Orbán enfanga la política europea per la congelació de fons a Hongria

La setmana a Brussel·les es presenta explosiva. No és la primera vegada que el Govern que lidera l’hongarès Viktor Orbán amenaça de bloquejar decisions europees de pes. En els últims anys, els seus desafiaments han sigut constants i s’han convertit en la tònica habitual en les seves relacions amb les institucions europees. Però mai fins ara hi havia hagut tants expedients junts sobre la taula bloquejats per Budapest. «És un estil de diplomàcia de xantatge que mai abans havíem vist», critiquen fonts diplomàtiques europees sobre el veto al paquet d’assistència macrofinancera de 18.000 milions per a Ucraïna que els Vint-i-set han aconseguit redreçar in extremis aquest dissabte sense l’ajuda de Budapest, l’acord sobre l’impost mínim de societats del 15% acordat en el marc de l’OCDE, el novè paquet de sancions contra Rússia i la recàrrega del Fons de la UE per a la Pau amb el qual continuar finançant la compra d’armament a Kíiv. Totes aquestes qüestions requereixen decisions unànimes dels Vint-i-set i segueixen en l’aire perquè Orbán ha decidit vincular el seu vistiplau amb la proposta de Brussel·les de congelar els fons estructurals assignats al seu país per la deriva de l’Estat de dret. «És el que hi ha i ho hem d’acceptar», admeten les mateixes fonts, cansades d’un pols que podria saltar pels aires aquesta setmana. Dijous es reuneixen a Brussel·les els 27 caps d’Estat i de Govern per a la tradicional cimera de finals d’any i tots volen solucionar la situació abans de la cita. Si no, tot podria acabar contaminant un Consell Europeu que ja es preveu llarg. «No sé si Hongria voldrà enfangar o solucionar. La resta de governs volen solucionar les coses, evidentment», apunten altres fonts diplomàtiques sobre l’ànim amb què encaren la setmana. El primer senyal de la voluntat de Budapest d’eliminar possibles obstacles es veurà dilluns en la reunió de ministres d’Exteriors de la UE amb el novè paquet de sancions contra Rússia, proposat aquesta setmana per la Comissió Europea, i la decisió d’omplir el Fons Europeu per a la Pau, dotat amb 5.500 milions, amb el qual financen la compra d’armes a Ucraïna. La incertesa davant el camí que prendrà el Govern d’Orbán, aïllat i sense cap aliat en aquest terreny, és total i continua fent la sensació que fa xantatge a la resta del club i que pren la política europea com a ostatge dels seus interessos. Brussel·les es reafirma Després de setmanes de converses, Brussel·les va decidir a finals de novembre proposar el bloqueig d’un terç dels fons de cohesió (uns 7.500 milions d’euros) assignats a Hongria fins que no compleixi les reformes promeses en el marc del mecanisme de condicionalitat de l’Estat de dret. Paral·lelament, va proposar congelar els 5.800 milions del pla de recuperació –l’únic pendent d’aprovació– fins que executi les reformes promeses, entre les quals garantir la independència judicial. La proposta, que s’ha d’adoptar per majoria qualificada, va ser presentada dimarts als ministres d’Economia i Finances de la UE (Ecofin). Els Vint-i-set van decidir ajornar la decisió i demanar una nova anàlisi a Brussel·les sobre els suposats avenços realitzats per Budapest des del 19 de novembre per reavaluar el possible càstig. L’anàlisi, remesa aquest divendres per la Comissió Europea als 27 ambaixadors de la UE, es reafirma en la seva avaluació inicial: «Malgrat les mesures adoptades per Hongria, el risc general per al pressupost de la UE es manté sense canvis». És a dir, es manté intacta la proposta de congelar 7.500 milions. Terminis al límit El temps, en tot cas, corre en contra d’Hongria. Si els Vint-i-set no aconsegueixen prendre una decisió abans del 19 de desembre l’expedient acabarà a les escombraries i Hongria sense sanció, una possibilitat que descarten les fonts diplomàtiques consultades perquè consideren que el mecanisme de condicionalitat quedaria ferit de mort. Una altra data límit és el 31 de desembre. Aquell dia Hongria necessita veure aprovat el seu pla de recuperació, pel qual rebrà 5.800 milions, ja que si no perdrà el 70% dels fons assignats, uns 4.600 milions. Fonts europees ho descarten, tot i que el desemborsament d’aquests diners no està garantit i també estarà condicionada al compliment de reformes relacionades amb l’Estat de dret. Hongria és conscient que se l’està jugant molt. També coneix la complicada situació financera que viu en els mercats, amb un deute disparat i una inflació galopant. Encara així, dimarts va optar per mantenir el pols i bloquejar l’adopció de l’impost mínim de societats i el paquet d’assistència macrofinancera perquè Kíiv pagui salaris, pensions i la reparació de les infraestructures bombardejades per Moscou. A Brussel·les confien que finalment s’imposarà el pragmatisme i que acabarà cedint, però per si de cas han optat per seguir endavant amb una solució alternativa aprovada aquest dissabte. Per esquivar el veto d’Orbán, l’ajuda no es finançarà amb deute comú europeu, sinó amb avals nacionals, una decisió que no ha requerit la decisió unànime dels Vint-i-set, sinó el suport d’una majoria qualificada. Una via en la qual també s’haurà de pronunciar el Parlament Europeu i que complica l’aprovació. Però si finalment Budapest no afluixa la corda és el camí que seguiran aquesta setmana per garantir que el finançament europeu pugui fluir cap a Kíiv des de gener. La situació s’aclarirà en els pròxims dies i alguns països ja han deixat clar que no aprovar l’ajuda a Kíiv tindrà repercussions en el pla de recuperació. «La pilota és a la teulada d’Orbán», insisteixen diferents fonts diplomàtiques.

Orbán enfanga la política europea per la congelació de fons a Hongria

La Comissió Europea es reafirma en la seva avaluació inicial i insisteix que, malgrat les reformes de Budapest, el risc per al pressupost de la Unió Europea es manté

El primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, exaspera la resta de socis europeus per les seves amenaces de veto en resposta a la proposta de Brussel·les de congelar 13.300 milions

El més llegit