La radicalització de la política migratòria impulsada pel Govern de la ultradretana Giorgia Meloni ja ha encaminat Itàlia al xoc directe amb França. El ministre d’Interior francès, Gérald Darmanin, ha qualificat aquest dijous d’«inacceptable» el comportament de Roma a l’anunciar que, atesa la situació humanitària límit, París ha decidit finalment assignar un port a l’‘Ocean Viking’ després que aquest barco, de l’oenagé SOS Mediterranée, faci gairebé tres setmanes que naufraga al mar amb més de 200 migrants a bord i que Itàlia s’hagi negat repetidament a acollir-lo.
«Davant d’aquesta situació, les autoritats franceses han pres la decisió a títol excepcional d’assignar [a l’‘Ocean Viking’] el port de Toló, al qual hauria d’arribar divendres al matí», ha explicat Darmanin, que ha afegit que els migrants rescatats rebran assistència mèdica i tindran la possibilitat de presentar la petició d’asil. Després d’això, «les persones sense dret d’asil al nostre territori seran objecte de procediments de repatriació sense demores», ha afegit.
Aquesta decisió, ha explicat el ministre, s’ha pres després que «en els últims dies i l’última nit es multipliquessin els contactes amb els socis europeus per animar el Govern italià a complir el dret internacional i les seves obligacions». Per això, assegurava Darmanin, la negativa d’Itàlia tindrà «conseqüències extremadament fortes en la relació bilateral» i en la relació d’Itàlia amb la Unió Europea (UE).
I d’allà la represàlia francesa. «És el Govern italià el que en surt perdent», ha afegit el ministre, que posteriorment va suggerir també que França reforçarà el control fronterer i que podria deixar d’acceptar el trasllat al seu país d’uns 3.500 refugiats actualment a Itàlia, com està previst pel mecanisme de solidaritat per al repartiment de refugiats entre països europeus.
Situació límit
Esclata així un nou conflicte dins de la UE després que França esmentés fa dos dies una inicial disponibilitat a permetre l’atracada del barco, una proposta que va acabar tensant la política interna francesa –sobretot per la fustigació de l’ala més dura del Govern francès, reticent a mostrar solidaritat cap als migrants rescatats al mar– i va deixar en els llimbs durant hores l’‘Ocean Viking’, que dijous al matí encara no havia rebut indicacions clares sobre el seu destí.
Aquesta situació ha conduït a un ràpid deteriorament de la situació a bord de l’‘Ocean Viking’, ja que hi ha «persones amb atacs de pànic i d’ansietat» i d’altres que des de dimecres han deixat de menjar, explicava Elisa Brivio, una de les portaveus de l’‘Ocean Viking’. A més, «quatre persones, tres en un greu estat de salut i un familiar d’una d’elles, van haver de ser evacuades d’urgència [al port cors de Bastia]», va afegir Brivio, que assegurava que la nau va arribar a enviar 46 peticions d’assignació de port, 10 d’elles a França.
De fet, malgrat que Itàlia i Malta eren els ports segurs més propers a l’‘Ocean Viking’ –i, per tant, França no estava obligada per llei a oferir la seva ajuda–, la nau va decidir, a principis d’aquesta setmana, demanar a París, Madrid i Atenes que el deixessin atracar en un dels seus ports. Una sol·licitud que finalment va recaure sobre França dos dies després que el Govern italià pressionés l’Elisi en nom d’«un repartiment de la responsabilitat de l’emergència migratòria, fins al dia d’avui sobre l’esquena d’Itàlia i pocs altres països del Mediterrani», segons va escriure dimarts Palazzo Chigi, la seu del Govern italià.
Mal tràngol per a Itàlia
«És evident», ha dit en aquesta línia l’advocat Fulvio Vassallo Paleologo, «que ha produït un xoc dins de la UE i entre França, Alemanya i Itàlia sobre la responsabilitat de l’Estat de bandera». Però, segons la llei, «no són els Estats de bandera els que han d’assignar els ports», ha precisat, remarcant que, en els últims dies, els retards en els rescats van provocar la mort d’una dona i d’un nadó de 20 dies i que els cadàvers van ser trobats en una pastera que va arribar a l’illa siciliana de Lampedusa.
D’allà també que el desenllaç suposi, en realitat, un mal tràngol per a Itàlia. De fet, d’una banda, la crisi es produeix en moments en què l’arribada de migrants a Itàlia ha augmentat fins als gairebé 90.000 migrants aquest any (van ser-ne 57.000 l’any passat). D’altra banda, aquestes xifres no col·loquen Itàlia al cim de la llista dels països europeus amb el major nombre de sol·licitants d’asil, ja que està encapçalada per Alemanya (232.000 persones), seguida per França (82.000), el Regne Unit (83.000) i Espanya (91.000), segons dades de l’agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR) i de l’Organització Internacional per a les Migracions.