La Xina comença la demolició controlada de la ‘zero covid’

La Xina ha explotat uns quants cartutxos de dinamita sota els pilars de la política de zero covid. És una demolició controlada, molt lluny de l’obertura «a l’estil occidental», però que inicia un camí potencialment turbulent i incert. La convivència amb el virus, un anatema durant tres anys, sembla inevitable a partir d’ara. Els últims dies s’amunteguen gestos inèdits. Diverses ciutats han alleujat o aixecat confinaments quan registren xifres rècord de contagis. Va passar ahir a Guangzhou, la macrociutat del sud. Les autoritats van cancel·lar les tancades a la meitat de districtes i els tests massius després de l’última onada de protestes. A Xangai s’han aixecat els confinaments a 24 districtes malgrat la seva etiqueta d’«alt risc». El mateix procés seguirà Chongqing, la capital del centre de la Xina, segons la premsa nacional. Encara més simbòlic és Pequín. La capital xinesa no ha sigut tancada mai perquè les extremes precaucions havien embridat qualsevol conat de brot. Pequín va superar ahir el llindar dels 5.000 casos diaris, una barbaritat per als estàndards xinesos. La meitat, potser un terç, hauria justificat el confinament immediat amb el vell llibret. La ciutat ha anunciat avui que permetrà als contagiats asimptomàtics complir la quarantena a casa si es comprometen a respectar-la. Un dispositiu electrònic a la porta de la seva vivenda, en tot cas, fiscalitzarà el compliment. Noves variants Tan rellevants com les mesures són els discursos. La vicepresidenta Sun Chunlan ha sigut la nèmesi del virus des que les primeres notícies d’una pneumònia van arribar des de Wuhan. Hainan, Chengdu, Xangai... Allà on sorgia un brot, hi aterrava Sun amb el seu vigor juvenil i comandament prussià, i els ciutadans corrien al supermercat amb la certesa d’un confinament imminent. La Xina ha passat de pantalla, va venir a dir Sun en una reunió de funcionaris de Sanitat. «Amb la decreixent patogenicitat (la capacitat d’un virus de fer mal a l’hoste), la creixent taxa de vacunació i l’experiència acumulada en el control i prevenció de l’epidèmia, la contenció de la pandèmia entra en una nova fase i una nova missió», va aclarir Sun. També va al·ludir a «mesures més humanes» en la lluita contra el virus i en la transcripció de l’agència oficial, Xinhua, no hi ha ni una menció a la «política zero covid dinàmica», l’anterior mantra. El to va en línia de la premsa nacional que aquests dies aclareix que les noves variants no justifiquen el pànic. L’assumpció de l’imminent tsunami de contagis ha portat el Govern a marcar un objectiu ambiciós en la vacunació d’avis per reduir la mortalitat: el 90% dels més grans de 80 anys tindran les dues dosis a finals de febrer, segons el mitjà xinès Caixin. S’anuncia, doncs, una massiva campanya de vacunació per acabar en dos mesos molts dels deures pendents en tres anys. La relativament baixa vacunació en aquest segment d’edat, del 76% davant el 90% del conjunt de la població, és una de les principals raons que impedeixen jubilar la política de zero covid. El Govern ho ha intentat tot i res ha funcionat: campanyes de divulgació, regals, descomptes en supermercats i fins i tot suborns de l’equivalent a 70 euros per punxada. El compliment de la missió s’encomana als governs locals, amb menys delicadesa i paciència que el central. L’obediència dels quadros locals a les directrius de Pequín, imprescindible per pujar en l’escalafó del partit, va estar darrere d’alguns excessos en la implementació de polítiques nacionals com la del fill únic. La Xina sembla, ara sí, disposada a flexibilitzar substancialment la seva fórmula contra la pandèmia. Potser perquè ha comprès que les noves variants són massa contagioses per aturar-les, potser per les protestes, potser per totes dues. La Xina entra en un escenari nou després de tres anys descartant la convivència amb el virus.

El més llegit