La corrupció sacseja el Parlament Europeu

Mai un escàndol de corrupció havia clavat un cop tan ràpid, tan dur i tan contundent al Parlament Europeu, la institució més valorada pels ciutadans i artífex de l’enfonsament de l’única Comissió Europea que ha caigut tombada precisament per abús de poder, frau i corrupció, la que va presidir entre 1995 i 1999 el luxemburguès Jacques Santer. Trenta anys després, aquest òrgan legislatiu és protagonista d’una presumpta trama d’espionatge i suborns, suposadament orquestrada per Qatar i el Marroc, per comprar voluntats polítiques i influir en la presa decisions. Un cas d’ingerència estrangera que ha posat potes enlaire la institució i la seva reputació per la falta de transparència i control i que de moment s’ha saldat amb quatre persones detingudes a Bèlgica –inclosa una exvicepresidenta de l’Eurocambra– i dues més a Itàlia. La notícia esclatava el divendres 9 de desembre a primera hora a través de diverses informacions dels diaris belgues ‘Le Soir’ i ‘Knack’ sobre una macrobatuda a la capital confirmada al llarg d’aquell dia per la Fiscalia Federal de Bèlgica. La bola va anar creixent a poc a poc i dilluns ja s’havien produït més d’una vintena de registres en domicilis a Bèlgica i a Itàlia i en despatxos a la seu del Parlament Europeu, alguns precintats des d’aleshores; ja s’havien confiscat més d’1,5 milions d’euros en metàl·lic, a part de telèfons i material informàtic requisats per evitar la destrucció de proves; sis persones interpel·lades a Bèlgica i quatre arrestats per «pertinença a organització criminal, corrupció i blanqueig de diners», a més d’altres dues en arrest domiciliari a Itàlia. La gran bomba van ser les identitats dels imputats. A dalt de la llista ni més ni menys que una de les 14 vicepresidentes del Parlament Europeu, la socialdemòcrata Eva Kaili (Salònica, 1978), una coneguda expresentadora de televisió i figura ascendent de la política a Grècia, apartada de manera radical tot just es van conèixer les acusacions de les seves funcions en el Pasok grec i en el grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates del Parlament Europeu, abans de ser destituïda de manera fulminant de les seves funcions de vicepresidenta pel ple en un vot aprovat gairebé per unanimitat (només hi va haver un dissident). Del cel a l’infern en una setmana El cop de gràcia després de gairebé sis mesos d’investigació judicial arrencava a primera hora de divendres davant el domicili compartit per Kaili i la seva parella, un italià anomenat Francesco Giorgi, a pocs metres de la seu de l’Eurocambra. Unitats de la policia federal esperaven pacientment que aquest assessor parlamentari de 35 anys sortís de casa per enxampar-lo. La immunitat de l’eurodiputada els impedia entrar, així que tan aviat com el van veure sortir per la porta del garatge el van arrestar. Va ser el tret de sortida a altres registres en diferents domicilis de Brussel·les i la seva perifèria. A la diana de la policia n’hi havia un en particular: el de Pier Antonio Panzeri, eurodiputat entre el 2004 i el 2019 que va arribar a ser president de la subcomissió de drets humans de l’Eurocambra entre el 2017 i el 2019 i de la comissió UE-Marroc. Quan va deixar l’escó va fundar l’oenagé Fight Impunity, que compta com a membres honoraris amb l’excap de la diplomàcia europea, Federica Mogherini, l’excomissari d’Interior Dimitrios Avramopoulos i fins i tot el metge congolès i Nobel de la paz el 2018, Denis Mukwege. A casa d’aquest italià de 67 anys la policia va comissar més de 600.000 euros en metàl·lic. Igual que Giorgi i Panzeri, també van ser arrestats el sindicalista italià Luca Visentini, al capdavant de la Confederació Internacional de Sindicats, i el responsable d’una altra oenagé, No Peace Without Justice, que té la seu al mateix edifici que la que dirigeix Panzeri, Niccolò Figà-Talamanca. Poc després, la policia interpel·lava una sisena persona quan intentava fugir de l’hotel Sofitel, després del que sembla una xivatada, amb