El secretari general de l’OTAN, Jens Stoltenberg, ha assegurat aquest dilluns que és probable que el president rus, Vladímir Putin, utilitzi el fred com a arma sobre la població ucraïnesa en la seva ofensiva. «És probable que Rússia continuï atacant la xarxa elèctrica d’Ucraïna, la seva infraestructura de gas i els serveis bàsics per a la població», va dir dilluns Stoltenberg.

«Fer això quan entrem a l’hivern demostra que el president [Vladímir] Putin intenta ara utilitzar... l’hivern com a arma de guerra contra Ucraïna», va dir als periodistes en una conferència de premsa a Bucarest abans d’una reunió de dos dies dels ministres d’Afers Exteriors de l’OTAN. 

Durant aquests últims mesos, les ofensives aèries russes s’han centrat en la destrucció d’infraestructures energètiques ucraïneses i han deixat més del 70% de la regió de Kíiv sense subministraments durant dies. Stoltenberg es va pronunciar així durant una roda de premsa junt amb el president de Romania, Klaus Iohannis, amb qui s’ha reunit avui a Bucarest, un dia abans que comenci en aquesta mateixa ciutat una trobada dels ministres d’Exteriors de l’OTAN. El secretari general va dir que s’ha «d’estar preparat per a més atacs» contra Ucraïna.

Suport a Ucraïna

«És la raó per la qual els aliats de l’OTAN han augmentat el seu suport a Ucraïna, també amb sistemes addicionals de defensa aèria. Els aliats estan proporcionant sistemes avançats de defensa aèria i diferents sistemes que poden abordar les amenaces que representen diferents tipus de drons, però també els míssils de creuer i balístics», va comentar.

Va confiar que un dels missatges de la cita ministerial a Bucarest sigui «la necessitat d’augmentar més» el subministrament de sistemes de defensa aèria, peces de recanvi, entrenament i munició «als diferents sistemes de defensa aèria» que té Ucraïna.

També va recalcar que invertir en defensa és «essencial» en un moment en què s’afronta «la crisi de seguretat més gran en una generació» i va remarcar que l’OTAN farà «el que sigui necessari per protegir i defensar tots els aliats».

«No podem deixar que Putin guanyi. Això mostraria als líders autoritaris arreu del món que poden aconseguir els seus objectius utilitzant la força militar i faria el món un lloc més perillós per a tots nosaltres, així que va en el nostre propi interès de seguretat recolzar Ucraïna», va dir.

Ucraïna, nació sobirana

Va reconèixer que l’«única manera d’aconseguir un resultat» en la guerra «que garanteixi que Ucraïna prevalgui com una nació sobirana i independent és enfortir la seva posició sobre el camp de batalla». Va afegir que «el més probable» és que el conflicte «acabi en algun moment a la taula de negociació». «Però el resultat d’aquestes negociacions dependrà per complet de la situació al camp de batalla», va constatar.

Sobre l’entrada de Finlàndia i Suècia a l’OTAN, una mesura que encara han de confirmar Turquia i Hongria, Stoltenberg va confiar que «tots els aliats» ratifiquin que els dos països nòrdics es converteixin en membres de l’Aliança.

Per la seva banda, el president de Romania va demanar que «es concreti» al més ràpid possible la decisió presa en la cimera de Madrid de juny per l’OTAN de declarar la regió del mar Negre zona d’interès estratègic, i va demanar que es prepari una estratègia per fer front a un possible atac en territori de l’OTAN. «Es necessiten plans molt concrets perquè, en cas d’un atac, se sàpiga de manera molt exacta qui enviarà tropes, quines tropes i on les enviarà», va declarar Iohannis. «No podem deixar aquestes decisions per a l’últim moment i que ens agafi per sorpresa», va reblar el líder romanès.

Iohannis va aplaudir els esforços de l’OTAN per reforçar la seva capacitat de defensa i dissuasió a Romania des que va començar la invasió russa a gran escala d’Ucraïna, i va recordar que en l’actualitat hi ha uns 5.000 militars aliats en terra romanès.

Tanmateix, el cap de l’Estat romanès va afirmar que aquesta presència reforçada no és suficient i es necessita també que se situï més equipament militar en aquesta regió pròxima a les zones de conflicte d’Ucraïna.

Iohannis va expressar, així mateix, que Bucarest treballa junt amb França per operacionalitzar al més ràpid possible el grup de combat establert al maig per l’Aliança a Romania sota comandament francès.