L’Argentina: de l’eufòria mundialista al conflicte polític i judicial

L’Argentina ha fet dels seus forts contrastos una moneda comuna. Poques hores després de la històrica eufòria mundialista, van sortir una altra vegada a la superfície els profunds conflictes polítics que nien en la societat. Les processons multitudinàries van deixar una lliçó tant al Govern com a l’oposició: cap dels contendents va poder capitalitzar un galimaties que porta noms propis, els de Leo Messi i tot el planter de la selecció. I com que la política no pot oferir un territori comú, tan bon punt van callar els càntics de celebració, es va imposar la disputa més agra quan el Tribunal Suprem va ordenar al president Alberto Fernández que apugi del 2,32% al 2,95% els fons federals que rep la ciutat de Buenos Aires, la capital del país que administra un dels més seriosos aspirants a desplaçar al peronisme del poder en els comicis del 2023, l’alcalde Horacio Rodríguez Larreta. El Nadal ha tingut, per tant, el color de l’alegria i, alhora, l’ombra d’un conflicte institucional d’envergadura amb una llavor que es va plantar el 2020. El setembre d’aquell any, Fernández havia reduït la quantitat de diners que el principal districte financer, polític i cultural del país rebia durant la gestió de Mauricio Macri, que l’havia triplicat a través d’un controvertit decret. La ciutat de Buenos Aires va protestar i el màxim tribunal va respondre favorablement al reclam. El mandatari va trobar el suport de la majoria de les províncies, administrades pel peronisme. L’oposició va amenaçar d’impulsar el judici polític de Fernández i accions judicials contra els seus principals col·laboradors en l’àrea de l’economia. El cap d’Estat va saber d’entrada que els magistrats van intentar, amb el dictamen, fer-li una passada de gol a l’aspirant d’una dreta que té altres dirigents que lluiten per la mateixa candidatura: Macri i la seva exministra de Seguretat, Patricia Bullrich. El rerefons polític «És una decisió política, de cara a l’any electoral», va dir Fernández. «Estic convençut que la resolució [del Suprem] no té els fonaments exigits a qualsevol decisió judicial i, per tant, està viciada, afecta legítims drets de les províncies argentines i trenca la igualtat sobre la qual s’estableix el federalisme a la nostra Constitució Nacional». Més enllà del seu enuig a les xarxes socials, el president intenta aconseguir l’equilibri impossible entre la moderació i el xoc frontal amb els adversaris. Aquest punt intermedi va suposar recusar el dictamen, però, alhora, transferir per 90 dies els fons reclamats. El Govern nacional pagarà amb bons, de la mateixa manera que va saldar un deute amb Santa Fe, la província de Messi. «Les decisions judicials són obligatòries encara que les consideri injustes», va afirmar el president. Al seu criteri, aquest és «l’únic remei possible i raonable en aquestes circumstàncies, fins que es resolgui la qüestió de fons o el Congrés dicti una llei.» Fernández va instruir el ministre d’Economia, Sergio Massa, perquè enviï al Parlament un projecte de llei per tractar en sessions extraordinàries els recursos necessaris per fer possible complir el pronunciament del Suprem. «L’esmentada norma haurà de preservar el sistema federal vigent; no afectar els drets reconeguts a les províncies argentines i compensar les pèrdues que aquesta mesura cautelar els produeix», va matisar. La reacció de la ciutat de Buenos Aires D’acord amb el diari Ámbito Financiero, el Govern farà en rigor un dipòsit en els comptes de la ciutat, però aquests títols no es podran utilitzar fins que no es dirimeixi el plet per complet. Aquesta és la raó per la qual l’alcalde Rodríguez Larreta va criticar Fernández. «Ho fa tot a mitges», assegura. La ciutat de Buenos Aires va presentar una nova denúncia judicial segons la qual el Govern nacional no compleix el que disposa el Suprem. Els bons anunciats, s’ha assegurat, valen un terç del que s’ha de pagar. «Els recursos de la coparticipació s’han de transferir diàriament i no poden ser reemplaçats discrecionalment per cap altra forma de finançament», va assegurar a més el districte de la capital. La dreta ha cantat victòria, com ha passat amb la sentència contra la vicepresidenta Cristina Fernández de Kirchner, a principis de mes, en una causa per corrupció. Cada una de les faccions intenta acreditar-se el triomf. «¡Hem guanyat! El Govern no va poder trencar l’Estat de dret de l’Argentina. Suspenem la denúncia per sedició mentre es mantinguin dins de l’Estat constitucional», va dir Bullrich. A banda del curs de la disputa, els analistes van coincidir en el fet que ha sigut l’alcalde el receptor d’un portentós regal nadalenc de part de jutges que han desafiat en més d’una oportunitat l’Executiu. Aquest nou pas ha permès a Rodríguez Larreta pujar les accions com a precandidat presidencial el 2023, per sobre de Bullrich i fins i tot del mateix Macri. La seva condició de principal opositor al peronisme arriba aquestes hores a dimensió nacional.

L’Argentina: de l’eufòria mundialista al conflicte polític i judicial

Passada l’alegria multitudinària per l’èxit esportiu, s’ha desencadenat una aspra disputa entre el Govern, el Tribunal Suprem i la ciutat de Buenos Aires

La màxima autoritat judicial ha ordenat al president Fernández que restitueixi part dels fons federals que rep del districte de la capital des del 2016

El més llegit