una maleta plena de diners: el pare de l’eurodiputada, Alexandros Kaili. Aquesta troballa va donar peu al jutge que instrueix el cas, Michel Claise, a determinar que existeix un «flagrant delicte» i ordenés l'escorcoll del domicili d’Eva Kaili obviant la seva immunitat parlamentària. Els investigadors no s’ho podien creure: a l’interior de la vivenda, més bolsos i bosses de luxe de viatge plens de feixos de bitllets i regals suposadament procedents de Qatar. Al radar policial hi ha altres figures pròximes als eurodiputats socialdemòcrates belgues Marie Arena, que s’ha apartat de les seves funcions com a presidenta de la Subcomissió de Drets Humans fins que s’aclareixin els fets, i Marc Tarabella. El domicili de tarabella també va ser escorcollat per la policia en presència de la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, com obliga la Constitució belga. També han sigut registrades altres oficines vinculades a persones pròximes a la Subcomissió de Drets Humans i s’ha requisat més material. «Les notícies dels últims dies semblaven una pel·lícula dolenta de Netflix. Bosses de diners en efectiu, oficines registrades i recerca en cases. Però no és una pel·lícula. És la lletja veritat de la corrupció a alt nivell al cor de la democràcia europea», lamentava aquesta setmana l’eurodiputat conservador holandès i president de la comissió que investiga en l’Eurocambra el programa l’espionatge amb Pegasus, Jeroen Lenaers. Primera confessió de Giorgi Dels sis arrestats en la vasta operació, finalment dos van ser posats en llibertat –Alexandros Kaili i Visentini– mentre que els quatre restants han sigut inculpats amb els càrrecs de «pertinença a organització criminal, corrupció i blanqueig de diners». Després de la vista oral celebrada dimecres, el jutge que instrueix el cas va decidir mantenir a la presó Giorgi i Panzeri mentre que va decretar la posada en llibertat, tot i que amb braçalet electrònic, de Figà-Talamanca. Kaili no sabrà el seu destí immediat fins a la seva audiència del 22 de desembre, ajornada a petició pròpia. En la seva primera confessió davant el jutge, Giorgi ha descarregat la seva parella de tota responsabilitat i n’ha sol·licitat l’alliberament a canvi de la seva total col·laboració. «Ho vaig fer tot per uns diners que no necessitava. Però alliberin la meva parella, ha d’estar amb la nostra filla», ha declarat, segons documents consultats per Le Soir i La Repubblica. El seu paper seria gestionar els diners en efectiu de l’organització, utilitzats a canvi d’afavorir el Marroc i Qatar, i que tindrien Panzeri com a cap de files. Giorgi també hauria implicat Tarabella en la xarxa i el seu cap, l’eurodiputat italià Andrea Cozzolino, que presideix la delegació del Parlament Europeu per a les relacions amb els països del Magrib, inclòs el Marroc, Algèria i Tunísia, i que ha sigut apartat de les seves responsabilitats, com la resta dels socialdemòcrates esquitxats per l’assumpte. Al Parlament Europeu ningú descarta que surtin nous noms. De moment en l’epicentre de la trama continua Panzeri, a qui els investigadors consideren la presumpta capitost d’una xarxa creada per beneficiar Qatar i el Marroc i de la qual eren conscients la seva dona i la seva filla, que també van participar en «el transport de regals», segons l’ordre europea de detenció i entrega emesa per les autoritats judicials belgues a Itàlia, consultada aquesta setmana per Politico. Totes dues, Maria Dolores Colleoni i Silvia Panzeri, també estan sota arrest domiciliari a Bèrgam. L’euroordre apunta que darrere d’aquests «regals» hi ha presumptament l’actual ambaixador del Marroc a Polònia, Abderrahim Atmoun, amic de Panzeri, a qui es referien com a «gegant». A ell se li atribueix una targeta de crèdit trobada en mans de la dona i la filla de Panzeri i utilitzada per elles per a les seves despeses. Els serveis secrets belgues Tots aquests detalls serien resultat de les escoltes telefòniques a les quals van ser sotmesos els Panzeri. La investigació