Quan, de sobte, en un bar se’n va la llum, ningú deixa de parlar. Tot segueix com si l’electricitat continués funcionant. Ni s’immuten. No s’aturen les converses. «Benvinguts al Líban», diuen amb sorna els locals als turistes alarmats per la negror que envaeix de sobte el lloc. Al local contigu, tampoc hi ha electricitat , però això no impedeix la successió de brindis, rialles i confessions al llarg d’aquest bulliciós carrer de Beirut, on s’ofeguen les penes en alcohol. I és que els libanesos són un poble acostumat a la foscor. No els queda cap altre remei. En un país amb menys de dues hores d’electricitat proporcionada pel govern al dia, més de quatre milions de persones miren de viure en dignitat.
Debacle econòmica
La vida en la foscor del Líban
En un país amb menys de dues hores d’electricitat pública al dia, la ciutadania busca alternatives per passar els dies amb dignitat
«Fa un parell de setmanes que el govern no ens proveeix de llum, així que dedico els meus dies a netejar i resar», explica una àvia libanesa

Temes:
El més llegit
- Renúncies per venjança: la tendència que més temen les empreses
- Pablo Gil, economista: "Això és el que has de fer per invertir si guanyes 1.000 euros al mes"
- L’Anaís, la «model» que va intentar amagar un disc dur d’Ábalos a la Guàrdia Civil: «Som amics. Amistat pura i dura»
- "Posa’t faldilla i et posaré un 7"
- Els campus d'estiu universitaris per a estudiants d'ESO es multipliquen a Catalunya