Espanya centra la seva atenció en les demandes d’asil dels refugiats del Sahel

A Melilla, el passat 24 de juny, mentre una multitud de migrants feia un intent letal de salt de la valla fronterera des de Nador, 11 dels subsaharians que havien aconseguit trepitjar la vora espanyola del reixat van ser evacuats en ambulància a l’hospital de la ciutat per patir ferides de consideració. Avui, aquests 11 esperen resposta del Ministeri de l’Interior a les 11 sol·licituds d’asil que van cursar quan els van fer les primeres cures. Els 11 africans són part dels 104.025 estrangers que a final del 2021 tenien pendent de resolució una sol·licitud de protecció a Espanya. La xifra variarà al final d’aquest any, si bé no s’espera que descendeixi sensiblement perquè últimament es manté entorn de les 100.000 anuals i perquè, malgrat que els tràmits administratius policials s’han agilitat, el setembre passat ja havien arribat a aquest país 86.928 peticions de protecció internacional; gairebé tantes, a falta d’un trimestre, com les 88.826 que es van comptar en tot l’any 2020. De les 86.928, un total de 67.086 van ser admeses a tràmit en el moment de formular-se. En el mateix període, fins al 30 de setembre, Interior ha emès 36.371 negatives, i ha concedit 5.038 estatuts de refugiat (a persones que acrediten patir persecució injustificada al seu país) i 5.334 proteccions subsidiàries (a persones que, si tornen al seu país, tindrien en perill la vida o la integritat física). Hi ha a més 13.040 proteccions concedides per raons humanitàries. El termini que la llei espanyola dona a l’Estat per contestar una sol·licitud d’asil és de 6 mesos, però la mitjana real de resposta se situa entre 9 i 12 mesos, segons l’experiència acumulada pels advocats de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), principal oenagé del sector. Aquest termini mitjà abasta des de desesperades esperes de tres anys fins a ràpides tramitacions de quatre mesos. Entre les més ràpides del 2021 fins ara –descomptant la protecció temporal exprés que es concedeix als refugiats ucraïnesos– hi ha les de persones provinents del Sahel que han arribat a Espanya per la perillosa via marítima canària. S’evita l’acumulació d’emigrats de Mali, Níger i Burkina Fasso a les illes. Són a més candidats a protecció subsidiària perquè provenen d’«una zona amb situacions de violència extrema i conflictes enquistats», descriu la directora jurídica de la CEAR, Elena Muñoz. Als sahelians els segueixen en rapidesa en l’obtenció de refugi colombians, veneçolans i peruans, per la violència narco, mafiosa o de restes de guerrilles i, en el cas dels fugits de Veneçuela, per patir «una crisi polièdrica: social, de seguretat, sanitària...», explica Muñoz. Els llatinoamericans són el gruix dels peticionaris d’asil a Espanya, amb més de 66.000 casos fins al 30 de setembre. Les resolucions van més a poc a poc per als camerunesos, amb casos embassats de tres anys, i els xinesos, amb sol·licituds pendents el tràmit de les quals es va iniciar el 2016, 2017 i 2018. Malgrat que les arribades de peticionaris d’asil no remeten, fa dos anys que la bassa de sol·licituds pendents està allunyada del creixement exponencial del 2016 i 2017. «Hem notat una millora des del 2020 cap aquí», explica Muñoz. El 2018 estaven treballant a l’Oficina d’Asil i Refugi (OAR) del Ministeri de l’Interior 60 persones, «la mateixa dotació que tenia l’organisme el 1992, quan les peticions anuals no arribaven al miler», relaten fonts d’Interior. El 2020 van ser destinats a l’OAR 300 administratius i policies. L’any següent, per primera vegada es reduïa l’embut de casos pendents. Quan es publiquin les estadístiques de tot el 2022 es veurà si l’efecte persisteix. Com a Espanya, a Europa s’han