L’enviament de trossos d’animal, una pràctica intimidatòria molt freqüent a Rússia

El que va començar com un assumpte intern d’Espanya s’ha transformat en una mena d’advertència global i de caràcter epidèmic. La Policia Nacional ha interceptat en les últimes hores tres noves cartes que contenien parts d’animal, dirigits en aquesta ocasió a l’Ambaixada d’Ucraïna a Madrid i als consolats de Màlaga i Barcelona. En total, el nombre de paquets sospitosos enviats a legacions del país eslau en una dotzena de capitals del món s’eleva ja a 21, als quals s’han d’afegir sis sobres amb material pirotècnic dirigits, entre d’altres, al president del Govern espanyol, Pedro Sánchez i a l’Ambaixada dels EUA a Madrid. «Tot apunta a una actuació inspirada des de l’Estat rus» d’alguna forma, sentencia, sense dubtes, Olga Lautman, investigadora sènior del Centre de Política Europea (CEP) i experta en operacions de crim organitzat a Rússia i Ucraïna. L’enviament de parts d’animal a «periodistes, opositors i veus crítiques» ha sigut una manera d’actuar, un patró «àmpliament utilitzat a Rússia des dels anys 90», continua. Al principi, sosté, «eren els grups mafiosos» els qui recorrien a aquesta pràctica amb l’objectiu d’intimidar «reporters» que investigaven les seves activitats criminals. En la primera dècada del segle XXI, els destinataris van passar a ser «els periodistes que criticaven la segona guerra de Txetxènia o la corrupció del règim de Putin», o fins i tot membres de l’oposició, detalla. L’últim cas del qual es té constància es remunta al mes d’abril, ja iniciada la guerra a Ucraïna, quan Aleksei Venediktov, director de la clausurada emissora liberal Eco de Moscou, amb una mare de religió jueva, va rebre al seu domicili moscovita un cap de porc, mentre a la porta del seu domicili havia sigut escrita la paraula Judensau, una iconografia de l’edat mitjana que representa hebreus llepant els mugrons o observant l’anus d’un porcí. Totes les sospites sobre l’autoria de la campanya recauen en aquests moments en el denominat grup Wagner, la milícia privada de mercenaris dirigida per Ievgueni Prigojin, anomenat el xef de Putin. Al seu canal de Telegram va difondre recentment l’execució a martellades de Ievgueni Nuzhin, un antic pres reclutat per la milícia i que, una vegada al front, va desertar i es va oferir a lluitar en el bàndol d’Ucraïna. «El nostre grup mai faria pallassades estúpides i grolleres», es va desmarcar de les macabres missives, no obstant, el líder de la banda, en un missatge escrit enviat a la CNN. Lautman no descarta aquesta hipòtesi, tot i que recorda que es tracta d’un mètode intimidatori que han fet servir nombrosos grups i institucions russes, «des de màfies fins a membres dels serveis secrets, passant per paramilitars txetxens». El contingut del missatge, això sí, està fora de tot dubte: el destinatari s’ha convertit «en un objectiu a abatre» i «d’immediat ha de deixar de fer el que estava fent». En el cas de Denis Korotkov, reporter de Nóvaia Gazeta, que fa quatre anys va rebre una esquela junt amb un cap tallat de boc, el rerefons de l’enviament estava molt clar: quan treballava com a reporter per a Fontanka, una pàgina web de Sant Petersburg, havia investigat amb profunditat, precisament, les activitats de Prigojin. De moment, el Govern ha declinat elevar l’alerta antiterrorista, i almenys quant a les sis cartes amb pirotècnia, les indagacions es concentraven, fa uns dies, en «grupuscles» de l’esquerra radical «amb escassa capacitat» que «actuen per compte propi». En algunes de les macabres cartes amb trossos d’animal, ha transcendit que el mata-segells no era espanyol, a diferència de les missives explosives, datades a Valladolid.

El més llegit