Tres possibles escenaris a Ucraïna de cara a l’arribada del ‘general hivern’

«El que Rússia ha après en aquesta guerra és a retirar-se». Amb indissimulada satisfacció i certes dosis de sorna, Roman Kostienko, diputat de la Duma Estatal ucraïnesa i oficial de rang mitjà del SBU, els serveis secrets ucraïnesos, responia d’aquesta forma, fa uns dies, a les preguntes de Nastoiaixieie Vremia (Temps Actuals), un canal televisiu en idioma rus de Kíiv. I no li faltava raó. Amb la de Kherson són ja tres les retirades empreses per l’Exèrcit del Kremlin des de l’inici de la guerra al febrer, primer dels voltants de Kíiv i Txerníhiv, al nord del país, un mes després d’iniciada la invasió, per les pèrdues patides en homes i material i la impossibilitat de tancar una tenalla al voltant de la capital. Després va venir la precipitada sortida, l’octubre, de les forces russes de la província nord-occidental de Khàrkiv, agafades a contrapeu i per sorpresa gràcies a una eficaç operació d’esquer i desinformació. I finalment, aquest recent replegament de totes les posicions al marge occidental del riu Dniéper. Amb l’hivern en potència, aquests són tres possibles escenaris en què pot evolucionar el conflicte els pròxims mesos. Ucraïna continua la seva ofensiva, tot i que en altres fronts bèl·lics Després d’haver aconseguit importants i inesperades victòries parcials en els nou mesos de guerra, la moral de les Forces Armades i autoritats ucraïneses, així com de la rereguarda, es troba en el seu punt àlgid. A diferència del que va passar els primers compassos de la invasió, quan només s’aspirava a frenar el cop, entre els polítics, els militars i els ciutadans del país atacat s’ha estès la convicció que la victòria militar és possible. Així les coses, el Govern de Kíiv estudia donar continuïtat a la seva ofensiva militar, i no mostra cap interès a aturar-la. Això sí; d’acord amb la lògica militar, la pressió hauria de ser traslladada a fronts bèl·lics aliens a Kherson, a causa de la complexitat que suposaria per als locals creuar un curs fluvial que, de mitjana, té entre mig i dos quilòmetres d’amplada, superant la vintena en alguns trams. «Un desembarcament transportat des d’un mar o un riu és una de les operacions militars més complexes per a un exèrcit; en aquest cas s’ha de travessar un curs d’aigua de 500 metres sota el foc de l’artilleria i l’aviació enemiga», explica per telèfon Mikhaïlo Samus, expert en qüestions militars al capdavant del laboratori d’idees New Geopolitics Research Network. La província de Zaporíjia, i més en concret, la localitat de Melitópol, té molts números de convertir-se en el nou escenari bèl·lic preferent del conflicte, continua Samus. «Kíiv no revela els seus plans amb temps, però el més raonable és que concentri els seus esforços a Melitópol» intentant «arribar al mar d’Azov» i obrint una bretxa al corredor terrestre entre Crimea i la Federació Russa. Seria un desenvolupament dels esdeveniments «catastròfic» per a Rússia, ja que deixaria exposada, indefensa i amb enormes dificultats d’aprovisionament la península ucraïnesa ocupada. L’altra via d’accés, el pont de Crimea, inaugurat el 2018, va ser atacat per Ucraïna en una audaç operació partisana, el 8 d’octubre passat, i «està funcionant amb dificultats», recorda aquest expert. «Podríem trepitjar Crimea a finals de desembre. ¿És això possible? És possible», va dir el viceministre de Defensa ucraïnès, Volodímir Havrilov, a la cadena Sky News. Sense marge per negociar, Rússia i Ucraïna pacten un alto el foc temporal Dies abans que es materialitzés la retirada russa de Kherson, el diari italià La Repubblica va difondre una informació segons la qual als quarters generals de l’OTAN a Brussel·les circulaven informes que parlaven de la necessitat d’empènyer Ucraïna cap a una negociació, ara que els vents bèl·lics bufen a favor seu i es troba en posició de força. Fins i tot el cap d’Estat Major de l’Exèrcit nord-americà, Mark Miller, es va arribar a pronunciar a favor de l’esmentada possibilitat