de l’oficina contra el frau es va iniciar al juliol però l’origen es troba abans, l’any 2021, quan la Seguretat de l’Estat belga va posar en marxa una investigació sobre possibles ingerències estrangeres, en col·laboració amb cinc països europeus més. De fet, va ser la Seguretat de l’Estat –responsable de recollir informació sobre activitats que poden suposar una amenaça per a l’Estat– qui al principi va descobrir indicis del presumpte delicte durant una «visita clandestina» al domicili de Panzeri en la qual van trobar 700.000 euros. Després de la troballa van decidir desclassificar part de l’expedient i traslladar-lo al ministeri públic. A partir d’aquell moment, el 12 de juliol, va arrencar la investigació de l’oficina central per a la repressió de la corrupció que apunta com a origen dels suborns, abans que Qatar, el Marroc i els seus serveis secrets (la Direcció General d’Estudis i Documentació), un país amb molts més interessos i molt més en joc a Brussel·les que el del Golf i al qual Panzeri va viatjar assíduament durant el seu càrrec d’eurodiputat. «Res d’això és nou per als qui estem al Parlament Europeu. És un comentari generalitzat que, durant les sessions plenàries, l’ambaixada marroquina té pràcticament una oficina permanent al bar d’eurodiputats», ha denunciat aquesta setmana l’eurodiputat Miguel Urbán (anticapitalistes), que acusa els socialistes de bloquejar des de fa anys debats i resolucions a l’Eurocambra crítics amb el Marroc o amb la situació al Sàhara. «Conec molt bé Antonio Panzeri, amb qui he viscut molts xocs perquè pretenia interessar-se pels drets humans però, en el fons, era per frustrar-los. Estava clar en el cas del Sàhara, que estava al servei dels marroquins. No només paga Qatar. I el company de Kaili era l’assistent de Panzeri, així que no em sorprèn res», deia també als micròfons de la cadena portuguesa SIC la socialista Ana Gomes, eurodiputada, igual que Panzeri, entre el 2004 i el 2019. Reforma radical L’ona del xoc ha sigut tan intensa i s’ha fet tant mal a la reputació de la Cambra que la presidenta Metsola ja ha promès als líders europeus una reforma radical a partir del nou any de les regles de funcionament intern i del codi de conducta. La dirigent maltesa vol regular les relacions dels eurodiputats amb tercers països, prohibir els grups d’amistat no oficials amb tercers països, revisar qui pot entrar a l’Eurocambra i fer obligatori el registre de transparència perquè quedi recollit amb qui es reuneixen diputats i assistents parlamentaris. A més, tots els expedients relacionats amb Qatar han quedat paralitzats, particularment l’informe sobre la liberalització de visats per als ciutadans qatarians, i totes les decisions dels últims anys seran examinades amb lupa. «Les acusacions no són sobre esquerra o dreta o nord o sud. Es tracta del bé i del mal. I els demano que resisteixin la temptació d’explotar aquest moment en benefici polític», va reclamar la cap dels socialistes europeus, Iratxe García, que ha anunciat que es personaran com a part perjudicada en el procés judicial. Quan queda un any i mig per a les pròximes eleccions europees del 2024 –tot i que encara poden rodar més caps– el Partit Popular Europeu ha optat per fer-se el desentès de la crida de Metsola. «Cal discutir sobre hipocresia: el grup socialista, sempre més papista que el Papa, és a l’epicentre del Qatargate. És hora que retin comptes. S’ha demostrat que els seus discursos sobre l’Estat de dret són pura hipocresia», va sentenciar. We need to discuss hypocrisy: The holier-than-thou S&D Group is at the epicenter of #Qatargate. It’s time they are held accountable. Their lecturing on rule of law has now been proven to be hypocritical. 1/ pic.twitter.com/QkNhax2sjM — EPP (@EPP) 15 de diciembre de 2022

La corrupció sacseja el Parlament Europeu

L’Eurocambra tanca la pitjor setmana de la seva història esquitxada per un presumpta trama de suborns i ingerència estrangera que amenaça d’enfonsar la seva reputació

El més llegit