Quan, de sobte, en un bar se’n va la llum, ningú deixa de parlar. Tot segueix com si l’electricitat continués funcionant. Ni s’immuten. No s’aturen les converses. «Benvinguts al Líban», diuen amb sorna els locals als turistes alarmats per la negror que envaeix de sobte el lloc. Al local contigu, tampoc hi ha electricitat , però això no impedeix la successió de brindis, rialles i confessions al llarg d’aquest bulliciós carrer de Beirut, on s’ofeguen les penes en alcohol. I és que els libanesos són un poble acostumat a la foscor. No els queda cap altre remei. En un país amb menys de dues hores d’electricitat proporcionada pel govern al dia, més de quatre milions de persones miren de viure en dignitat.