La ultradreta dominarà el Congrés amb què haurà de conviure el pròxim president del Brasil

La religió ha envaït la campanya electoral al Brasil. La «guerra santa» llançada pel bolsonarisme ha obligat Luiz Inácio Lula da Silva a sobreactuar el seu rebuig a l’avortament i erigir-se en defensor de la família. L’onada conservadora en la recta final del segon torn és amb prou feines l’arbre que tapa la visió del bosc. Si Lula s’imposés el 30 d’octubre a Jair Bolsonaro, tot i que sigui per molt poc marge, com prediuen els sondejos, haurà de conviure amb un Congrés dominat per la ultradreta, que l’obligarà a fer grans concessions a un centre polític que ja l’ha traït. En cas d’imposar-se el capità retirat, comptarà per la seva banda amb una legislatura favorable a accelerar el seu programa polític. El gir a la dreta va ser dràstic el 2019 amb l’assumpció de Bolsonaro, que no només ha sigut blindat al Congrés durant la pandèmia que va matar gairebé 700.000 persones: les desenes de peticions de judici polític dormen el son dels justos en un escriptori. El diputat bolsonarista Arthur Lira va intentar sense sort dies enrere promoure una llei que criminalitza la divulgació d’enquestes electorals. Un recent projecte dels grups conservadors busca al seu torn acabar amb la protecció legal per desforestar el bosc atlàntic. Tot pot ser molt pitjor a partir de l’any vinent. L’exministre de Medi Ambient de Bolsonaro, Ricardo Salles, un negacionista de l’Acord de París que va haver d’abandonar el seu càrrec enmig d’un escàndol per contraban de fusta, ha fet saber que aspira a presidir una important comissió de la Cambra de Diputats, no aliena a les qüestions que li van donar protagonisme. Salles és, durant aquests dies, la regla i no l’excepció d’un Parlament molt més inclinat cap a la ultradreta que l’existent. L’exgeneral Eduardo Pazuello, assenyalat com un dels responsables del desastre sanitari, va ser premiat amb un escó i una votació rècord a Rio de Janeiro, igual que l’exfubolista Romário, l’exjutge Sergio Moro i l’exfiscal Dalton Dellagnol, responsables de la condemna de Lula que va ser anul·lada pel Tribunal Suprem. La pastora evangèlica i exministra de la Família Damares Alves va guanyar el seu escó amb l’auxili de la primera dama, Michelle Bolsonaro, i engrossirà el ja per si mateix poderós grup evangèlic a les dues cambres. Al seu costat s’asseurà l’exministra d’Agricultura Tereza Cristina da Costa, una ardent defensora del ‘lobby’ ruralista. Primeres advertències L’agressivitat del futur Congrés s’ha començat a insinuar. El diputat electe Alberto Fraga, amic personal de Bolsonaro, vol redoblar les lleis més severes del Codi Penal i donar més facilitats per a l’accés dels brasilers a les armes que les atorgades per l’actual Govern. Fraga no actuarà sol. De fet, el PL, els bolsonaristes «purs», comptaran amb 99 dels 513 escons, 23 més que actualment. Abans i després d’assumir el poder, Bolsonaro mai es va privar dels seus comentaris racistes. No obstant, el seu partit comptarà al Congrés amb un 25% dels legisladors electes que s’autoperceben afrobrasilers. L’aliança ideològica amb els Republicans i el PP li donarà al bolsonarisme 190 escons. Aquests tres partits controlaran el 53% dels escons del Senat. El centre, conegut com a ‘centrao’, i històricament procliu a adherir-se al millor postor, sumarà més de 240 congressistes. El Partit dels Treballadors (PT) passarà de 56 a 76 diputats. El bloc lul·lista, que inclou els seus aliats del Partit Verd i el Partit Comunista del Brasil (PCdoB), serà de 80 integrants. Una força escassa per evitar les peticions de destitució de Lula, en cas de consagrar-se a les urnes. Diputats amb expedients judicials L’exgovernador de Rio Grande del Nord, el bolsonarista Robinson Faria, s’estrenarà a la Cambra de Diputats malgrat haver sigut esquitxat per un cas de corrupció. No serà l’únic. Al voltant del 40% dels 202 diputats elegits per primera vegada han sigut objecte de demandes o investigacions en els últims anys, la majoria per malversació de recursos públics, estafa i fins i tot assassinat. Erika Hilton i Duda Salabert ja han entrat en la història parlamentària del Brasil. Seran les primeres dones trans electes a la Cambra per dues formacions menors d’esquerra. A partir del primer dia del 2023, la quantitat de diputades passarà de 77 a 91. Es tracta d’una presència femenina sense precedents al Congrés. L’escena legislativa encara és lluny d’un escenari de paritat. Les dones només representaran el 17,7% del total de parlamentaris. La quarta part de les que van obtenir el càrrec en la primera volta, a principis d’aquest mes, són dones de polítics. Un dels casos que va cridar més l’atenció va tenir lloc a l’estat del nord de Maranhao, on la bolsonarista Detinha es va convertir en la més votada de les eleccions, relegant a un segon lloc el seu marit i diputat reelecte per la ultradreta, Josimar Maranhaozinho.

La ultradreta dominarà el Congrés amb què haurà de conviure el pròxim president del Brasil

La composició de la Cambra de Diputats suposa un obstacle enorme per a Lula en cas d’imposar-se el 30 d’octubre, en la segona volta de les presidencials

Per a Bolsonaro, en canvi, es tractaria d’un escenari ideal per aprofundir el seu programa polític

El més llegit