Bélgorod, la regió russa més castigada pel conflicte russo-ucraïnès

De tot el territori rus reconegut per la comunitat internacional –és a dir, sense incloure-hi la península de Crimea i els territoris acabats d’annexionar de Kherson, Zaporíjia, Donetsk i Lugansk– la regió de Bélgorod és la que més directament ha patit el conflicte russo-ucraïnès. Aquesta mateixa setmana les autoritats regionals han aprovat mantenir l’alerta groga antiterrorista dilluns. Dimarts d’aquesta mateixa setmana un bombardeig i una explosió posterior van matar tres civils, segons va informar el governador local, Viatxeslav Galdkov. El mateix governant regional ha informat aquesta setmana de la construcció d’una xarxa de fortificacions al seu territori a causa de la situació complexa i als atacs des d’Ucraïna. Tot i que aquesta part del país no ha sigut l’única a experimentar de manera directa les conseqüències del conflicte –les regions de Kursk i Briansk, a l’oest també han rebut projectils–, sí que ha sigut la que més vegades ha vist com els míssils impactaven a la regió. Ja el 23 de març, tot just un mes després de l’inici de l’anomenada per l’oficialisme rus «operació militar especial», es van veure els primers míssils travessar la frontera russo-ucraïnesa i, segons fonts locals, en aquesta ocasió va morir un militar rus. A principis d’abril, novament avions ucraïnesos haurien disparat contra un dipòsit de combustible de la regió. Pocs dies després, l’11 d’aquell mateix mes, Bélgorod, Kursk i Vorónej van declarar l’alerta antiterrorista groga, el segon nivell més alt. Tots aquests territoris són a la frontera, limítrofs amb les de les regions ucraïneses de Khàrkiv i Donetsk. Situació tensa A Bélgorod la vida no s’assembla a la d’abans de l’ofensiva sobre Ucraïna. El vaivé de vehicles militars i ambulàncies és constant, tant d’entrada com de sortida de la zona militaritzada a l’altre costat de la frontera. Almenys en 15 dies diferents la regió ha rebut atacs amb avions i/o projectils de diferent índole. Per això molts residents d’aquesta part de Rússia han preferit desplaçar-se temporalment a zones on viure d’una manera més tranquil·la, com Tula i la regió de Moscou. A més de les pèrdues humanes i la por derivada, els bombardejos puntuals des de l’altre costat del front han provocat apagades i danys en infraestructures clau en més d’una ocasió, com va ser el cas de l’11 d’octubre, quan el blanc dels atacs va ser una instal·lació elèctrica i la capital homònima va quedar a les fosques. Quan Moscou va imposar la llei marcial als territoris annexionats d’Ucraïna el 19 d’octubre passat, també va demanar a les regions frontereres amb Ucraïna que fessin una «mobilització econòmica», és a dir, orientar el teixit econòmic local a les necessitats de l’Exèrcit rus. «Els nostres soldats, tant és quines tasques facin, han d’estar ben aprovisionats, amb tot el que necessiten. Això inclou l’equipament de les barraques i el transport, les condicions de vida, l’equip militar, metge i menjar,» va afirmar llavors el president rus, Vladímir Putin. Tanmateix, altres territoris sota control rus –tot i que la comunitat internacional els reconegui com a ucraïnesos– també han viscut danys considerables. A la península de Crimea els atacs van obligar milers de civils a fugir en cotxes, cosa que va provocar embussos en l’evacuació que es va produir en els pitjors dies, mentre que a Donetsk i altres parts del Donbass controlat per Rússia hi han arribat a impactar míssils al centre de ciutats, cosa que va matar i ferir civils.

El més llegit