Col·locar a Rússia i a la Xina la mateixa etiqueta d’enemics d’Occident no resulta gaire útil. Més inútil és encara posar al mateix sac de reconeguts autòcrates Xi Jinping i Vladímir Putin. No perquè no ho siguin, sinó que perquè la seva trajectòria i propòsits són diferents i perquè dirigeixen països que tenen naturaleses diferents, malgrat ser règims sorgits de revolucions comunistes. L’amalgama entre la Xina i Rússia només serveix per confondre. No ajuda a entendre el que passa en cada país i a decidir la classe de relació que Europa pot tenir amb cada un d’ells. S’ha vist fa poc amb els falsos paral·lelismes que s’han establert entre la invasió d’Ucraïna i una eventual intervenció de la Xina a Taiwan. La coincidència en el temps de l’agressió russa al seu veí occidental amb la reacció desmesurada de Pequín davant la inoportuna visita de Nancy Pelosi a l’illa bonica no és suficient per fer comparacions. Els dos països són susceptibles de constituir amenaces per a Occident, però, a part d’aquesta condició, que ve donada per la geopolítica, aquí s’acaben les similituds.