L’alliberament de Kherson deixa Crimea a tret de l’Exèrcit d’Ucraïna

Durant molt de temps es va pensar que Crimea seria l’últim escull en una eventual negociació per resoldre en el conflicte que lliuren Rússia i Ucraïna des del 2014, atesa la seva importància estratègica, militar, econòmica i sentimental per a tots dos bàndols. Una realitat reconeguda implícitament per Kíiv en l’oferta d’alto el foc que va presentar a Istanbul a finals de març, en què concedia a Moscou un termini de 15 anys per resoldre l’estatus de la península. Aquesta paciència, però, sembla que s’ha esfumat arran de les seves victòries en el camp de batalla. La retirada russa de la capital de Kherson fa dues setmanes ha deixat l’Exèrcit ucraïnès a poc més de 130 quilòmetres de Crimea. I des dels dos bàndols es contempla ja la possibilitat que Kíiv pugui mirar de recuperar-la per la via militar els pròxims mesos. «No hi ha cap dubte que recuperarem Crimea», va dir a finals d’octubre el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, poc abans que les seves forces reprenguessin el control de les terres a l’oest del riu Dniéper a la província de Kherson, inclosa la capital. «Tornarem aquesta part del nostre país no només a l’espai exclusiu ucraïnès sinó també a l’espai europeu». Un dels seus lloctinents ha arribat fins i tot a posar data a l’ofensiva: finals de desembre, en paraules del viceministre de Defensa, Volidímir Havrilov. «És només qüestió de temps, però la nostra intenció és que sigui més aviat que tard», ha dit recentment Havrilov. Aquesta mateixa setmana diversos drons aparentment ucraïnesos han atacat instal·lacions militars russes a la península, uns atacs que segons Moscou van ser repel·lits per les defenses antiaèries. A Crimea pocs s’ho estan prenent a la lleugera. El governador ha reconegut que s’estan aixecant «fortificacions» al nord de la península per fer front a un eventual assalt ucraïnès. Unes defenses que inclouen quilòmetres de trinxeres, d’acord amb les imatges captades pels satèl·lits. Hi ha informacions també que part de la població de Crimea s’estaria traslladant a la veïna regió russa de Krasnodar. «Arran d’aquesta tendència podem concloure que hi ha por i pànic al fet que les Forces Armades ucraïneses siguin capaces d’alliberar Crimea en un futur pròxim», ha dit recentment Emil Ibragimov, director del Projecte Crimea, una organització ucraïnesa que treballa per a la desocupació de la península. Vital per al Kremlin Crimea és un punt estratègic vital per al Kremlin, que va ocupar la península sense gairebé resistència el 2014 i aquell mateix any se la va annexionar amb un referèndum il·legal. No només té a Sebastòpol la seu de la Flota del mar Negre, sinó que va utilitzar la península com a punta de llança per envair el sud d’Ucraïna el mes de febrer passat. En els últims vuit anys, Moscou ha militaritzat la regió, ha imposat la ciutadania russa a tots els habitants (2,5 milions) i s’ha dedicat a alterar la demografia a cop de purgues i incentius. Prop d’un milió de russos s’hi han establert des d’aleshores, segons les estimacions més generoses, mentre les autoritats ocupants deportaven activistes ucraïnesos i perseguien periodistes díscols i indígenes tàrtars. Un patró similar al que va aplicar al seu dia Stalin, amb la deportació massiva dels tàrtars i el reemplaçament amb ciutadans russos. Però Crimea és també un bastió difícil de gestionar per a les autoritats ocupants. «Sense Ucraïna, Crimea és una illa incapaç de sustentar-se per si mateixa», afirma Oleksí Melnik, analista del Razumkov Center, amb seu a Kíiv. «El 75% del pressupost està subsidiat per Rússia. Té serioses carències d’aigua fresca i energia, i els preus són molt més alts que a la resta d’Ucraïna per les complicacions logístiques. Una sèrie de problemes que Moscou no ha solucionat en aquests vuit anys». L’aigua és potser el problema més apressant que enfronta. El gruix del subministrament arriba fins a la península des del riu Dniéper a través del canal del Nord de Crimea, que surt de la província de Kherson i abans del 2014 aportava el 85% de l’aigua consumida a la península, tant per beure com per a la irrigació i la indústria. Escassetat d’aigua Aquell mateix any, després que Moscou s’annexionés la península, Kíiv va decidir tancar l’aixeta del canal. Però el cabal va tornar a fluir des dels primers compassos de la invasió russa, quan les tropes del Kremlin van volar les comportes de la presa hidroelèctrica de Kakhovskaia (Kherson) perquè l’aigua tornés a fluir. «L’aigua ha sigut sempre el taló d’Aquil·les de Crimea», assegura Nickolai Denisov, director adjunt de la Xarxa Mediambiental Zoi, amb seu a Suïssa. «Té pocs recursos o estan poc desenvolupats i sense les aportacions des d’Ucraïna la seva agricultura i els seus pobles i ciutats són molt vulnerables a l’escassetat d’aigua». De moment, Ucraïna no ha aconseguit bloquejar novament el cabal, ja que tant la presa de Kakhovskaia com un dels seus nusos a Tavrisk, també a Kherson, continuen sota control rus. «L’escassetat d’aigua no va empènyer Rússia a abandonar Crimea, al contrari, va ser un dels factors que van portar els militars a ocupar ràpidament el sud del país el febrer d’aquest any», afirma Denisov. «Crec que no serà un factor determinant en el futur, tot i que dependrà del que passi en el camp de batalla.» Línies de proveïment Crimea és també vulnerable perquè només està connectada a Rússia per dos punts: l’estret de Kertx, on Vladímir Putin es va gastar gairebé 4.000 milions d’euros per unir-lo a la mare pàtria mitjançant un pont faraònic, i el corredor terrestre que uneix les ciutats ocupades de Mariúpol (Donetsk) i Melitópol (Zaporíjia) amb Rostov vorejant el mar d’Azov. Però Ucraïna ja va demostrar a principis d’octubre que pot atacar el pont de Kertx i deixar-lo inoperatiu amb relativa facilitat. Més difícil serà que pugui trencar les línies russes per partir el corredor territorial que uneix les quatre províncies ucraïneses ocupades per les seves tropes al sud i l’est del país. Les especulacions apunten que aquest últim serà el pròxim objectiu de les seves tropes. Si ho aconseguís –i paral·lelament tornés a pertorbar les comunicacions a través del pont de Kertx– podria aïllar Crimea i impedir que sigui proveïda des de Rússia. Un escenari que abocaria Crimea a convertir-se en un nou Stalingrad si Moscou s’entossudeix a preservar la península.

L’alliberament de Kherson deixa Crimea a tret de l’Exèrcit d’Ucraïna

L’escassetat d’aigua i la dependència econòmica de la península que Rússia es va annexionar il·legalment el 2014 en dificulten la gestió

El més llegit