per cobrir les seves necessitats energètiques. L’antiguitat de les instal·lacions, especialment de les calefaccions, també contribueix a l’augment de la pol·lució. En el cas del Kirguizistan, la falta de recursos energètics propis i una mala situació econòmica han generat nocius efectes secundaris que han fet de la seva capital, Bixkek, la més contaminada del món a mitjans de desembre. Tot i que des d’aleshores ha aconseguit baixar algunes posicions en la classificació que estableix la consultora suïssa IQAir, continua tenint almenys sis urbs del país amb nivells de contaminació perjudicials per a la salut, entre les quals les dues principals ciutats, Bixkek i Osh. «El problema de l’‘smog’ és estacional, i es deu en gran manera a les calefaccions i a les centrals tèrmiques», assegura a EL PERIÓDICO l’analista especialitzat en l’Àsia Central Fran Olmos. La càlida excepció Una situació molt diferent és la que es viu a Rússia, on no s’espera que la majoria dels ciutadans passin fred a casa o pateixin elevats nivells de contaminació atmosfèrica. Com cada any, l’habitual és que la calefacció central converteixi els espais tancats –com domicilis particulars i edificis públics– en petites saunes, ja que els seus inquilins no poden apagar els termòstats ni regular la temperatura. La norma és que els portentosos abrics que llueixen els russos en exteriors es guardin als armaris per donar pas a peces de màniga curta o pràcticament d’estiu malgrat que el termòmetre pugui marcar temperatures sota zero a l’exterior. L’existència de grans reserves d’hidrocarburs en territori rus, segon productor mundial de petroli i primer de gas natural, permeten a Moscou gastar abundantment per escalfar les llars dels seus ciutadans. I sempre a preus molt baixos en comparació amb altres països. Per exemple, a la mateixa capital el metre cúbic de gas costa al consumidor l’equivalent a 0,01€, mentre que a Espanya es pagar a un preu que ronda els 0,74€ el m3. Another ridiculous anti-Western propaganda video shared on Telegram by RT boss Margarita Simonyan Who on earth makes this stuff? pic.twitter.com/mbgjkDsnzp — Francis Scarr (@francis_scarr) 8 de diciembre de 2022 «Dins de casa, a la regió de Moscou, es passa molta calor i de vegades és fins i tot massa», assegura l’Olga, una moscovita que prefereix no donar el seu cognom. També matisa, però, que depèn del domicili, ja que de vegades ha de recórrer a l’«estufa elèctrica» a la seva actual vivenda. L’habitual, en qualsevol cas, és no passar fred, fins al punt que en ocasions és necessari obrir les finestres. Des de l’univers mediàtic pròxim al Kremlin s’ha utilitzat la propaganda per reforçar la idea que Europa passarà fred aquest hivern. En un dels vídeos difosos, compartit per figures com la directora de la cadena Russia Today, Margarita Simonian, es reflecteix parcialment la situació d’alguns països de les exrepúbliques soviètiques, com és el cas prèviament esmentat de Moldàvia.

L’arribada del ‘general hivern’ preocupa Ucraïna i Moldàvia, però no Rússia

A l’Àsia Central, on les temperatures poden arribar fins als -30º en alguns punts, l’arribada del fred suposa un augment perillós de la contaminació atmosfèrica

El més llegit