Primer carregament des de l’inici de la guerra: ¿per què el fertilitzant rus és vital per lluitar contra la fam?

Al voltant de 20.000 tones de material fertilitzant de nitrogen, fòsfor i potassi procedents de Rússia estan sent embarcats aquests dies i salparan la setmana vinent en direcció a l’Àfrica. El barco, que és als Països Baixos, navegarà per Moçambic per arribar al seu destí final, Malawi, on vuit de cada 10 ciutadans viuen de l’agricultura. S’ha arribat a aquest acord gràcies a la col·laboració de la companyia russa Uralchem-Uralkali. Així ho ha anunciat amb certa joia el Programa Mundial d’Aliments (PMA), l’agència de l’ONU que s’ocupa de donar assistència alimentària i que té els quarters generals a Roma. L’alegria es deu al fet que és una bona notícia. La falta de fertilitzants i l’augment dels preus són avui unes de les grans causes de la pitjor fam coneguda pel món en temps moderns. Experts i diplomàtics han treballat per evitar que milers de persones més ingressin a les cues de la fam. Però, en els mesos passats, sense prou èxit per solucionar la qüestió dels fertilitzants. Tant és així que, com ha remarcat el PMA, el de la setmana vinent serà el primer carregament rus d’aquest tipus de matèria que s’aconsegueix posar en marxa des de l’inici de la guerra a Ucraïna, malgrat que el memoràndum va ser firmat per l’ONU i Rússia el 21 de juliol. La notícia també coincideix amb un important anunci: la recent renovació per 120 dies de la iniciativa del gra del mar Negre, un acord que, malgrat els seus límits, ha evitat que milions de persones caiguessin immediatament en el cercle infernal de la fam. 1 ¿Per què són importants els fertilitzants russos? Perquè Rússia és un dels principals exportadors d’aquests productes al món. En concret, el país és el primer exportador mundial de fertilitzants de nitrogen, el segon de potassi i el tercer de fòsfor, segons l’ONU. En concret, d’acord amb l’Observatori Econòmic de Competitivitat, vinculat al Media Laboral de l’Institut de Tecnologia de Massachussets, Rússia va exportar fertilitzants per 7.600 milions de dòlars el 2020. Amb això, el context actual suposa una càrrega per a tots els països, tot i que amb més gravetat als de baixos i mitjans ingressos i amb economies altament dependents de l’agricultura, en particular a l’Àfrica, Àsia i l’Amèrica Llatina (Mèxic i el Brasil, per exemple, rebien més del 25% dels seus fertilitzants de Rússia i Bielorússia). «Quan [Moscou] va suspendre les exportacions de fertilitzants, els preus, que ja eren alts abans de la guerra, van pujar i es va crear un greu problema per als agricultors», segons ha explicat recentment Máximo Torero Cullen, economista en cap de l’Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO). 2 ¿El món es pot quedar sense prou aliments? És la preocupació que va manifestar al setembre António Guterres, el secretari general de l’ONU, al demanar a tots els països suprimir qualsevol obstacle als fertilitzants russos bloquejats per les sancions contra el país, per evitar perjudicar les collites del 2023 i 2024. La raó d’això és senzilla: aquest any els agricultors han utilitzat els fertilitzants que ja havien comprat el 2021, però l’any que ve aquestes reserves estaran esgotades. «Sense fertilitzants el 2022, no hi haurà prou menjar el 2023», va avisar Guterres. «Necessitem portar-los als agricultors a un cost raonable i als camps al més aviat possible», va afegir. La necessitat que el comerç dels fertilitzants es reactivi també es recollia en la iniciativa del gra del mar Negre, el document fundacional del qual assenyala, a l’article 3, l’exportació de fertilitzants com un dels objectius de l’acord, ja que a més Ucraïna també era una petita proveïdora mundial d’aquests productes. 3 ¿Això afecta la Unió Europea i Espanya? Sí. Segons un recent document de la Comissió Europea, el preu que paguen els agricultors europeus pels fertilitzants ja ha pujat un 149% aquest any. La conseqüència és que els agricultors estan comprant menys fertilitzants per a les seves collites. La UE importa el 30% de nitrogen, el 68% de fòsfor i el 85% de potassi. En el cas d’Espanya, s’importa al voltant de la meitat del fertilitzant que utilitza el camp, tot i que la seva dependència dels productes russos és menor. 4 ¿Aquesta situació es deu realment a les sancions contra Rússia o és culpa de Moscou? Joseph Glauber i David Laborde afirmen, en una anàlisi publicada el 9 de novembre per l’Institut d’Investigació sobre les Polítiques Alimentàries (IFPR), que la resposta és una suma de les dues circumstàncies. D’una banda, des de l’any passat, Rússia ha restringit les seves exportacions de fertilitzants i productes agrícoles, per garantir, han dit, que els seus agricultors no es quedin sense aquests productes. De l’altra, si bé les rondes de sancions europees contra Rússia no van ser dirigides contra els productes agrícoles ni els fertilitzants d’aquest país, sí que s’han detectat obstacles indirectes en els primers mesos de l’any, i no només relacionats amb l’excés de zel d’algunes companyies a l’hora de fer avui negocis amb Moscou. Tant és així que al setembre la Comissió Europea va corregir-ho i va aprovar unes noves directrius per aclarir que les companyies asseguradores i els bancs poden treballar amb els operadors de transport en l’exportació d’aquestes mercaderies, i per remarcar que els fertilitzants russos poden travessar territori comunitari per arribar a la resta del món. 5 ¿Qui més té fertilitzants? Junts, la Xina, l’Índia, els EUA i el Canadà produeixen més del 60% dels fertilitzants del món, segons el departament d’Agricultura dels Estats Units. El problema és que els primers tres països també són importadors, amb la qual cosa no tenen reserves per redistribuir, mentre que el Canadà no té un sistema preparat per suplir l’actual demanda internacional, segons els experts. Una altra alternativa seria Bielorússia, que juntament amb Rússia en produeix el 20%, però aquest país també ha rebut sancions en els últims dos anys. Un tema a part és la producció de fertilitzants a Europa, que ha sigut afectada pels creixents costos de l’energia. Per això, si no es troba una solució, la situació podria escalar el 2023.