La retirada de Kherson evidencia el nul marge dels periodistes a Rússia

«Si esperen conèixer la meva opinió, no l’exposaré. Però us explicaré el perquè». Així començava a parlar el presentador Andrei Norkin el 10 de novembre al canal privat NTV per comentar la retirada de les tropes russes de Kherson, territori reconegut com a rus per Moscou, però considerat ucraïnès per la comunitat internacional. «Si dono suport a la decisió de retirar-se (...) estic donant suport públicament a una violació de la integritat territorial russa», continuava. I si es posiciona en contra de la decisió del Ministeri de Defensa d’abandonar Kherson, llavors estava «desacreditant públicament a les Forces Armades Russes, afegia. Norkin va concloure aquesta intervenció recordant que les dues condemnes poden suposar multes i anys de presó i afirmant que no vol anar a la presó. Russian TV host Andrei Norkin's realisation that his country lacks freedom of speech: If I back the decision to withdraw from Kherson, I'm going to jail for questioning Russia's territorial integrity And if I oppose it, I'm going to jail for discrediting the armed forces pic.twitter.com/KRj0RsI00i — Francis Scarr (@francis_scarr) 10 de noviembre de 2022 Concretament, els articles del Codi Penal rus citats han sigut revisats en l’última dècada i tots dos són delictes relacionats amb l’extremisme. El més recent és el cas del 280.3, que castiga les ‘fake news’ sobre l’Exèrcit rus i qualsevol intent de desacreditar les Forces Armades russes, que va ser modificat el març d’aquest 2022. «Accions públiques destinades a desacreditar l’ús de les Forces Armades de la Federació Russa per protegir els interessos de la Federació Russa i els seus ciutadans», especifica la legislació russa. Segons dades oficials, en els últims tres mesos han multat per violar aquesta llei 2.500 persones, que han pagat en conjunt l’equivalent a 1,5 milions d’euros. Quan es repeteix l’ofensa és quan hi pot haver condemnes de presó, com és el cas de l’exalcalde de Yekaterimburgo Yevgueni Roizman, detingut a finals d’agost d’aquest 2022 per «desacreditar l’Exèrcit rus». En aquest marc, també s’ha castigat i advertit persones que es refereixen al conflicte russoucraïnès, oficialment «una operació militar especial», com una «guerra» o «invasió», especialment als mitjans de comunicació. Al principi de l’ofensiva uns quants mitjans independents sí que van utilitzar aquesta terminologia, com per exemple Novaya Gazeta, que a la seva portada del 25 de febrer va posar el titular «Rússia bombardeja Ucraïna». Tot i això, cap periodista rus es desvia actualment de la narrativa oficial pel que fa al front ucraïnès després del tancament i/o sortida del país de molts mitjans i del canvi de rumb dels que es van quedar. Tot i que hi ha un marge per a la crítica al desenvolupament del conflicte, no n’hi ha per a l’existència de l’ofensiva mateixa. Rússia indivisible L’altre article que esmentava el presentador és el 280.1, que estableix que qualsevol posicionament que vagi en contra de la integritat territorial de la Federació Russa serà durament castigat amb multes i fins a sis anys de presó. L’article especifica que es castiga «qualsevol crida pública per portar a terme accions destinades a violar la integritat territorial de la Federació Russa». Aquesta part del Codi Penal rus es va canviar en diferents ocasions, el 2014 i el 2020. Aquestes reformes van estar estretament relacionades amb l’annexió de la Península de Crimea el 2014, ja que criticar-la o reclamar públicament que Crimea és part d’Ucraïna (o hauria de ser així) es va convertir en un fet punible per la legislació russa. Aquests canvis també impliquen que amb la Constitució russa actual, és inconstitucional cedir qualsevol part de la Federació russa a un altre país. Aquesta norma també s’aplica als territoris acabats d’annexionar de l’est i el sud d’Ucraïna com la mateixa Kherson, Zaporíjia, Donetsk i Lugansk. A més també combat qualsevol intent de secessió d’alguna de les seves regions, com ja va passar en els anys 90 amb Txetxènia. Tanmateix, Rússia ha recolzat a moviments separatistes en diferents països que van pertànyer a la Unió Soviètica, com és el cas de Donetsk i Lugansk –reconeguts per Moscou com a estats independents d’Ucraïna durant un breu període de temps aquest any–, Transnístria a Moldàvia o Abkhàzia i Ossètia del Sud a Geòrgia.

La retirada de Kherson evidencia el nul marge dels periodistes a Rússia

Des de l’inici de l’ofensiva sobre Ucraïna, els mitjans de comunicació tenen més difícil fer la seva feina

El més llegit