Ivan Fédorov: «Els russos em van torturar psicològicament perquè cridés els ciutadans a cooperar amb l’ocupació»

Ivan Fédorov, alcalde de Melitópol, una ciutat de 150.000 habitants ocupada per les tropes russes des dels inicis de la guerra, s’ha convertit en un dels símbols de la resistència ucraïnesa. Arrestat en els primers dies de la invasió, es va negar taxativament a fer una crida als ciutadans perquè acceptessin la presència de l’Exèrcit del Kremlin. Va ser intercanviat a mitjans de març, i ara explica a EL PERIÓDICO com es comporten les tropes de Rússia als territoris ucraïnesos sota el seu control. Expliqui’ns la seva experiència en mans dels russos. El 24 de febrer, quan els russos es van posicionar a prop de Melitópol, vam decidir, juntament amb el nostre equip, quedar-nos-hi perquè hi havia més de 150.000 persones a la ciutat. Com un equip, havíem d’estar junts, per donar suport i assistència. Al cap de dues setmanes, els russos van venir al nostre centre humanitari: em van segrestar i em van portar a la presó. Van ser els sis dies més durs de la meva vida. No sabia què passaria l’endemà, o què és el que podia fer per tornar a casa. No sabia tampoc què li havia passat al meu equip, als meus pares, o on eren. Els russos van utilitzar amb mi tortures psíquiques. M’obligaven a tenir llargues converses; al voltant meu hi havia entre cinc i 10 soldats, amb armes i fusells automàtics. En altres estades de la presó estaven torturant (a altres presoners) i sentia els seus crits. Pensava que en qualsevol moment vindrien a la meva habitació i farien el mateix amb mi. ¿El van colpejar? Vaig estar un dia sencer amb les mans emmanillades. Havia de menjar, dormir o caminar a l’habitació d’aquesta manera. No em van colpejar, però psicològicament va ser molt dur. ¿Què volien de vostè? Bàsicament, que anés a la plaça central i digués als ciutadans que tot estava bé, que l’ocupació russa era una cosa bona, que els demanés que visquéssim amb Rússia en pau i harmonia. M’ho van repetir infinitat de vegades; sempre vaig respondre que era impossible, que no volíem viure amb els ocupants. Que el nostre equip municipal només tornaria al seu lloc de feina si la bandera ucraïnesa onejava de nou a la plaça central de Melitópol. ¿Com era el dia a dia a Melitópol? ¿Els ciutadans van intentar resistir? Al febrer o al març, ningú esperava semblant resistència. Milers dels nostres ciutadans acudien a la plaça central a protestar. Van demostrar que estaven a favor d’Ucraïna. Quan els russos van començar a segrestar els nostres ciutadans i a enviar-los a la presó, aquests ja no es podien manifestar, i van començar una altra classe de resistència, no una resistència visible, sinó partisana. Fa poc, després de nou mesos d’ocupació, un grup de joves de Melitópol va fer caure la bandera russa a l’edifici central administratiu. ¿Quina és la situació en l’actualitat? És una situació molt depriment. Ningú ofereix garanties de seguretat. Ningú pot dir què és el que passarà en el futur immediat, en dos dies, cinc o una setmana. Més de la meitat dels habitants han fugit, i gent d’altres parts, del Donbass, de Kherson, de Rússia, ve i ocupa els pisos dels que se’n van. Hi ha molts problemes amb les medicines i els aliments; són molt cars i costen cinc o sis vegades més que en altres ciutats d’Ucraïna. Més del 80% de la gent no té feina. El Govern (ucraïnès) paga les pensions, els salaris dels professors que no van voler col·laborar amb els ocupants, però no és suficient. No hi ha cap possibilitat de tenir una vida normal. ¿Quanta gent ha desaparegut a Melitópol? ¿En té xifres? En els últims nou mesos, més de 700 ciutadans van ser segrestats. Alguns van estar a la presó tres dies, set mesos més. En el moment actual, més de 100 persones estan en mans dels russos. ¿On els porten? Alguns a la Federació Russa, concretament a la presó de Lefórtovo a Moscou. Altres, a la península ocupada de Crimea, i d’altres són en edificis en mans de les serveis especials russos. ¿Quines unitats militars estan ocupant Melitópol? Hi ha diferents unitats. Hi ha soldats russos, txetxens, de Daguestan, de les dues repúbliques populars de Rússia a Donetsk i Lugansk, serveis especials com l’FSB. El més important és que no cooperen entre ells, sinó que competeixen. ¿Per què? Alguns serveis especials pensen que (la guerra) és un error, d’altres, en canvi, no. ¿Hi ha algunes unitats que es comporten bé? Cap d’ells és bo amb nosaltres. Però sí que veiem que ningú pot cooperar amb els txetxens ni controlar-los. Fa tres dies, per exemple, un txetxè va disparar en un hospital per a civils. Una persona va ser ferida. Vostè és alcalde d’una ciutat on el rus és la llengua habitual. Els habitants de Melitópol, ¿com se senten davant uns soldats que parlen la seva mateixa llengua? A molts països d’Europa, els ciutadans parlen en idiomes diferents. A Suïssa, per exemple, hi ha quatre idiomes oficials. A Ucraïna, tots ens entenem. Jo m’entenc molt bé amb els ciutadans de Lviv o dels Carpats. Sí, a Melitópol, a l’est, molts ucraïnesos parlen en rus. I no és un problema. Els russos intenten jugar amb la idea que tenim un problema d’idioma. Però no n’hi ha.

Ivan Fédorov: «Els russos em van torturar psicològicament perquè cridés els ciutadans a cooperar amb l’ocupació»

L’alcalde de la ciutat ocupada de Melitópol rememora per a EL PERIÓDICO el seu captiveri en mans dels invasors i denuncia les condicions de vida a la localitat

El més llegit