estat rebent centenars de milers de sol·licituds d’asil anuals: La guerra d’Ucraïna dispara l’acollida de refugiats França va rebre més de 125.000 demandes d’asil durant els 10 primers mesos d’aquest any, segons les dades més recents de l’oficina europea d’estadístiques Eurostat. Aquestes xifres superen les 121.000 peticions registrades per l’Administració gal·la durant el conjunt del 2021. A aquestes sol·licituds, s’hi han de sumar els més de 76.000 ucraïneses i ucraïnesos que van buscar refugi en territori francès i que no solen ser inclosos en les dades de l’asil convencional, ja que es beneficien d’una «protecció temporal» creada específicament per la Unió Europea després de l’inici de la invasió russa al febrer. És a dir, el país veí ha acollit aquest any més de 200.000 refugiats, unes dades clarament superiors a les del 2021. Aquest augment significatiu es deu, sobretot, a la guerra a Ucraïna. Malgrat això, França destaca per ser l’Estat de la UE que va acollir un menor percentatge respecte al total de la seva població. Segons Eurostat, tot just un ucraïnès per cada 1.000 francesos ha buscat empara en territori gal. Aquestes dades contrasten amb les de Polònia (fins a 1.435.030) o les de Bulgària (més de 134.000), malgrat tenir una població molt inferior a la francesa. El nombre més aviat reduït d’ucraïnesos que van fugir a França no es va deure a la insolidaritat del seu dispositiu d’acollida. A diferència de l’asil convencional, resulta molt fàcil demanar la «protecció temporal». Probablement, un dels motius és la llunyania geogràfica entre els dos països. Abans de la guerra, a més, no hi havia una diàspora ucraïnesa especialment nombrosa en territori francès, a diferència d’altres Estats del sud d’Europa, com Espanya o Itàlia. L’arribada de desenes de milers d’ucraïnesos no va generar cap polèmica, i fins i tot va ser acceptada pels partits d’extrema dreta. En canvi, aquestes formacions ultranacionalistes i xenòfobes van posar el crit al cel davant la recent decisió del Govern d’Emmanuel Macron d’acceptar que el barco humanitari ‘Ocean Viking’ atraqués al port militar de Toló davant la negativa d’Itàlia. Le Pen va acusar de «laxisme» les autoritats franceses, tot i que van rebutjar tramitar l’asil a més de la meitat dels 234 refugiats de l’‘Ocean Viking’. Molts d’ells eren de Líbia, Síria, Nigèria, Eritrea, el Sudan o Mali. Països que sí que susciten la còlera de la ultradreta. ENRIC BONET – París Augment de peticions i caiguda de l’interès ciutadà El 2021, el nombre de peticions d’asil rebudes per les autoritats italianes va ser de 53.000, segons les últimes dades disponibles d’Easo, l’oficina europea de Suport a l’Asil, i del Ministeri de l’Interior italià. Aquesta dada col·loca Itàlia darrere d’Alemanya, França i Espanya. Tot i així, la xifra representa un augment substancial respecte al 2020, quan Itàlia va rebre la meitat de sol·licituds de l’any següent, unes 27.000. La dada del 2021, a més, reflecteix un augment dels sol·licitants d’asil afganesos i dels menors d’edat, equivalents a un cinquè del total de les peticions. En aquest context, també van disminuir les respostes negatives a aquestes sol·licituds, que van passar del 75% al 56%, en el mateix període de temps. Aquesta situació coincideix també amb una pujada, en els últims dos anys, de les arribades a Itàlia per la ruta del Mediterrani central. En concret, d’acord amb xifres del Ministeri de l’Interior italià actualitzades a aquest divendres 25 de novembre, el país transalpí va rebre per mar 32.542 migrants el 2020, 62.215 el 2021 i 94.341 en el que va del 2022. Això significa que la xifra s’ha triplicat en tot just tres anys. Quant a les nacionalitats, Egipte, Tunísia i Bangladesh són els primers països de