Rafael Grossi, cap de l’AIEA: «Els riscos nuclears són múltiples, reals, quotidians, i existeixen avui»

Envoltat de buròcrates i líders mundials apareix Rafael Mariano Grossi, director general de l’Agència Internacional d’Energia Atòmica (AIEA) i acapara l’atenció. Grossi (Buenos Aires, 1961) es troba a Roma per participar en una cimera internacional i hi ha cua per entrevistar-lo. El motiu és Ucraïna i el tremendament complex treball que té en aquest país en guerra: evitar un desastre nuclear de conseqüències inquietants per a la humanitat a la central nuclear ucraïnesa de Zaporíjia, la més gran d’Europa, capturada al març per les tropes russes i blanc de repetits atacs dels quals Rússia i Ucraïna s’acusen recíprocament. La seva següent missió a contrarellotge: aconseguir que els dos països, que ja van acceptar a l’agost que una missió de l’AIEA es quedi en la planta, pactin crear una zona de seguretat entorn de la central, explica en aquesta entrevista amb EL PERIÓDICO. Rússia ha tornat a advertir de l’«enorme» risc nuclear que hi ha pel conflicte a Ucraïna. ¿Com de real és avui aquest perill? El perill és real des del moment en què tenim una central nuclear, la més gran d’Europa, amb sis reactors, sis gigawatts de potència nuclear i desenes de milers de quilograms d’urani i plutoni emmagatzemats allà. Resulta increïble que aquesta instal·lació estigui sent atacada, bombardejada regularment. Hi ha dos perills. D’una banda, l’eventualitat que un atac directe faci malbé el reactor o faci malbé el combustible nuclear que es troba allà. I tenim la possibilitat, no menys perillosa, que es facin malbé les línies d’alta tensió d’electricitat que alimenten la central. ¿Què pot passar? Les línies d’alta tensió serveixen també per a tots els sistemes operatius, inclòs un que és fonamental, que és el del refredament dels reactors. Els reactors funcionen a molts centenars de graus de temperatura i si perden aquesta capacitat de refredament, es pot produir una fosa del nucli dels reactors, que va provocar l’accident nuclear del 2011 a Fukushima i en altres llocs. Per això, els riscos són múltiples, reals, quotidians i existeixen avui. D’aquí la meva proposta de crear una zona de protecció. Però encara no ho ha aconseguit. ¿Com avança aquesta proposta? ¿Està en contacte amb les autoritats russes i ucraïneses? Constantment. Hi ha importantíssimes diferències entre russos i ucraïnesos. Estan en guerra. I per això hi ha poc espai per als acords. Però hi ha dues coses en les quals ells sí que estan d’acord. La primera, almenys en el pla dels principis, és el fet que els reactors han de ser protegits. La segona és que diuen que confien en l’AIEA. Per tant, no soc ingenu, però sí optimista i crec que el procés va avançant. ¿I llavors quins són els obstacles per arribar a un acord? Hi ha diversos obstacles de naturalesa tècnica que tenen a veure amb les activitats que podrien ser autoritzades, i quins serien els compromisos de cada costat. Però no puc entrar gaire en els detalls perquè encara estem negociant. ¿És possible que s’arribi a un acord abans que acabi l’any? Ho estic intentant amb molt afany. Crec que és possible. La central de Zaporíjia va ser atacada de nou fa dies. ¿És cert que també va ser fet malbé un edifici on hi ha materials nuclears? Sí, és cert. Això el que ens diu és que el risc és real, que no estem exagerant, que es produeixen danys regularment, gairebé quotidianament. L’edifici atacat és un edifici amb combustible nuclear fresc de material emmagatzemat; al seu sostre van impactar peces d’artilleria que, si haguessin penetrat a l’interior, haurien causat disseminació de radioactivitat i una contaminació important del medi ambient. Després dels atacs, Rússia acusa Ucraïna i Ucraïna acusa Rússia. ¿Com gestionen aquestes acusacions creuades? Reunim informació, fem les nostres anàlisis, evitant que ens arrosseguin al terreny de les acusacions. El que miro de fer és no desviar-me del meu objectiu, que és aconseguir que tots dos acceptin que cal protegir la central. ¿De què em serveix a mi acusar uns o d’altres? ¿El preocupen també les altres centrals d’Ucraïna? Sí, em preocupen. I estem ara desplegant equips tècnics a Rivne, a Khmelnitski, i al sud d’Ucraïna, on hi ha tres llocs més amb reactors nuclears. També hi ha una missió a Txernòbil. ¿Quants i qui són els inspectors? No puc ni he de dir qui és perquè són inspectors nuclears i posaria la seva seguretat en risc. Són diversos inspectors, en són molts, que es roten. Estan normalment tres o quatre setmanes i després són evacuats i arriben nous equips. Com dèiem, hi ha narratives creuades, moltes no són certes, per la qual cosa la seva principal tasca és aclarir els fets i ajudar els tècnics a prendre les millors decisions. Es va reunir amb el president rus Vladímir Putin. ¿Què li va demanar? Sobretot vaig ser jo el que va voler reunir-se amb ell per advocar per l’establiment d’una zona de protecció [de seguretat nuclear a la central de Zaporíjia]. El fet positiu d’aquesta reunió va ser que Putin va dir que sí, que està disposat a protegir la planta i confia en l’AIEA. El mateix el president [d’Ucraïna, Volodímir] Zelenski. Canviem d’escenari. ¿Què passa amb el programa nuclear de l’Iran? La situació a l’Iran continua sent complexa. L’Iran està augmentant les seves capacitats de producció d’urani enriquit i continua sense donar-nos respostes a una quantitat de preguntes que els hem fet sobre l’existència de material nuclear en llocs on no s’hauria d’haver trobat. Mantinc l’esperança de poder aconseguir restablir una relació amb l’Iran en el nivell que pertoca. ¿El preocupen també altres situacions, de què es parla menys? En tinc moltes, moltes preocupacions, però estem treballant en totes. La tasca de no proliferació és global arreu del món i per tant tenim un panorama d’activitat molt àmplia.

Rafael Grossi, cap de l’AIEA: «Els riscos nuclears són múltiples, reals, quotidians, i existeixen avui»

En entrevista amb EL PERIÓDICO, el diplomàtic argentí afirma que la planta ucraïnesa de Zaporíjia és «bombardejada regularment»

El més llegit