El dilema de l’octogenari Joe Biden

No s’espera una gran festa per a Joe Biden aquest diumenge. No acostuma a celebrar gaire els aniversaris el president dels Estats Units, però menys probable encara és que vulgui remarcar l’assenyalada onomàstica d’aquest cap de setmana: 80 anys. L’edat del demòcrata s’ha convertit en un tema indiscutible de conversa i debat polític, social i mediàtic a l’hora de plantejar si ha o no de buscar la reelecció el 2024, igual que l’intens escrutini del seu estat físic i mental. Aquesta és una realitat que irrita personalment Biden, que a l’arribar a la Casa Blanca amb 77 anys ja es va convertir en el mandatari nord-americà més gran en la història del país. I el dilema per a Biden és allà, per més que el president i el seu equip treballin per mirar d’apaivagar els dubtes i crítiques que es plantegen i tinguin en marxa ja una estratègia decidida per a les pròximes presidencials, i també malgrat que experts en envelliment adverteixin contra l’edatisme. Anunci el 2023 Biden ha dit una vegada i una altra que la seva «intenció» és presentar-se el 2024. Tindria llavors 81 anys i, si guanyés, 82 en la presa de possessió i 86 a l’acabar el mandat. La setmana passada en una roda de premsa després de les eleccions de meitat de mandat, no obstant, va reconfirmar també que aprofitarà les vacances d’Acció de Gràcies i Nadal per consultar amb la «família», on la influència fonamental és la seva dona, Jill Biden. I va dir que anunciarà la seva decisió a principis de l’any que ve, un anunci que podria arribar en el discurs sobre l’Estat de la Unió, probablement al febrer. El mandatari, que també està llastat per baixos índexs de popularitat, està més convençut que mai que ha de seguir després dels resultats millors de l’esperat per als demòcrates en les ‘midterms’. Creu que el que millor parla sobre la seva capacitat és una mirada a l’agenda legislativa que ha aconseguit tirar endavant en els seus dos primers anys, fins i tot quan ja a la campanya del 2019 la qüestió de la seva edat va jugar un paper en la conversa pública. I la seva convicció ha augmentat una vegada que Donald Trump, a qui va batre el 2020, va confirmar aquesta setmana que tornarà a intentar ser el candidat republicà. L’argumentació de Biden és que és l’únic que va ser capaç de derrotar Trump i que és també el més ben equipat per tornar a fer-ho. Els sondejos El problema per a Biden és que els dubtes sobre si ho ha de fer són reals. S’han alçat veus dins del mateix partit demòcrata, com les dels congressistes Elissa Slotkin, Tim Ryan, Dean Phillips i Angie Craig, que demanen «sang nova» i un «canvi generacional», una cosa que aquesta mateixa setmana era argument per a la poderosa Nancy Pelosi per anunciar que no buscarà, als 82 anys, renovar el seu paper de líder demòcrata a la Cambra baixa. El grup progressista RootsAction.org ha llançat la campanya «No et presentis, Joe». I el relleu generacional en la candidatura presidencial és una cosa a què també apressen molts votants, sobretot joves i independents, però no només, com mostren infinitat d’enquestes. El 67% dels sondejats per la CNN a peu d’urna en els comicis d’aquest mes van dir que no volen Biden com a candidat el 2024, un percentatge que incloïa un bon nombre de demòcrates. En una altra enquesta de Reuters recent, tot i que un 76% deien veure’l capaç i mentalment agut, un 46% de demòcrates i un 68% del total expressaven dubtes sobre la seva candidatura en dos anys. En un altre sondeig de ‘The Washington Post’, el 56% dels qui s’inclinen demòcrata preferirien que l’aspirant presidencial del partit sigui «algú que no sigui Biden». En un de realitzat el juliol per ‘The New York Times’ eren dos terços dels demòcrates els que volien un altre candidat, expressant l’edat de Biden com a principal preocupació. I en un altre més d’AP només el 30% el volien a les seves paperetes del 2024. «Totalment legítim» En una entrevista a l’octubre, el mateix Biden va reconèixer que és «totalment legítim» que els votants considerin la seva edat, però va voler també emmarcar les condicions d’aquestes consideracions. «La