La desaparició de l’esquerra a Israel

Fa gairebé 75 anys, va néixer un Estat construït en les comunes. Mentre lluny d’allà els líders sionistes somiaven amb una llar per al poble jueu, els habitants dels quibuts van utilitzar la terra per desenvolupar una vida basada en el socialisme. Des de principis del segle passat, l’esquerra va posar l’atenció en un dels moviments comunals més importants de la història. Després, els moshav cooperatius van fascinar els revolucionaris que van veure en el naixement d’Israel una esperança per a l’esquerra. Ara, tot just 150.000 persones de nou milions d’habitants, un 1,7% de la població, viu als bressols de l’Estat hebreu. La debacle d’una opció de vida socialista va alhora amb el col·lapse dels partits d’esquerra en la política israeliana. En tot just tres dècades, el somni progressista s’ha esvaït a la terra i al Parlament. Ehud Barak el 1999 va ser l’últim primer ministre d’un partit clàssic de centreesquerra. Les formacions històricament progressistes, Meretz i el Partit Laborista, van sumar 56 escons el 1992. En els últims comicis del març, van arribar als 14 escons. «Si aconsegueixen els mateixos resultats dimarts, serà un miracle», reconeix a EL PERIÓDICO Gideon Rahat de l’Institut de Democràcia d’Israel (IDI). Cinquens comicis Israel celebra els cinquens comicis en tres anys i mig. Les enquestes venen a confirmar el que fa dècades que s’anuncia: l’esquerra israeliana gairebé ha desaparegut. «Els partits d’esquerra han defensat sempre la idea d’una solució de dos estats per al conflicte israeliano-palestí», explica Rahat, «però la segona intifada i els atacs suïcides del 2001 i 2002 han afectat la viabilitat de la solució dels dos estats». Alienats per una esquerra amb discursos inconcrets, molts dels seus votants van buscar solucions en el centre o, fins i tot, la dreta. «Aquí, l’esquerra i la dreta es diferencien no pel suport als problemes socials, sinó en la política exterior o la seguretat», afegeix el també professor de la Universitat Hebrea de Jerusalem. El col·lapse del diàleg de pau amb els palestins ha sigut el principi del final de l’esquerra israeliana. «Al seu dia, l’esquerra va mirar de promoure algun tipus de solució amb els palestins, però aquest tema ja no és rellevant en la política israeliana», afegeix Rahat a aquest diari. Lluny queden els dies en què un primer ministre laborista com Yitzhak Rabin podia guanyar un Nobel de la mà del seu enemic palestí, Yasser Arafat. Gir neoliberal De fet, va ser l’esquerra qui es va allunyar dels ideals socialistes i el 1985 va impulsar un gir neoliberal de la seva economia. «Des d’aleshores, afegit a la continuada ocupació dels territoris palestins, hi ha hagut grans canvis en la política socioeconòmica d’Israel», explica Yaron Hoffmann-Dishon, un investigador del centre progressista Adva. Aquest canvi va impactar de ple en la posició ideològica de la societat israeliana. El 1995, només el 29% de la població es considerava «de dreta», però una enquesta de l’IDI mostra que el 2021 aquest nombre arribava al 62%. Els partidaris de l’esquerra només eren l’11%, enfront del 36% del 1995. Amb aquestes dades, la setmana que ve, la societat israeliana es pot despertar amb la Knesset més dretana de la seva història. Les enquestes mostren que fins a 80 dels 120 escons podrien anar a partits identificats com de dreta, inclosos, per primera cop des de 1984, els deixebles del supremacista jueu d’ultradreta Meir Kahane. La resta es repartiran entre partits d’esquerra, centristes –ja experts a aglutinar el vot dels esquerrans decebuts– i formacions que representen el 20% de la població palestina d’Israel. «Els votants d’esquerra no pertanyen a la classe treballadora, són de classe mitjana amb un alt nivell educatiu i uns ingressos decents», diu Rahat. El desballestament global de la classe mitjana també ha arribat a Israel i el seu sistema polític. «No tenen interès en les polítiques socialistes sinó que recolzen l’esquerra per ideologia i això no és una base sòlida per a un partit polític», afegeix. Davant aquesta absència de fonaments, el centre ha trobat el seu lloc, amb l’actual primer ministre, Yair Lapid, al capdavant. Sense converses de pau Mentre l’esquerra s’empetiteix a Israel, la societat se'n ressent. «Veiem com el sistema israelià, els votants israelians i l’agenda israeliana s’estan movent cap a la dreta, i això impacta de ple en el futur de possibles converses de pau i la possibilitat d’un Estat del benestar universal», explica Rahat. «Les conseqüències ja estan afectant els sectors més vulnerables de la societat, com les dones, la comunitat LGBTIQ, la defensa dels drets humans o la lluita mediambiental», afegeix des de Jerusalem. Els idealistes que encara defensen un món a l’esquerra ho tenen clar. «La connexió entre la continuació de l’ocupació, la situació socioeconòmica i la desigualtat al país no es discuteix prou en el discurs polític a Israel», denúncia Hoffman-Dishon. Quan falten uns mesos per al 75è aniversari de la creació de l’Estat, els quibuts han perdut influència a favor dels assentaments il·legals als territoris ocupats. Els joves socialistes que van sembrar aquestes terres han sigut substituïts pels colons aferrats a un fonamentalisme religiós. El progressisme ha mort a Israel, i ningú va a plorar a la seva tomba.

La desaparició de l’esquerra a Israel

Els partits progressistes perden suport i rellevància a l’Estat que va néixer dels valors socialistes i sionistes

«El seu declivi impacta de ple en el futur de possibles converses de pau amb els palestins», denuncia un expert

El més llegit