Les eleccions als EUA frenen l’envit de Trump i donen un respir a Biden

Amb Donald Trump en l’equació, i ja que l’escrutini dels vots de les eleccions legislatives de dimarts encara no ha definit qui controlarà el Congrés, estan encara per aclarir moltes ics del futur polític immediat dels Estats Units. Les incògnites planen també sobre l’agenda del president Joe Biden. Pot ser que es tardi dies, fins i tot setmanes, a saber si els republicans dominaran, com sembla, la Cambra de Representants i si els demòcrates aconseguiran mantenir la seva exigua majoria al Senat, resultats clau per albirar el que ve. Fins i tot sense aquests resultats definitius, no obstant, sí que s’entreveu un nou i alhora vell escenari per als EUA. Perquè després d’uns comicis en què els demòcrates i l’impopular Biden clarament han aconseguit contenir el que es preveia com una onada vermella republicana, els EUA es retraten com un país profundament polaritzat, amb dues visions polítiques, econòmiques i socials antagòniques, però on una majoria rebutja portar la lluita fins a un extrem tan perillós com per fer sotsobrar el sistema democràtic. Democràcia, drets i llibertats Les pors davant les amenaces a la democràcia que han esclatat des de la irrupció de Trump en la política, ja sigui a través dels seus imitats reptes a la integritat del sistema electoral o per la seva contribució a minar la ja dèbil confiança en les institucions, han cobrat forma en aquests comicis. Perquè sí, han guanyat en aquestes ‘midterms’ més de 200 candidats nacionals i estatals que han pujat al carro de l’expresident de qüestionar la legitimitat dels resultats del 2020 amb què va ser derrotat i els següents dictats de les urnes. Però també molts dels més extrems aspirants que portaven el segell d’aprovació de Trump han perdut, i han costat als republicans victòries en llocs on candidats més moderats haurien tingut una opció. Aquesta preocupació per la salut democràtica del país s’ha combinat en les ‘midterms’ amb una mobilització transcendental de ciutadans en defensa de drets i llibertats, clarament en risc de retrocés als EUA i ja a la pràctica revertits en una qüestió fonamental com l’avortament. Va costar cinc dècades al moviment conservador aconseguir que el Tribunal Suprem derogués la protecció constitucional d’aquest dret a la interrupció de l’embaràs, però han fet falta només cinc mesos perquè els votants, sobretot progressistes però també moderats, enviïn el senyal que rebutgen l’extremisme, com s’ha provat en el referèndums que han frenat una mesura antiavortista en un estat conservador com Kentucky (una cosa que ja va fer a l’estiu la també conservadora Kansas i pot fer també Montana). Biden, Trump i els camins Només quan es coneguin els resultats definitius d’aquestes eleccions de mig mandat Biden podrà determinar els seus següents passos polítics. Si els demòcrates perden tot i que sigui només la Cambra baixa, el bloqueig legislatiu i un alentiment de les mesures ja aprovades es pot donar per garantit. I creixerà la pressió perquè aclareixi els interrogants sobre si mantindrà els seus plans reiterats de buscar la reelecció el 2024, als 81 anys, o si deixarà pas a un nou candidat. Són el Partit Republicà i Donald Trump, en qualsevol cas, els que surten d’aquestes eleccions amb més dilemes sobre el seu futur. Fins i tot si els conservadors confirmen la majoria a la Cambra baixa estan garantides les tensions i lluites de poder internes entre els congressistes més radicals, extremistes i trumpistes, de l’estil de la reelegida Marjorie Taylor-Greene, i els que aposten per un model més tradicional de republicà. I aquestes tensions ja s’evidencien. Després de resultats més febles de l’esperat, el que s’anticipava com una passejada de Kevin McCarthy fins al poderós lloc de ‘speaker’ comença a veure’s com un camí més tortuós, amb potencials reptes d’altres congressistes per al càrrec. Trump i DeSantis, el duel El gran interrogant, no obstant, és Trump. Nombroses fonts aquest dimecres han explicat que està «furiós», «cridant a tothom», culpant fins i tot la seva dona, Melania Trump, per derrotes transcendentals com les que ha patit el candidat a qui ella l’hauria animat a recolzar en la crucial lluita pel Senat a Pennsilvània. Insisteix, en qualsevol cas, a realitzar dimarts vinent un «gran anunci», que es dona per fet que serà la seva candidatura presidencial per al 2024. «Endarrerir-ho seria una humiliació», ha dit un dels seus assessors. Uns comicis que se suposava que eren un referèndum sobre Biden s’han acabat veient com un sobre ell. No l’ha passat, segons estimen nombroses veus i analistes, incloent-ne molts que han passat les últimes 24 hores per FoxNews, element vital del potent i influent aparell mediàtic conservador als EUA. I no és només que el vegin derrotat, sinó que apunten que ha arribat l’hora que es retiri i deixi el pas al gran triomfador republicà d’aquestes ‘midterms’, el governador de Florida Ron DeSantis, que no només va ser còmodament reelegit per al càrrec sinó que ha consolidat el que fos estat frontissa com a feu republicà. Un altre mitjà de Rupert Murdoch, el tabloide ‘New York Post’, dedicava la seva portada d’aquest dimecres a DeSantis i li declarava «el futur».

Les eleccions als EUA frenen l’envit de Trump i donen un respir a Biden

Els demòcrates aconsegueixen contenir la prevista onada vermella republicana, però les urnes retraten un país profundament polaritzat

Els resultats de les eleccions als Estats Units 2022, per cambres i estats

El més llegit