Precarietat del personal laboral d’ambaixades i consolats espanyols

El conflicte entre personal laboral en el servei espanyol exterior i el Govern central ve de lluny. Fa anys que els treballadors locals d’ambaixades i consolats denuncien pèrdues de poder adquisitiu i una creixent precarietat. La guerra a Ucraïna i la consegüent inflació –generada, en part, per la crisi energètica– porten al límit molts d’aquests empleats, com denuncien en una campanya iniciada a les xarxes socials. «Vaig començar a treballar fa uns 30 anys llargs. Quan em van contractar, el meu sou era molt per sobre del salari mitjà de Bèlgica. En aquest moment, la meva remuneració és 800 euros per sota del salari mitjà mensual belga», explica a EL PERIÓDICO José Delfín Suárez, treballador de l’Oficina de Comunicació de l’ambaixada espanyola a Brussel·les, on exerceix com a analista de mitjans i traductor, entre altres tasques. Ell és un dels signants d’una carta oberta subscrita per empleats de les oficines de comunicació de les ambaixades de Brussel·les, París, Berlín, Londres, Lisboa i Varsòvia. «Denunciem per aquesta via les nostres precàries situacions salarials i laborals fruit de més de 13 anys d’abandonament per part de Presidència del Govern, que es desentén sistemàticament de totes les sol·licituds d’actualització salarial presentades pels directors de Comunicació i els mateixos empleats,» diu el comunicat. Classes laborals La base fonamental i històrica del conflicte és l’existència de tres classes laborals dins de l’Administració espanyola a l’exterior: el personal diplomàtic, els funcionaris destinats a l’estranger i el personal laboral amb contractes d’empleats públics. Aquests últims estan subjectes, en part, a la legislació laboral espanyola –sobretot, pel que fa a la negociació de convenis col·lectius– i, en part, a la legislació laboral del país de destinació –com, per exemple, quant al respecte del salari mínim o la normativa de seguretat laboral. Aquesta dualitat legal també ha sigut font de conflictivitat. Un exemple va ser la votació per a un comitè d’empresa organitzada per un sindicat alemany a les portes de l’ambaixada espanyola de Berlín el 2019: treballadors del personal laboral van haver d’exercir el seu dret a vot en una furgoneta davant la negativa de l’ambaixador espanyol de permetre que l’elecció tingués lloc dins de l’edifici diplomàtic. Va ser la manera de demanar que es reconegués el dret del personal laboral en el servei exterior –també conegut com a PLEX– a la negociació col·lectiva amb el Ministeri d’Hisenda. Aquesta última demanda va ser finalment atesa en l’última ronda negociadora entre els sindicats espanyols majoritaris i Hisenda: en un acord firmat la setmana passada, el Govern espanyol va reconèixer el ple dret a la negociació col·lectiva i a l’actualització salarial del personal laboral a l’exterior. D’aquesta forma, el PLEX –com la resta de funcionaris i treballadors públics– veurà incrementats els salaris un 3,5% el 2022, un 2,5% fix –més un 1% variable– el 2023 i un 2% –més un 0,5% variable– el 2024. La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) no es va afegir a l’acord per considerar-lo «ridícul» i una «congelació salarial» de facto davant l’augment dels preus. «Convocatòries desertes» Membres del PLEX saluden la mesura, però la consideren insuficient. «Que ens donin una mica d’oxigen sempre és una notícia benvinguda, però estem parlant d’una pèrdua del 30% del poder adquisitiu», assegura José Delfín. «Aquest acord no és per recuperar de manera retroactiva la capacitat salarial, sinó una transposició d’un acord estatal al col·lectiu de l’exterior», puntualitza a EL PERIÓDICO Sebastián Trenado, secretari general de la Federació de l’Exterior de la UGT. La UGT i membres del PLEX denuncien que la pèrdua de poder adquisitiu acumulat durant més d’una dècada està generant greus problemes. D’una banda, actualment hi ha treballadors d’ambaixades i consolats amb remuneracions per sota de salaris mínims en un país com Austràlia, per exemple. D’una altra, «hi ha convocatòries d’ocupació pública de personal laboral a les ambaixades que queden desertes. A ningú li interessa anar a treballar per a l’Administració espanyola com a empleat local perquè el mercat local ofereix millors condicions», assegura Sebastián Trenado, de la UGT. Fins al tancament d’aquesta edició va ser impossible aconseguir una posició oficial del Ministeri d’Exteriors sobre el recent acord salarial assolit entre els sindicats majoritaris i el Ministeri d’Hisenda, ni tampoc una resposta oficial a les denúncies fetes públiques pel personal PLEX sobre la seva situació de precarietat. Presidència espanyola de la UE José Delfín, de l’ambaixada de Brussel·les, considera que s’ha arribat a aquesta situació per dos motius fonamentals: el «silenci administratiu» de successius governs a les demandes del personal PLEX i la «tebiesa» històrica dels sindicats majoritaris davant una situació que fa temps era «insostenible». «El personal laboral d’ambaixades i consolats està condemnat a la precarietat més absoluta», resumeix el treballador de l’Oficina de Comunicació de l’ambaixada espanyola a Bèlgica. Espanya assumirà la presidència rotària de la UE el segon semestre del 2023, amb la consegüent feina addicional per a la xarxa diplomàtica de l’Estat a Europa, especialment a Brussel·les. «Si d’aquí a aquesta data no s’han atès les nostres demandes, estic segur que el personal de Bèlgica prendrà mesures», adverteix José Delfín.

Precarietat del personal laboral d’ambaixades i consolats espanyols

Sindicats i Govern pacten un augment salarial per al col·lectiu, que el considera insuficient per pal·liar pèrdues de fins a un 30% de poder adquisitiu

«La meva remuneració és 800 euros per sota del salari mitjà mensual belga», explica un empleat de comunicació de l’ambaixada espanyola a Bèlgica

El més llegit