Així va explicar Josep Pla la marxa de les tropes de Mussolini sobre Roma

«El cop sobre Roma té penjant d’un fil tot Itàlia. Els diaris liberals i socialistes donen cada dia en grans lletres el preu de la lira en relació amb l’esterlina. La depreciació de la divisa produeix una angoixa enorme». Amb aquestes paraules, l’escriptor català Josep Pla descrivia, en una crònica titulada En plena contrarevolució i datada de 27 d’octubre de 1922, els primers moments de la crida colpista de Benito Mussolini, que havia instat els seus seguidors, molts de violents i armats, a llançar-se sobre la capital italiana per induir el rei Víctor Manuel III a entregar-li el poder. Un jove Pla iniciava així les seves entregues periodístiques sobre l’anomenada Marxa sobre Roma i la presa de poder de la primera dictadura feixista de la història. Pla ho havia anunciat al seu germà el setembre anterior. La seva intenció, havia explicat, era viatjar al nord d’Itàlia per escriure «una breu història» sobre el feixisme, després d’haver passat ja sis mesos (de març a agost de 1922) al país transalpí. Amb aquest preàmbul, l’escriptor català s’havia compromès amb el diari madrileny El Sol i el barceloní La Publicitat (en el qual publicarà sota el rètol Notes d’Itàlia). Tanmateix, segons explica Narcís Garolera en el pròleg del volum Cartas europeas, els esdeveniments es van precipitar, i des de l’octubre i els tres mesos següents, Pla (llavors de tot just 25 anys) escriurà per als dos diaris al voltant de 50 cròniques en què anirà relatant, amb esperit crític, la capitulació del Govern liberal de Luigi Facta, la sublevació feixista i la consolidació del règim dictatorial de Mussolini. La immoralitat de la democràcia D’entrada, a Pla li impressiona molt la galopant inflació, la pobresa i tot el caldo de cultiu social que acompanyen el cop feixista. De vegades, també compara aquesta degradació social amb la situació a Espanya, sent ell un dels pocs periodistes espanyols (l’únic, segons algunes fonts) que cobreix l’aixecament colpista al terreny. Tant és així, que fins i tot s’embranca en una polèmica amb Ramiro de Maeztu, autor d’un article titulat El fascismo ideal, a qui Pla acusa d’estar fent «una campanya admirable» sobre «la ingenuïtat del pacifisme i la immoralitat de la democràcia». «El feixisme ha arribat gairebé en absolut a suprimir la crítica. Aquest ha sigut sempre l’ideal del militarisme espanyol», diu Pla. El sector contestatari amb el feixisme al qual pertany Pla li permet, així mateix, fer un radiografia desencisada dels estrats de les tropes feixistes, entre les quals destaca les que van sobre Roma que, majoritàriament, procedeixen de zones rurals. En canvi, diu Pla, els esquadristes «estudiants i senyorets s’han quedat a Florència», alhora que també «han quedat a la rereguarda els joves nacionalistes». Arran de les seves reflexions, Pla defineix el feixisme com una «plutocràcia proteccionista» i nacionalista que, malgrat el seu poc pes parlamentari, s’ha anat apropiant de les masses que recolzaven el socialisme. «Quan esclata la guerra europea, Mussolini [...] es converteix en intervencionista, militarista i patriota, i funda, expulsat del socialisme, Il Popolo d’Italia», recorda Pla. Però és amb «els descontentaments de la pau», després de la Gran Guerra, que es crea el feixisme, afegeix. La Itàlia del garrot La Itàlia del garrotAquesta deriva, continua Pla, es veu particularment a les ciutats umbres i toscanes, com Perusa i Florència, així com a les de l’Emília-Romanya, entre les quals Ferrara i Bolonya. Una urbs, aquesta, que el català considera un dels epicentres del feixisme quan aquest moviment comença, després de l’assassinat de 10 feixistes el desembre de 1920, a créixer ràpidament a l’Emília-Romanya i expandir-se des d’allà a la resta del país. La raó és que, «havent-se apoderat el feixisme dels sindicats agrícoles [...] qui no és feixista no menja», li explica a Pla un feixista, el testimoni del qual el català transcriu a De Florència a Bolonya en un tren feixista. Després de consumar-se la Marxa sobre Roma, com sol passar en les dictadures, el règim feixista mostra la seva cara més cruel. Llavors, «moltes personalitats del partit socialista i popular» han de passar per «la repugnant humiliació d’haver d’engolir un bon vas de ricí davant les bromes d’una esquadra feixista armada fins a les dents». A Itàlia «ja no hi governa més que el garrot».

Així va explicar Josep Pla la marxa de les tropes de Mussolini sobre Roma

L’octubre de 1922, l’intel·lectual català va ser un dels pocs cronistes espanyols que van viure, en directe, la sublevació colpista de l’autòcrata feixista a Itàlia

Pla va exposar també l’admiració d’alguns autors a Espanya, com Ramiro de Maeztu, a qui va acusar de fer «campanya» sobre «la immoralitat de la democràcia»

El més llegit