Sèrbia, la petita Rússia que inquieta l’OTAN

Pot ser que trigui a deslliurar-se del secret dels informes militars el relat del veritable perill que va córrer la pau al sud-est d’Europa el 23 de setembre del 2021. Aquell dia bullia la crisi de les matrícules entre Sèrbia i Kosovo. Aquell dia, també, va ser el del vol d’helicòpters d’atac russos Mi 24 amb bandera sèrbia sobre el pas fronterer kosovar de Jarinje. L’endemà no eren helicòpters, sinó caces Mig 29; una altra vegada aeronaus sèrbies d’origen rus fregaven la frontera de 80 quilòmetres entre Jarinje i Bernjak. A baix, a terra, dos alts dirigents visitaven una creixent acumulació de tropes sèrbies davant les dues ciutats kosovars: al mateix cotxe, Nebojsa Stefanovic, llavors ministre serbi de Defensa, i Aleksandr B. Hartxenko, ambaixador rus a Belgrad. Aquelles aeronaus formen part de l’arsenal que ha anat fent Sèrbia amb donacions de Rússia des de l’annexió de Crimea el 2014. Catorze Mig 29, vuit bielorussos i sis russos, no són els únics regals del Kremlin, ni tampoc els que més miren amb lupa a l’OTAN. Els 14 Mig 29 són part del recompte que fa una nota d’intel·ligència kosovar fabricada per a l’argumentació de Prístina davant l’Aliança i la UE i a la qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. Però les armes físiques no preocupen tant els destinataris com, confirmen fonts militars espanyoles, les accions en el domini cognitiu que, des de Sèrbia, porta a terme Rússia als Balcans. El viatge de l’almirall Quan avions i helicòpters torbaven la frontera serbokosovar faltaven cinc mesos per a la invasió russa d’Ucraïna, i amb prou feines havia començat Moscou a moure blindats a la seva frontera oest. Que l’endemà a la nit no anés a més un incendi i l’explosió d’unes granades en oficines de matriculació kosovars va fer possible que, transcorregut un any, i amb la guerra d’Ucraïna clavada al Donbass, un cap de l’OTAN entrés amb la seva gorra blanca, uniforme blau i coques daurades a la seu del Govern a Belgrad. El 28 d’octubre, l’almirall Rob Bauer, president del Comitè Militar de l’Aliança, es va veure amb el president serbi, Aleksandr Vucic, i altres dirigents polítics i militars d’aquell país. A l’acabar, Bauer va dir: «L’OTAN respecta plenament la política de neutralitat militar de Sèrbia». Una picada d’ullet a un país que és clau perquè no se li multipliquin els problemes a Occident; un estat que truca a la porta de la UE sense deixar d’acollir grans interessos de Moscou; que va condemnar l’agressió a Ucraïna, però no aplica les sancions a Moscou; la nació que parla amb l’OTAN mentre s’entrena amb Rússia. L’almirall Bauer va recordar en aquest viatge: «Els últims 16 anys hem ajudat Sèrbia a reformar les seves forces i institucions de seguretat, i hem augmentat la interoperabilitat amb les tropes aliades.» I és cert; tant com, també, que Croàcia, país de l’OTAN, ha hagut d’afegir des del 2019 gairebé 1.000 milions d’euros a la seva despesa militar –en altre temps, 900– per contrarestar el creixent poder serbi d’origen rus. Germandat ètnica Bauer és, al cap i a la fi, un cap de la mateixa aliança que a la primavera del 1999 va decidir parar les matances a Kosovo bombardejant amb grafit infraestructures crítiques de Belgrad. Era secretari general l’espanyol Javier Solana. I això no s’oblida encara avui a Sèrbia, país amb fort suport popular per a la Rússia de Putin. Per això el 24 de desembre passat, quan ja Rússia tenia milers de soldats a la frontera amb Ucraïna, Belgrad va donar pista d’aterratge a un avió rus amb una important càrrega: míssils antitancs Komet. Culminava un corol·lari d’entregues