El poder de Joe Biden, una altra vegada en joc a Geòrgia

És només un escó. No canviarà la divisió de poder a Washington que van dictaminar els nord-americans en les urnes en les últimes eleccions legislatives, en les quals han tornat als republicans el control de la Cambra baixa i han deixat que els demòcrates mantinguin l’alta. Tot i així, la segona volta aquest dimarts a Geòrgia entre el demòcrata Raphael Warnock i el republicà Herschel Walker per l’últim escó que queda per decidir al Senat té àmplies repercussions per al president Joe Biden i per als dos partits. I els ulls del país, els fons i esforços de campanya, han tornat una altra vegada cap a l’estat del sud. Demòcrates i republicans no n’han deixat de repetir en les últimes quatre setmanes que no és el mateix 51-49, el repartiment que quedaria al Senat si renova el seu escó Warnock, que 50-50, la composició que quedaria si s’hi imposa Walker. Aquest últim escenari replicaria el dels dos últims anys, en els quals el vot de qualitat de la vicepresidenta Kamala Harris com a presidenta del Senat ha servit per arribar a la majoria per la mínima. I pot semblar una banalitat, però les conseqüències i l’impacte d’aquest canvi numèricament mínim expliquen la insistència en el missatge. Comitès i nomenaments Amb el 51-49, els demòcrates tindrien la majoria i les presidències en els comitès del Senat. A més de donar-los més pressupost per al seu personal, això els permetria emetre en solitari citacions des de comitès que tenen aquesta autoritat com els d’Intel·ligència, Serveis Armats i Relacions Exteriors. I, sobretot, trauria als republicans la capacitat d’alentir els processos legislatius i de nominats de Biden per a la judicatura o alts càrrecs executius que han tingut els últims dos anys. Més de dues dotzenes de vegades en aquest temps el líder demòcrata a la Cambra alta, Chuck Schumer, s’ha vist forçat a sotmetre al ple votacions per seguir endavant amb nominats o propostes de llei. I tot i que a partir del gener amb els republicans controlant la Cambra Baixa hi ha escasses esperances que els dos pròxims anys es mogui la legislació que impulsi l’agenda de Biden, almenys els demòcrates podran agilitar els nomenaments. Assegurança de futur i davant moderats El 51-49 també trauria pes als senadors demòcrates moderats Joe Manchin i Kyrsten Sinema, que han sigut la pedra a la sabata de Biden des que va arribar al Despatx Oval. Van ser els qui van fer que estigués a punt de descarrilar el seu agressiu pla de despesa social i mediambiental obligant que acabés sent una versió molt descafeïnada del que volia el president. Han frenat també qualsevol intent d’acabar amb el filibusterisme. I aquesta mateixa setmana Manchin s’unia als republicans per rebutjar una proposta que hauria donat set dies de baixa pagada als treballadors ferroviaris (a qui Biden, no sense polèmica, ha aconseguit a través del Congrés impedir la vaga i imposar un acord laboral). La victòria a Geòrgia milloraria també, tot i que sigui molt lleugerament, les perspectives dels demòcrates per a les presidencials del 2024, quan es juguen 23 escons al Senat, incloent-n’hi dos en estats molt conservadors, davant els 10 que han de defensar els republicans. I el 51-49 pot funcionar els dos pròxims anys a manera d’assegurança si es retira o mor algun dels senadors de més edat, molts dels quals són d’estats on un governador republicà podria nomenar el seu reemplaçament o on s’havia de celebrar una elecció especial per substituir-los. A més, la victòria demòcrata també tindria conseqüències per a Harris, que es veuria alliberada després de passar dos anys obligada a mantenir-se a prop de Washington per emetre el vot definitiu, una cosa que ha hagut de fer en 26 ocasions, el doble que Mike Pence durant els seus quatre anys en la vicepresidència. Un duel intens Tots aquests càlculs ajuden a explicar la intensa campanya que s’ha lliurat les últimes quatre setmanes a Geòrgia, on la segona volta es va forçar al no arribar al novembre cap dels dos candidats al 50%. Segons els sondejos, Warnock, reverend a la mateixa església on va servir Martin Luther King i elegit el 2021 també en una segona volta d’una elecció especial, apareix com a lleuger favorit. Res, no obstant, es dona per descomptat, especialment perquè el seu duel està més ajustat del que s’esperaria amb un rival tan controvertit com Herschel Walker. L’antic jugador de futbol americà, recolzat per Donald Trump, s’ha vist esquitxat per nombrosos escàndols: ha mentit o exagerat sobre la seva educació, els negocis, les donacions benèfiques i la seva suposada feina per a agències de l’ordre. Ha admès comportaments erràtics i violents, va ser acusat per la seva exdona d’agressió i tot i que ha fet campanya contra l’avortament ha sigut assenyalat per dues dones per instar-los (i fins i tot pagar-los) interrupcions dels seus embarassos. I en les últimes setmanes s’ha vist més assenyalat al saber-se que va demanar una exempció fiscal per la seva casa a Texas dient que era la seva primera residència, una cosa que l’inhabilitaria per representar Geòrgia. «No abaixar la guàrdia» A la campanya d’aquesta segona tornada ha sumat a més diversos esperpents al seu discurs. I això feia que dijous l’assenyalés amb acidesa l’expresident Barack Obama, el pes més pesant encara dels demòcrates per mobilitzar el vot negre i independent, que tornava a l’estat per fer campanya amb Warnock, com ja va fer abans de novembre. «Des de l’última vegada que vaig venir Walker ha estat parlant de temes que són de gran importància per a la gent de Geòrgia, com si és millor ser un vampir o un home llop. És un debat que he de confessar que vaig tenir una vegada, quan tenia set anys; després vaig créixer», va dir. «Per mi, pot ser el que vulgui, tret de senador dels EUA. Seria graciós si no fos candidat». Obama en qualsevol cas cridava a «no abaixar la guàrdia». I és que Walker pot ser el pitjor candidat que els republicans hagin posat en les paperetes aquest any, i estigui veient escapar suports fins i tot en ràdios cristianes i conservadores, però té possibilitats. Al novembre es va emportar el 70% del vot blanc. Ha pactat amb l’equip de Trump que l’expresident i candidat presidencial republicà per al 2024, que en les legislatives va ser una influència tòxica en moltes carreres, es mantingui a distància en aquesta segona volta. I tot i que Walker va ser l’únic que al novembre va fracassar a Geòrgia mentre triomfaven vuit republicans més, com el governador Brian Kemp o el secretari d’Estat, demostrant el rebuig que va generar fins i tot entre votants conservadors, ara ha aconseguit que tot l’aparell es posi darrere de la seva candidatura. Kemp, que en la campanya per al novembre es va mantenir allunyat de Walker, ha posat a la seva disposició la seva potent maquinària d’organització i mobilització, amb 200 empleats, als quals se n’afegeixen 400 enviats pel Comitè Nacional Republicà. Kemp ha demanat aquesta vegada el vot per a Walker, una cosa que pot convèncer les 200.000 persones que al novembre van votar per ell però no per l’aspirant al Senat.

El poder de Joe Biden, una altra vegada en joc a Geòrgia

La segona volta electoral, que dilucidarà l’últim escó en lliça, podria reforçar el control demòcrata del Senat

El més llegit