en una entrevista recent amb la CNN. «Si els combats tàctics s’alenteixen, hi podria haver una finestra per a una solució política, o almenys per a l’inici de converses per a una solució política», va dir. Nicolás de Pedro, expert en Rússia del laboratori d’idees britànic Institute for Statecraft, veu factible que Ucraïna, pressionada des dels EUA, entri en converses amb Rússia, tot i que posa en dubte que aconsegueixi arribar a cap altra cosa que «un alto el foc temporal» tenint en compte l’absència de condicions per a una negociació genuïna. Putin «segueix a la seva» i es nega a revisar els objectius a què aspirava quan va donar l’ordre d’atacar el país veí, constata De Pedro: «Continua qüestionant el dret d’Ucraïna a existir» i «continua rebutjant l’arquitectura de seguretat europea» d’aquest segle, amb els països de l’antic Pacte de Varsòvia fermament ancorats en l’OTAN, destaca. «Un alto el foc no seria més que una pausa en una guerra irresolta», valora. Per empènyer Kíiv a una negociació que no vol, el Kremlin compta «pressionar» i «intimidar» els EUA i Europa amb l’amenaça d’una «guerra nuclear», una cosa en què, segons la seva opinió, està tenint un «relatiu èxit». Opcions com l’ús d’una bomba bruta o un atac amb una arma tàctica, «tot i que no són descartables» a llarg termini, constitueixen en aquests moments «una solució lògica» per a Putin i el seu entorn, degut «als riscos» que això comporta per a Moscou, destaca l’expert. Rússia s’atrinxera en les seves noves posicions i aposta per desgastar Ucraïna i Occident Només un parell de dies van transcórrer entre la retirada efectiva de les tropes russes i l’anunci de la decisió, durant una reunió televisada entre Serguei Xoigu, ministre de Defensa i el general Serguei Surovikin, comandant del contingent del Kremlin a Ucraïna. Un replegament inusitadament ràpid, i culminat «de forma disciplinada» per les forces del Kremlin, en paraules del diputat ucraïnès i tinent del SBU Roman Kostienko. Tot això empeny a pensar els estrategs ucraïnesos que la maniobra militar «estava preparada des de fa temps» i que l’esmentada entrevista de Moscou no va fer més que publicitar una decisió que ja portava temps implementant-se sobre el terreny. Ara, amb els seus soldats reposicionats en una zona molt menys exposada davant l’enemic, l’estratègia de Moscou per als pròxims mesos seguirà dues direccions, segons sostenen en un recent article els analistes Jack Watling i Nick Reynolds, els dos investigadors sèniors en temes referits a la guerra terrestre del Royal United Services Institute: d’una banda, intentar tancar el desplegament als fronts ucraïnesos de centenars de milers de reservistes reclutats durant la mobilització parcial de l’octubre, i per l’altra, continuar castigant la infraestructura energètica ucraïnesa, vital perquè la població civil pugui passar el dur hivern ucraïnès. Moscou és conscient que la possibilitat de reprendre la iniciativa en la guerra i llançar una contraofensiva per recuperar els territoris perduts durant la pròxima primavera depèn enormement de les condicions en què aconsegueixi posicionar les tropes de refresc vingudes des de territori de la Federació Russa, coincideixen els especialistes militars. Si els soldats de Kíiv aconsegueixen infligir pèrdues de pes entre els soldats nouvinguts, la devaluada moral de combat dels soldats russos rebrà un nou i pot ser que decisiu cop. Els bombardejos contra infraestructura energètica «faran Ucraïna més dependent d’Occident financerament», constaten Watling i Reynolds. I auguren, a més, que Rússia intentarà explotar aquesta circumstància amb campanyes informatives a la rereguarda aliada per «intentar convèncer les audiències» d’Europa i els EUA que «és millor gastar-se els diners a casa que més enllà de les fronteres».

Tres possibles escenaris a Ucraïna de cara a l’arribada del ‘general hivern’

Després de la retirada de les forces russes de Kherson, EL PERIÓDICO examina possibles camins que s’obren els pròxims mesos

El més llegit