procedència de les persones que han desembarcat aquest any a Itàlia. La retòrica antiimmigració de la primera ministra, Giorgia Meloni, i del lliguista Matteo Salvini, actualment ministre d’Infraestructures, han tornat a encendre el debat polític sobre «la càrrega» que els fluxos migratoris suposen al país. Tot i així, segons alguns sondejos, la majoria dels italians ja no estan tan interessats en aquest assumpte i consideren que les iniciatives del Govern són inútils en un moment en el qual hi ha problemes greus com la creixent inflació, la falta de llocs de treball i les dificultats que enfronta la sanitat pública, com ha remarcat Nando Pagnoncelli, especialista en sondejos i autor d’enquestes per al diari ‘Il Corriere della Sera’. IRENE SAVIO – Roma Més enllà de la crisi de refugiats A Alemanya, les autoritats migratòries han rebut prop de 160.000 peticions d’asil en el que va del 2022. Així ho apunten les xifres oficials de l’Oficina Federal per a Migració i Refugiats registrades entre el gener i l’octubre d’aquest any. L’octubre passat va ser precisament el mes amb un major nombre de peticions d’asil dels dos últims anys: més de 23.000 persones van presentar una petició formal d’asil a Alemanya. Les xifres de peticions augmenten des de l’estiu passat, però encara estan molt lluny dels nivells del 2015 i 2016, quan Alemanya va rebre gran quantitat de migrants procedents sobretot del Pròxim Orient en el que alguns mitjans van batejar com a «crisi de refugiats». El 2016 és, de fet, l’any amb la xifra de peticions més gran des que hi ha registres: més de 700.000 persones van demanar asil a Alemanya. Entre el 2015 i 2016 van ser més d’un milió de persones les que van sol·licitar un estatus d’asilat al país. Igual com en l’anomenada crisi de refugiats, Síria continua sent el país del qual arriba una quantitat més gran de peticions d’asil, seguit per l’Afganistan, Turquia i l’Iraq. El Pròxim Orient és, en tot cas, la regió de la qual arriben a Alemanya més refugiats. Hi cal sumar ara també els procedents d’Ucraïna després de l’inici de la invasió russa. L’actual augment de sol·licitants d’asil està tenint menor impacte en la discussió pública del que va tenir fa vuit anys a Alemanya. En aquell moment, la ultradreta d’Alternativa per a Alemanya (AfD) va instrumentalitzar la crisi per impulsar-se electoralment i entrar per la porta gran al Bundestag amb més d’un 12% dels vots. En l’actualitat, les conseqüències de la guerra a Ucraïna –crisi energètica, inflació i recessió– estan enfosquint el repunt migratori. AfD intenta, de fet, erosionar el Govern tripartit liderat pel canceller socialdemòcrata, Olaf Scholz, més amb l’augment dels preus i la crisi energètica que amb la qüestió migratòria. ANDREU JEREZ – Berlín Sistema d’asil tensionat «En el dia d’avui més de 90.000 persones, 30.000 sol·licitants d’asil i 60.000 ucraïnesos necessiten protecció (a Bèlgica). Això significa que per a finals d’any s’arribarà a la xifra de les 100.000 persones. És pitjor que el 2015 i totes aquestes persones necessiten un allotjament», advertia a principis de mes la secretària d’Estat d’Asil i Immigració belga, Nicole De Moor. Fa mesos que el sistema d’asil de Bèlgica està saturat. Fins al punt que Fedasil, l’organisme federal que gestiona les sol·licituds d’asil, no dona l’abast per donar allotjament a totes les persones que sol·liciten protecció. Les 32.000 places de què disposa estan ocupades i desenes de persones, dones i nens, s’han vist obligades a dormir als carrers. Segons les estimacions que manegen les associacions humanitàries, a mitjans de novembre hi havia unes 2.800 persones als carrers de la capital belga. També està desbordat el comissariat general per als refugiats i apàtrides, la instància