millor manera de fer aquest judici és mirar-me», va assegurar. «¿Estic anant més lent? Estic anant al mateix ritme?». El president va patir dos aneurismes cerebrals el 1988 i va haver de ser operat per problemes arterials, pren anticoagulants i medicaments per al colesterol i al·lèrgies, i pateix d’un reflux que intensifica la seva tos. També realitza exercici diari i cuida el seu pes. I tot i que al seu equip reconeixen que es cansa amb més facilitat i quan això succeeix té més tendència que empitjori el quequeig i a ficades de pota (que han sigut freqüents en tota la seva vida política i pública), el seu focus està posat en presentar èxits legislatius. Hi ha també un clar esforç per presentar-lo com a vigorós, actiu i capaç, remarcant especialment la seva intensa agenda d’actes o viatges. Només en una setmana de campanya a les ‘midterms’, per exemple, Biden va visitar 13 ciutats, va oferir cinc grans discursos i va participar en vuit mítings. I després va viatjar a Egipte, Cambodja i Indonèsia, una gira en la qual va participar en les cimeres del clima i del G-20 i va mantenir una reunió de més de tres hores amb Xi Jinping. Aliats com el senador Chris Murphy animen l’equip de Biden que faci públics vídeos que el mostrin en reunions a què habitualment no tenen accés les càmeres, en què diuen que és més evident la seva lucidesa i energia. I Murphy és conscient que és especialment necessari, ja que els republicans especialment han fet de la salut física i mental de Biden un tema que «no té base real però pot donar-los avantatges polítics». Relliscades i atacs Al que es refereix Murphy és a l’atenció a episodis on Biden ha trontollat, físicament, mentalment o verbalment: ensopegant a les escales de l’‘Air Force One’, trencant-se el peu jugant amb un dels seus gossos, caient de la bici, semblant dormir en actes públics o cometent errors sonats, com quan va dir «dues paraules: fet a Amèrica» o, especialment, quan el setembre en una cimera contra la gana va cridar en públic buscant entre l’audiència una congressista que havia mort el mes anterior en un accident de trànsit. I són relliscades que guanyen atenció generalitzada, però que estan sent explotades ferotgement pels republicans. El senador Ted Cruz va escriure a Twitter: «Dues paraules: demència». I el seu col·lega al Senat Roger Marshall, que és metge, ha dit que «tots estem preocupats per la salut mental del president Biden», parlant sense proves d’un «deteriorament». Diversos experts en envelliment han injuriat públicament els atacs a Biden per la seva edat. Jeffrey Sonenfeld, professor a l’Escola de Gestió de Yale, autor d’un llibre sobre consellers delegats després de la jubilació i antic membre del Consell Nacional sobre Envelliment, feia una crida en un article a ‘Politico’ a no encaixonar en un grup demogràfic preestablert per edat Biden ni Trump, que si aconsegueix la nominació i la presidència ho faria amb 78 anys. «Se’ls ha de jutjar per les seves capacitats individuals», defensava l’expert, que posava com a exemple casos com els d’èxits aconseguits per Benjamin Franklin, Charles De Gaulle i Konrad Adenauer com a, respectivament, septuagenari, octogenari i nonagenari. «La joventut no és garantia de brillantor ni l’edat assegura saviesa, però tampoc, no obstant, garanteix la demència», recordava. Stuart Jay Olshansky, un expert en envelliment a la Universitat d’Illinois a Chicago, també recordava en unes declaracions a Reuters que «l’edat sempre s’ha utilitzat com una arma i la gent del partit oposat sempre mira d’assenyalar que hi ha alguna cosa malament amb l’individu». «Els que estudiem l’edat com a professió diem: deixin d’utilitzar l’edat com una arma», afegia. Si no és Biden... ¿Qui? Dubtes sobre les alternatives dels demòcrates per al 2024

El dilema de l’octogenari Joe Biden

El president dels EUA, que compleix 80 anys aquest diumenge, s’inclina a buscar la reelecció el 2024, especialment després de la candidatura de Trump

Tot i que experts en envelliment adverteixen contra l’edatisme, els sondejos confirmen àmplies objeccions entre els demòcrates

El més llegit