El dilema dels governs progressistes llatinoamericans davant la destitució de Castillo

Pedro Castillo no va tenir qui escrigués al seu favor a l’Amèrica Llatina. Els líders progressistes a penes van balbotejar lamentacions sobre la sort de la institucionalitat peruana i el comportament de les elits. Les raons del laconisme regional estan relacionades a les accions del mestre rural. El president destituït s’havia autocondemnat des del moment en què va intentar dissoldre el Congrés. Luiz Inacio ‘Lula’ da Silva, que va tastar personalment la medicina de la conjura amb la presó i el judici polític contra la presidenta Dilma Rousseff, el 2016 va prendre una cautelosa distància dels successos que durant quatre hores van sacsejar el Perú. L’home que en nom del Partit dels Treballadors (PT) assumirà per tercera vegada la presidència del Brasil l’1 de gener, va dir que havia seguit «amb molta preocupació» els fets que van conduir a la «destitució constitucional» de Castillo. La subratllada de Lula no va ser menor. Al seu criteri, tot es va resoldre en el marc de les institucions republicanes. «Sempre s’ha de lamentar que un president elegit democràticament tingui aquest destí, però entenc que tot es va desenvolupar dins dels marges constitucionals». Lula va cridar «totes les forces polítiques peruanes» a treballar «juntes dins d’una convivència democràtica constructiva, l’única forma capaç de portar pau i prosperitat a l’estimat i fratern poble peruà». «Els seus propis errors» El colombià Gustavo Petro va intentar també fer una anàlisi cautelosa de l’ocorregut. Si bé va recordar que «Pedro Castillo, per ser professor de la Sierra i president d’elecció popular, va ser arraconat des del primer dia», van ser els seus propis errors els que van contribuir de manera decisiva a la seva caiguda. «No va aconseguir la mobilització del poble que el va elegir, es va deixar portar cap a un suïcidi polític i democràtic». Malgrat les crítiques, Petro va considerar que l’exmandatari, que serà jutjat per sedició, mai va poder dirimir a favor seu la disputa que mantenia amb un Congrés desprestigiat i manejat per la dreta. «Quan el vaig conèixer intentaven entrar al Palau de Govern per detenir la seva dona i la seva filla. Em va rebre angoixós. Ja es desenvolupava un cop parlamentari en contra d’ell. Em vaig sorprendre que es quedessin tancats al palau, aïllats del poble que els va elegir», va recordar Petro. La seva debilitat d’origen el va portar pel permanent sender de l’error. «Indubtablement, es va equivocar al mirar d’utilitzar l’article de la Constitució peruana que permet dissoldre el Congrés que ja havia decidit destituir-lo sense respectar la voluntat popular». Per Petro, «l’antidemocràcia no es combat amb antidemocràcia». Pedro Castillo por ser profesor de la Sierra y presidente de elección popular fue arrinconado desde el primer dia. No logró la movilización del pueblo que lo eligio, se dejó llevar a un suicidio político y democrático Ojalá Perú encuentre la senda del dialogo de su sociedad toda — Gustavo Petro (@petrogustavo) 8 de diciembre de 2022 El Govern xilè, encapçalat pel president Gabriel Boric, que havia anunciat el seu viatge a Lima per assistir a la cimera dels països de l’Aliança Transpacífica, va exhortar a preservar la institucionalitat per resoldre els conflictes. «El nostre país fa una crida emfàtica que es respectin els drets humans i les llibertats fonamentals i reafirma el seu compromís amb la democràcia i el diàleg», va assenyalar amb austeritat el Ministeri de Relacions Exteriors de Xile. En el mateix to, l’Argentina va expressar també la seva «profunda preocupació» i va exhortar a protegir l’«ordre constitucional». Mèxic, Bolívia i Veneçuela El mexicà Andrés Manuel López Obrador va reconèixer la seva intenció de donar asil polític a Castillo un cop l’aldarull va quedar en l’aire. Sobre el desenllaç de la crisi, va assenyalar: «Lamentem molt el que ha passat perquè des que va guanyar, legal i legítimament, Pedro Castillo ha sigut víctima d’assetjament, de confrontació, no el van acceptar els seus adversaris, sobretot les elits econòmiques i polítiques d’aquest país, el que ell governa». El bolivià Luis Arce va reclamar, per la seva banda, condemnar la «constant fustigació d’elits contra governs progressistes» de la regió. Segons Arce, del Moviment al Socialisme (MAS), el partit d’Evo Morales, que va ser enderrocat el novembre del 2019 per un cop d’Estat, Castillo no va tenir pau des que va assumir la presidència. «La dreta peruana va intentar enderrocar un Govern democràticament elegit pel poble, per les classes humils que busquen més inclusió i justícia social», va puntualitzar. Des de Caracas, Nicolás Maduro va intentar llegir la crisi peruana en clau veneçolana. Castillo, va assenyalar, va haver d’enfrontar «una persecució parlamentària, política i judicial sense límits». El mestre rural, va afegir, va ser portat «a l’extrem d’intentar dissoldre el Congrés del Perú» per enfrontar «un assetjament permanent». Maduro també va parlar de les «elits oligàrquiques que no permeten que un simple mestre arribi a la presidència del Perú i intenti governar per al poble».

El dilema dels governs progressistes llatinoamericans davant la destitució de Castillo

L’expresident peruà no va tenir expressions de solidaritat quan va intentar dissoldre el Congrés

Els seus homòlegs van reconèixer les constants traves de les elits, que mai li van permetre governar

El més llegit