Sota el seu encanteri, fins i tot el seu nom és dolç. És Beirut. Però la fascinació compartida per la capital libanesa desperta retrets entre la població. «Beirut no és el Líban», insisteix incessantment qualsevol libanès. I és cert. Beirut no és el Líban, però tot la bellesa i la misèria del país habita a la ciutat. La multiculturalitat i l’amalgama de poblacions refugiades, castigades, ignorades arriben fins a la capital, terra fèrtil per florir. Els beirutins estan tips de sentir parlar de la ciutat com la dels mil contrastos. Però ells, la majoria, també van arribar un dia fins aquesta urbs a la vora del Mediterrani, van caure en el seu encant i ja mai la van deixar. Capritxosa com cap, Beirut els rep a tots però no és de ningú.