de material sobrant de Moscou i el seu satèl·lit, Bielorússia, des del 2020. L’informe kosovar compta 30 carros T72, 30 més de blindats, llançacoets antiaeris Pantsir S1 i bateries de míssils antimíssils, antidron i anticaça de llarg abast del sistema rus Buk. L’acumulació de material dels seus cosins té a Sèrbia metafòrica relació amb el nom amb què va batejar el 2015 el principal exercici militar que fa amb Rússia i Bielorússia: ‘Slavianskoie Bratstvo’ en rus; en serbi ‘Bratstvo Slovena’; en català, ‘Germandat eslava’. L’últim va acabar el 18 de juny del 2021. Pot ser que no fos causal que l’octubre d’aquell any, amb la guerra d’Ucraïna a prop, s’ajuntessin de nou els mateixos aliats, i simulessin una defensa amb coets Pantsir davant d’un atac aeri occidental. L’exercici es va dir ‘Escut eslau’. L’ensinistrament conjunt s’ha multiplicat. El 2012 Sèrbia i Rússia compartien dues activitats militars conjuntes. El 2016 en van ser 50; el 2021, 104. Petita Rússia Reunits els ministres d’Exteriors de l’OTAN aquesta setmana a Bucarest, el 30 de novembre van posar el focus en la situació als Balcans, i amb preocupació per l’estabilitat de la fràgil bastida de Bòsnia i Hercegovina. A Nis, al sud de Sèrbia, hi té la seu un Centre Humanitari Rus que per al govern kosovar és en realitat una base per a la desestabilització de la zona. Des del 2020, segons aquesta font, ha crescut la presència d’enviats de la intel·ligència militar russa GRU, que coordinen campanyes de polarització identitària sobre la població serbobosniana de la República Sparska, i també l’ensinistrament, amb exmilitars russos, de les forces de seguretat del líder serbobosnià Milorad Dodik i del servei secret serbi BIA. El 28 d’agost, una manifestació d’ultradreta a Belgrad va acabar amb la llicència municipal per a una desfilada de l’orgull gai. Hi onejaven banderes russes, i de la Z dels tancs ficats a Ucraïna. Per a informes de la Fundació Carnegie per a la Pau Internacional, la narrativa russa arrela bé en l’extremisme serbi, i aquest en seria un exemple. No només és l’arrelament del conservadorisme putinista. Sèrbia és una petita Rússia per a tot, també per allotjar part de la ruta de fuita d’opositors al líder que ha ficat la Federació en una ratera de carros rebentats, míssils esclatant i retòrica nuclear. Sèrbia mira Occident i la UE és la seva principal clienta, la potència que adquireix un 60% de les seves exportacions, però l’empremta econòmica russa se li ha multiplicat, i adquireix velocitat. Només entre el 24 de febrer i el 24 de juny passat, el registre mercantil serbi hi va anotar 360 noves empreses i 906 inversors vinguts de Rússia, segons l’esmentada nota d’intel·ligència. Ja la gasista russa Gazprom havia pres la majoria en l’estatal sèrbia NIS, i s’havien establert en l’economia local la petrolera Lukoil, els ferrocarrils russos i les avui sancionades Roscosmos, Rosatom VTB Bank i Spebank. Al cap i a la fi és la petita Rússia del sud. Tan abstreta encara a la seva melancòlica ferida que l’alt representant exterior de la UE Josep Borrell, el gener passat, va advertir a la candidata Sèrbia que a la UE «no hi ha lloc per als que neguen el genocidi». Va ser després d’un homenatge a Ratko Mladic, autor de la històrica matança de bosnians a Srbrenica. La seva cara ocupa un mural a Belgrad. La policia el protegeix perquè dissidents del nacionalisme paneslau de vegades li llancen ous.

Sèrbia, la petita Rússia que inquieta l’OTAN

El servei secret rus fa campanyes de desestabilització dels Balcans des d’una base en territori serbi, segons informes que controla l’Aliança Atlàntica

El més llegit