Els brasilers decideixen si Bolsonaro es manté en el poder o Lula acaba amb l’era de la ultradreta

El Brasil té aquest diumenge una cita dramàtica amb la història. Uns 156 milions de ciutadans decidiran a les urnes la reelecció de Jair Bolsonaro o si Luiz Inácio Lula da Silva dona per acabada l’experiència de la ultradreta en el poder del país més gran i poderós de Sud-amèrica. Les últimes enquestes van confirmar un avantatge de Lula que seria difícil de remuntar pel capità retirat, si no és que el debat televisiu entre els contendents de divendres hagi modificat la intenció de vot d’una minoria, de la mà de les fake news. Els sondejos ja es van equivocar en la primera volta, quan Bolsonaro va obtenir uns sis punts més del que s’esperava. I això deixa oberts interrogants que només es respondran quan acabi l’escrutini. No és aquesta l’única pregunta que es revelarà diumenge a la nit. Els últims dies de la campanya, el president va tornar a llançar una capa de sospita sobre la transparència del sistema electoral. El que ja saben els brasilers és que mai des de la restauració democràtica, a mitjans dels anys 80, una elecció va estar envoltada de tants perills institucionals i polítics. L’amenaça d’una urpada militar ha sigut repetida per boca del capità retirat. La incitació a la violència ha estat a l’ordre del dia. En poques hores se sabrà si, en cas de ser derrotat a les urnes, el candidat del Partit Liberal es convertirà en un èmul de Donald Trump i porta el Brasil a l’abisme. Un continent de contradiccions Bolsonaro encarna des del 2018 una de les contradiccions més flagrants del Brasil. El país dels grans escriptors i músics, que ha rebut amb els braços oberts Pere Casaldàliga, Stefan Zweig i Clarice Lispector, la nació futbolística per excel·lència, compta des de fa quatre anys amb un moviment de masses ultraconservador. Tot s’abisma en aquesta superfície de 8,5 milions de quilòmetres quadrats. El Brasil és un dels principals paradisos de la cirurgia estètica. El culte a la bellesa i la perfecció corporal té el seu temple al quiròfan. És, alhora, una potència odontològica que pot conviure amb més de 16 milions de persones sense dents com a conseqüència de la pobresa i els baixos índexs d’escolaritat. Uns 33 milions de brasilers passen gana al mateix temps que a Sao Paulo i Rio de Janeiro obren restaurants amb dues estrelles Michelin que solen visitar part dels 200.000 milionaris brasilers. Al Ryo Gastronomy només poden ser atesos alhora vuit comensals que degusten plats elaborats amb elements específics de la selva amazònica. A pocs metres, els desventurats furguen a les escombraries les restes de menjar dels carioques. Esclavitud i treball infantil Gairebé 96 milions de brasilers formen part d’un mercat laboral amb alts nivells de sofisticació. L’Empresa Brasileira d’Aeronàutica (Embraer) és un dels puntals del desenvolupament autòcton. Es tracta d’un dels principals proveïdors d’accions de SkyWest Airlines, l’aerolínia regional més gran dels Estats Units. L’altra cara de la moneda presenta un rostre que espanta. «L’esclavitud es mantindrà durant molt temps com la característica nacional del Brasil», va cantar Caetano Veloso el 1992, com si fos un auguri. La mateixa dècada, el Brasil va reconèixer l’existència del treball forçat. Aquesta admissió va permetre que unes 58.000 persones fossin rescatades de les entranyes de la humiliació. El 77% dels casos va involucrar afrobrasilers. La ultradreta ha reduït els fons per combatre situacions que no deixen de repetir-se. El mateix passa amb el treball infantil. El Banc Mundial va calcular el 2015 que el 2,5% dels infants entre 7 i 14 anys es van convertir abans d’hora en mà d’obra. Però un estudi de la Universitat de Zuric assenyala que el problema s’ha agreujat amb Bolsonaro. Guerra religiosa Enmig d’aquests antagonismes es dirimeix la segona volta. La ultradreta no només ha promogut l’autodefensa dels brasilers. La seva consigna «Déu, pàtria i família» ha trastocat tradicions republicanes. D’acord amb Maurício Thuswohl, per primer cop des del final de la dictadura, al Brasil, un país oficialment laic, «la Bíblia ha ocupat el lloc de la Constitució», en virtut de l’aliança del bolsonarisme amb les esglésies pentecostals, que representen el 30% dels feligresos. «La gana, l’atur, la inflació, la misèria, l’educació, la salut, temes que afecten la vida de la majoria, van acabar relegats a un segon pla, mentre els candidats elegeixen o es veuen obligats per la dinàmica de la disputa a mimar pastors i sacerdots i es dediquen a negar la seva intenció de tancar temples, perseguir els fidels, liberalitzar l’avortament o instituir banys unisex, com si no visquéssim en el segle XXI», afegeix. Tot i que perdi aquest diumenge, Bolsonaro ja ostenta un blasó victoriós. Per primera vegada, el Congrés tindrà una majoria d’ultradreta. En cas que Lula sigui president, haurà de governar sota l’ombra d’una legislatura hostil i el fantasma de la destitució.

Els brasilers decideixen si Bolsonaro es manté en el poder o Lula acaba amb l’era de la ultradreta

Les últimes enquestes van confirmar l’avantatge del candidat del Partit dels Treballadors (PT)

Creix la por que, en cas de ser derrotat, Bolsonaro es comporti com Trump contra Biden

Multimèdia: Jair Bolsonaro, una mica més que un Trump sud-americà

Multimèdia: Lula contra Lula, el gir del «fill del Brasil» per vèncer Bolsonaro

El més llegit