Eleccions als EUA: els republicans es reforcen en la recta final de la campanya explotant la por del crim

Un home colpeja i tomba un avi que passeja pel carrer. Un altre dispara una víctima que estava amb dos infants. Quatre encaputxats roben una joieria després de trencar-ne a martellades l’aparador. Trets a la porta d’un «celler». Un lladre gravat per la càmera de seguretat a punt d’entrar en una casa. Una violenta baralla al metro. «El 8 de novembre vota com si la teva vida en depengués. Pot ser que ho faci», diu una veu en off. Fa setmanes que l’anunci de 30 segons s’emet a les televisions locals de Nova York. L’ha pagat la campanya de Lee Zeldin, el candidat republicà a governador que en les eleccions legislatives de la setmana que ve mira de fer fora del càrrec la demòcrata Kathy Hochul. Està esquitxat de polèmiques, des de per utilitzar la imatge d’un incident que va tenir lloc a Califòrnia fins per fer-ne servir altres de successos anteriors a quan Hochul arribés al lloc o per incloure la d’un home negre en una crisi mental que no portava una arma sinó una peça de metall i després va rebre cinc trets de la policia. I està funcionant. Per primera vegada des que el 1994 el republicà George Pataki va sorprendre i va treure d’Albany el patriarca Mario Cuomo, els demòcrates enfronten serioses possibilitats de perdre el govern de Nova York, i de patir una debacle en les carreres a la Cambra Baixa en un estat que Joe Biden va guanyar el 2020 per 23 punts. El còmode avantatge de més de 16 punts que Hochul tenia al setembre gràcies a la mobilització de votants contra la decisió del Suprem de derogar la protecció constitucional al dret a l’avortament i per la proximitat de Zeldin a Donald Trump s’ha anat reduint a passos gegantescos. I una de les claus d’aquest gir ha sigut el focus que el republicà ha posat en el crim i la inseguretat. Zeldin no està sol. En nombroses carreres arreu del país, i seguint un manual clàssic, els republicans reiteren com un dels seus missatges centrals les denúncies de la suposada responsabilitat dels demòcrates en el deteriorament de la seguretat, real o percebut, i les acusacions del fet que són «febles amb el crim». I és un missatge que ressona entre els ciutadans, que segons les enquestes col·loquen el crim com la segona qüestió més important després de la inflació i la situació de l’economia i en alguns llocs, com Nova York, fins i tot com el primer. Segons els sondejos, els votants creuen també que els republicans són més capaços de combatre el problema. Deteriorament i percepció Tot i que els índexs de criminalitat als EUA i a grans ciutats com Nova York estan molt per sota dels que es registraven en els anys 90 del segle XX, van començar a pujar durant la pandèmia. La falta de dades unificades a escala nacional fa difícil determinar-ne les xifres exactes, però el que és segur és que la percepció que la situació empitjora i les ansietats són reals. I segons un sondeig de Gallup, el 56% de la població creu que hi ha més crim on viuen (el nivell més alt registrat des del 1972) i el 78% està convençut que ha pujat al país. Aquesta sensació creixent d’inseguretat va ser, de fet, central perquè el demòcrata Eric Adams, exagent de policia que va prometre duresa davant el crim, guanyés l’any passat l’elecció a l’alcaldia novaiorquesa. I tot i que a l’urbs els homicidis han caigut aquest any un 14% i els tirotejos un 13%, el crim violent ha pujat un 34%, amb un 38% més d’atracaments i un 32% més de robatoris. El problema no és només, com miren de denunciar els republicans, de grans urbs o estats governats per demòcrates. A Oklahoma, per exemple, s’hi van registrar l’any passat el doble d’assassinats que a Califòrnia o a Nova York. Però és innegable que hi ha preocupació, i que hi ha descontent també amb algunes polítiques progressistes que els republicans denuncien, com els esforços per reformar la justícia penal o el sistema de fiances, un descontentament que va quedar exposat aquest estiu quan una votació ciutadana va treure del seu càrrec el fiscal general progressista de San Francisco. Els republicans vinculen també el deteriorament de la seguretat amb els esforços que hi va haver després de les protestes per l’assassinat de George Floyd per reformar o retallar el finançament de la policia. Es recolzen en un ecosistema mediàtic conservador que alimenta les seves tàctiques de por amb una cobertura intensificada de successos (FoxNews, per exemple, ha dedicat al crim el doble de temps que les cadenes de la competència des que Biden va arribar a la Casa Blanca). I empunyen de nou polèmiques eines del seu manual, com tenyir els seus missatges de racisme. A Wisconsin, per exemple, els anuncis contra Mandela Barnes, el vicegovernador i candidat demòcrata al Senat, que és negre, l’han titllat de «diferent» i «perillós» (unint la seva imatge a les de les congressistes Alexandria Ocasio-Cortez, Ilhan Omar i Rashida Tlaib). I en un míting a Nevada per candidats republicans en què participava amb Trump, el senador d’Alabama Tommy Tuberville va assegurar que els demòcrates són «pro-crim» i volen donar «reparacions (la compensació econòmica que es debat donar als descendents d’esclaus) a la gent que comet el crim». Resposta demòcrata Els demòcrates han reaccionat, en alguns casos com el de Hochul a Nova York, tard per mirar de defensar-se dels agressius atacs i remarcar els seus èxits o mesures en la lluita contra el crim i, també, les incongruències republicanes. Denuncien mentides i racisme i, sobretot, l’oposició dels conservadors a regular les armes de foc. I remarquen la incoherència que es retratin com un partit de llei i ordre quan alhora minimitzen l’assalt al Capitoli, on la turba va atacar violentament la policia. «No em diguis que recolzes les forces de l’ordre si no condemnes el que va passar el 6 de gener», va dir Biden en un discurs a l’agost. La puixança del crim i la inseguretat com a qüestió central en aquest cicle electoral es pot també ratificar seguint el rastre dels diners. Segons una anàlisi de dades de l’AdImpact de CNN només en les tres primeres setmanes d’octubre el camp republicà va invertir en anuncis centrats en aquest tema 64,5 milions de dòlars, una quarta part del total gastat en publicitat, mentre que els demòcrates hi van dedicar 58 milions (el 15%). Qui s’imposa es determinarà a les urnes, però el que és segur és que el crim jugarà un paper decisiu no només a Nova York. Ha cobrat un lloc central en la carrera pel govern d’Oregon, que els demòcrates podrien perdre per primera vegada des del 1982, i és vital també a Wisconsin o en la també decisiva lluita que entaulen el demòcrata John Fetterman i el republicà Mehmet Oz pel Senat a Pennsilvània.

Eleccions als EUA: els republicans es reforcen en la recta final de la campanya explotant la por del crim

La inseguretat es dispara com una de les principals preocupacions dels votants

El partit de Biden mira de revertir atacs esquitxats de racisme i tornar el focus al control d’armes

Guia per entendre les ‘Midterms’, les eleccions de mig mandat als EUA

El més llegit