Rússia va planejar envair Ucraïna en 10 dies, matar-ne els líders i annexionar-se el país a l’agost

Rússia va planejar envair Ucraïna en el curs de 10 dies amb la intenció de prendre el Parlament i eliminar els seus principals líders, el pas previ a l’ocupació progressiva del país, que hauria d’haver culminat amb la seva annexió l’agost del 2022. Aquestes haurien sigut les línies mestres del pla elaborat pel Kremlin per aconseguir el control d’Ucraïna, segons un informe publicat pel British Royal Defense Research Institute (RUSI), un institut britànic d’anàlisi militar pròxima al seu Ministeri de Defensa i l’OTAN. L’informe fa una dissecció dels primers mesos de la guerra, la seva planificació i acompliment sobre el terreny. I deixa nombroses conclusions. «La principal deficiència del pla rus va ser la seva falta d’acció per corregir el rumb», diu en una. La invasió va començar a prendre forma el març del 2021 –gairebé un any abans del seu inici formal– amb l’acumulació de tropes russes al costat de les fronteres ucraïneses. Un envit amb unes intencions que pocs coneixien a Moscou, segons el RUSI, que beu de la informació recollida per l’Estat Major ucraïnès i altres fonts «sensibles» que no revela, així que es dedueix que es podria tractar de diferents serveis d’intel·ligència. La preparació del pla va anar a càrrec dels «serveis especials russos i un grup reduït en el si de l’Administració presidencial, avalats per alts caps del ministeri de Defensa», assegura l’informe. Serveis especials com el FSB (Servei Federal de Seguretat), l’antic KGB, al qual s’hauria encomanat planificar l’ocupació després de la sorpresa inicial d’una invasió «ràpida» que buscava «confondre» les forces ucraïneses per mantenir-les allunyades de Kíiv i poder així prendre la capital en la fase inicial de la guerra. En els seus preparatius, el FSB es va recolzar en diferents sondejos d’opinió que descrivien la societat ucraïnesa com a «políticament apàtica» i propensa a la «desconfiança envers els seus líders», segons l’institut britànic. Presa dels centres administratius El 24 de febrer el pandimoni va prendre el cel ucraïnès. Va començar amb massius bombardejos aeris que van intentar neutralitzar les seves defenses antiaèries, centres de comandament, aeròdroms i dipòsits d’armes. Un xoc inicial seguit per l’entrada de la infanteria des de quatre eixos (nord-nord-est-est-sud), amb els quals Rússia pretenia apoderar-se de tots els centres administratius i nusos logístics a l’est del riu Dniéper. La conquesta es completaria amb la presa de la capital i el posterior desembarcament amfibi al sud per bloquejar completament la sortida ucraïnesa al mar Negre amb l’ocupació de les províncies d’Odessa, Mikolaiv i Kherson. Però, com saben els comandaments militars, els plans coherents sobre el paper no sempre funcionen sobre el terreny. O, com va dir fa dos segles el cèlebre mariscal de camp prussià Helmut von Melke el Vell «cap pla sobreviu al primer contacte amb l’enemic». I les coses no van trigar a torçar-se per al Kremlin. Ucraïna «va aconseguir en gran manera evadir els atacs inicials russos dispersant els seus arsenals, aviació i defenses» en les jornades prèvies a la invasió. I, paral·lelament, va aconseguir frenar l’avenç rus cap a Kíiv emboscant les seves columnes blindades amb dues brigades d’artilleria. Assassinat dels líders ucraïnesos A aquells revessos inicials cal sumar-hi la perseverança del lideratge ucraïnès, que, en contra de les previsions de la intel·ligència russa, ni va fugir del país ni va ser capturat. La missió d’«assassinar» els seus caps polítics i militars s’havia encomanat als agents de FSB, segons els analistes del RUSI, mentre que les forces especials i aerotransportades s’encarregarien de prendre el banc central, el Parlament i les infraestructures energètiques essencials. El pla amb aquestes últimes –atacades ara diàriament– passava per preservar-les per poder administrar el país. No en va, el Kremlin comptava amb sotmetre aquelles regions que es resistissin a l’ocupació a base de talls d’aigua i electricitat, acompanyats de la seva desconnexió del banc central ucraïnès, amb què es pretenia asfixiar la seva economia. Ofensiva al Donbass Malgrat els revessos inicials, Rússia va saber mantenir la iniciativa centrant l’ofensiva al Donbass. Fins que tot va començar a canviar quan el «foc de llarg abast» rebut per Kíiv dels seus aliats occidentals li va permetre posar en el punt de mira els centres logístics russos. «Les forces armades ucraïneses van ser capaces de competir contra els seus adversaris no perquè tinguessin un equipament superior en les fases inicials de la guerra, sinó perquè van saber adaptar-s’hi», diu l’informe del RUSI. Just el contrari que les forces russes, a les quals atribueix una excessiva obsessió per prioritzar el component terrestre a altres àmbits militars, una cultura reticent a airejar els errors i corregir-los llevat que les ordres vinguin de dalt, i una mala coordinació que fa que les forces russes tendeixin al «fratricidi» o, el que és el mateix, a atacar-se entre elles, segons l’informe britànic. Un informe que conclou afirmant que Ucraïna només podrà guanyar la guerra si manté el suport militar en curs dels seus aliats internacionals.

Rússia va planejar envair Ucraïna en 10 dies, matar-ne els líders i annexionar-se el país a l’agost

Un informe del British Royal Defense Research Institute dissecciona els plans inicials del Kremlin per sotmetre Ucraïna

El més llegit