central a Bèlgica que examina les sol·licituds d’asil i protecció internacionals. Segons les últimes dades corresponents a octubre, el mes passat van rebre 4.224 demandes –en el límit de nacionalitats figuren l’Afganistan (17,5%), Burundi (14,8%) i Síria (10,2%)–, cosa que significa un 5,4% més que el mes de setembre i van prendre 2.049 decisions, tot i que la càrrega de treball total a finals del mes passat superava els 17.000 expedients pendents, quan el normal són 4.800. La situació ha sigut objecte de desenes de denúncies i sentències. L’última a mitjans de novembre ni més ni menys que del Tribunal Europeu de Drets Humans, que va condemnar Bèlgica a donar allotjament a 148 sol·licitants d’asil que seguien a l’espera d’una plaça als centres d’acollida. Una decisió inèdita, que les autoritats han de complir per al 2 de desembre, i que se suma a les més de 5.000 condemnes que han emès els tribunals belgues des de començaments d’any. També la veïna Holanda ha vist augmentar enormement les sol·licituds. Només en el tercer trimestre de l’any va registrar 10.000 peticions, 3.000 més que entre abril i juny, i només a l’octubre en va registrar 4.700. El gruix van ser presentades per sirians, afganesos i turcs. Igual com Bèlgica, la llista d’expedients per resoldre és ingent. A principis d’any hi havia pendents de decisió 20.400 peticions i a principis del 2023 el nombre podria disparar-se fins als 31.000. SILVIA MARTINEZ – Brussel·les Fins a cinc anys en els llimbs El Regne Unit va rebre 75.000 peticions d’asil l’any que va concloure el juny del 2022. La xifra és un 77% més elevada que la registrada el 2019. Es tracta de l’augment més gran en el nombre dels arribats al país en aquestes circumstàncies en gairebé dues dècades. Aquell mateix any el 76% de les sol·licituds van ser aprovades, però la tramitació de les peticions s’ha convertit en un gran problema i els retards són enormes. El Ministeri de l’Interior britànic té en aquests moments gairebé 130.000 persones esperant que es resolgui el seu cas, segons dades oficials. Són quatre vegades més que el juny del 2018, quan les sol·licituds pendents eren 33.000. Alguns sol·licitants porten esperant la resposta en aquests llimbs administratius més de cinc anys. La mitjana per resoldre un expedient és de 480 dies. Els funcionaris admeten que estan desbordats i la lentitud és extrema. L’any passat Interior només va processar el 4% de les peticions dels migrants arribats creuant el canal de la Mànega. «Un caos», segons l’oposició laborista. El canal que separa França d’Anglaterra s’ha convertit en la principal via d’entrada al país. Des de començament d’any 40.000 migrants l’han travessat en petits bots i llanxes. L’organització està en mans de grups i xarxes de traficants d’éssers humanes, que es beneficien d’un negoci molt lucratiu i molt perillós per als seus ‘clients’. Una quarta part venen d’Albània, d’acord amb Robert Jenrick, secretari d’Estat d’Interior. Si el 2020 els albanesos que van entrar al Regne Unit van ser 50, en el que va del 2022 ja ho han fet 12.000. «Estem considerant si hi ha una manera especial per als albanesos, de manera que resolguem els seus casos i si la seva petició no és acceptada, els expulsem de tornada a Albània ràpidament», va explicar Jenrick a la Cambra dels Comuns. Actualment, segons dades de la BBC, més de 37.000 demandants d’asil estan vivint en hotels al Regne Unit amb un cost diari de gairebé set milions de lliures (8,1 milions d’euros) per a l’erari públic. BEGOÑA ARCE – Londres

Espanya centra la seva atenció en les demandes d’asil dels refugiats del Sahel

Després d’un 2020 en què van caure en picat, les peticions de refugi han tornat a nivells prepandèmia en la majoria de països europeus

El més llegit