Ucraïna resisteix a la segona línia de batalla

Embolicada en la foscor d’una habitació aïllada del fred per abrics de pèl que pengen de penjadors portàtils, l’Oksana espera la primera clienta del dia en un carrer sense llum de la Ucraïna que resisteix. A la mateixa vorera, un rumor constant i inquiet trenca el silenci d’una capital de rereguarda acostumada els últims nou mesos a les incessants sirenes antiaèries. Ara el soroll és un altre i prové dels generadors que no descansen ni de nit ni de dia a les avingudes de Lviv. És el que alguns mandataris occidentals han qualificat com a segona línia de batalla, des que Vladímir Putin va decidir sotmetre el poble ucraïnès fent-ho patir. La realitat d’un país que decideix el seu destí a les trinxeres, però també a les urbs d’una geografia malmesa a base de míssils i drons des del mes d’octubre amb la intenció de fer notar a la població els estralls de l’hivern sota zero. El risc d’un desastre humanitari és alt si el país no és capaç de reparar les instal·lacions –i defensar-les– mentre baixen les temperatures. Un temor que va transmetre el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, en un recent discurs, en què demanava al poble «fer qualsevol cosa per sobreviure aquest hivern». «Putin ens pot treure la llum i matar-nos, però no guanyarà la guerra», sospira l’Oksana amb fred a les mans per la falta de calefacció. Una carència abordada a Bucarest pels principals socis de l’OTAN i que s’ha buscat resoldre amb l’enviament de generadors i noves mesures econòmiques. L’Administració nord-americana assegura que ha pressupostat 1.100 milions per reforçar la xarxa d’energia ucraïnesa i la UE s’ha compromès a enviar-hi 40 generadors més capaços de proveir un centre hospitalari cadascun. Sense aranzels i amb subvencions Tanmateix, aquest tipus de paquets, en els quals Espanya també ha participat amb el compromís de 14 nous aparells, no arriben als ciutadans corrents d’un país de 40 milions d’habitants que entenen vital la resistència per no forçar Kíiv a asseure’s a negociar. A l’Andrí li toca omplir amb aigua ampolles de Coca-Cola a Ternópil per dutxar-se abans d’anar a treballar. L’Oleksandr es muda de Kíiv amb la seva dona, la seva filla, el gat i dos lloros per instal·lar-se a la casa dels seus pares en un poble als afores de la capital molt més fàcil d’escalfar que el seu pis kiïvià. El Víktor i l’Alla eviten encendre les espelmes a la tarda a Xevtxénkove, perquè confien que la llum tornarà. Alternatives adoptades simultàniament a les petites mesures del Govern que busquen afavorir la reducció de consum a la xarxa nacional. La més evident: eliminar els aranzels per a la importació de generadors i finançar un percentatge de la compra. Malgrat això, no hi ha una regla comuna per al país i mentre que a regions del nord, com Sumi, la subvenció arriba al 50% del cost dels generadors amb un preu de fins a 50.000 hrívnies (al voltant de 1.250 euros), a Lviv es manté el percentatge, però es fixa el preu màxim en 30.000 (750 euros, aproximadament). Els diners triguen dos mesos a arribar i les compres necessiten complir una burocràcia que no entén de temperatures. Però la possibilitat que el Govern acabi no pagant, no frena les vendes (multiplicades per 10 les últimes setmanes), especialment quan creix la neu i les temperatures sota zero que marquen els termòmetres en gran part d’Ucraïna. «A la nostra farmàcia hi vam comprar el generador per 500 euros i la meitat els va finançar l’ajuntament, però els costos es multipliquen per la gasolina i ningú paga això», explica el Maksim, un farmacèutic d’un carrer cèntric de Lviv. El Dennis, dependent d’un reseller d’Apple, té una opinió similar. En el seu cas, utilitzar tres hores el generador li suposa un cost extra de cinc dòlars diaris. «Els marges es redueixen, però sense electricitat no puc vendre». Impossible no odiar El Víktor no va tenir tanta sort i a mitjans de març l’artilleria russa va sepultar sota les flames el seu negoci de fusteria. Nascut el 1966, la nota que demanava a la seva àvia «cuidar els més petits» és l’únic record viu d’un avi –purgat per l’URSS– que no va conèixer. Va créixer a la pobra Ucraïna rural i ara resa per un fill i gendre que es juguen la vida a les trinxeres del Donbass. Una vida condicionada des del principi fins a la fin pels desitjos d’un país veí que mai va arribar a perdonar i que va necessitar unes quantes dècades per deixar d’odiar. Ara, amb un futur desconegut, diu que «no hi ha cap manera de reparar el dany», i anhela amb força una victòria que mai acceptarà parcial. I tot i que els aliats han promès continuar fidelment al seu costat, l’ajuda que necessita Ucraïna supera l’aspecte armamentístic. Segons l’Institut per la Pau dels Estats Units, Ucraïna acumula un dèficit de 5.000 milions mensuals en els pressupostos, sense incloure-hi el militar. Per a finals d’any s’espera ja que el deute públic ascendeixi del 50% al 95% del PIB. Conscients d’un possible abandonament, el poble empeny unes forces armades que aspiren a avançar a l’hivern i Putin fracassa al confiar en l’esgotament d’una societat que va comprendre fa temps que lluitar és l’única sortida. Són moltes mentides russes des del 2014, molts morts. Massa enterraments cantant l’himne nacional que confia en el canvi de fortuna. «De vegades ens queixem del fred», confessa Katerina Kondratenko, de 71 anys, «llavors la meva filla em recorda que pitjor estan al front». Soldats sense uniforme en una Ucraïna amb molts fronts allunyats de la trinxera.

Ucraïna resisteix a la segona línia de batalla

La nova onada de míssils russos deixa sense llum diverses regions ucraïneses i castiga un poble que no tem l’hivern

El més llegit