Els drons, les apagades i Lukaixenko tornen l’ansietat a Kíiv

Quan tot semblava haver acabat, mesos després que l’Exèrcit ucraïnès aconseguís desbaratar els plans del Kremlin per prendre la capital i decapitar el seu Govern, Kíiv torna a caminar sobre el filferro. Els constants atacs russos sobre les infraestructures energètiques han imposat una estricta dieta de quilowatts entre la població quan les primeres gelades de la tardor apunten al calendari. El desplegament de 9.000 militars russos a la veïna Bielorússia aviva les especulacions sobre la reobertura d’un nou front al nord. I uns drons que sonen a moto travada i volen tan alt com els millors estels no deixen de causar estralls. Amb res d’això n’hi haurà prou perquè la ciutat claudiqui, però l’ansietat torna a apoderar-se de la seva gent, com si un batibull de matrioixques talonegés a l’estómac col·lectiu de la ciutat. De vegades no són més que uns minuts el que separa la vida de la mort. Víktor ho va aprendre lluitant al front, però l’infortuni es va encarregar de confirmar-l’hi l’última vegada que va tornar a casa de permís. Va ser dilluns passat, el segon dilluns negre consecutiu a Kíiv, en plena hora punta del matí. Era amb els seus quan van sonar les sirenes antiaèries i Víktor va baixar al carrer per les escales de l’edifici històric del centre de Kíiv on vivia. «La meva mare em va dir que es posava les sabatilles i baixava», explcia ara als seus 34 anys. Aquestes serien les seves últimes paraules. Un dron enemic es va estampar contra l’edifici i l’explosió va arrasar amb tot. Van morir cinc persones, entre les quals els seus pares, a més d’una parella jove que esperava el seu primer fill. «Al front acabes normalitzant aquestes coses, però no deixa de ser duríssim», diu mentre abraça un dels seus veïns. És possible que aquell no fos necessàriament cap altre atac deliberat contra civils. Creuant el carrer des de casa seva hi ha una petita planta tèrmica, ja atacada dies abans. Passa sovint, com va comprovar aquest diari a Zaporíjia i Dnipro. Míssils i drons russos cauen a desenes de metres d’una caserna, una seu de la seguretat o una instal·lació energètica i acaben massacrant civils. «La ciutat portava molt temps lluny del front i ara torna a estar espantada. Ha tornat la por i l’estrès. La gent ha deixat d’ignorar les alarmes antiaèries», diu Víktor. Sense barricades i tot obert I això que Kíiv no s’assembla avui en gairebé res a la ciutat de principis de la guerra, quan temia ser conquerida. Els seus carrers han recuperat l’atrafegament. Tot està obert. No queden barricades als encreuaments ni gaires parapets a les façanes. Els veïns han deixat de dormir a les entranyes del metro per fugir dels bombardejos. I ni tan sols a l’estació de tren es registren els passatgers. Però els atacs han tornat i la ciutadania es pregunta si darrere de la crueltat del Kremlin hi ha alguna cosa més que un intent de terroritzar la població i deixar el país titil·lant a les portes de l’hivern. «Tornen a atacar perquè han perdut la iniciativa al camp de batalla i no són capaços de recuperar-la, ni tan sols després de la mobilització», afirma Mikhailo Samus, director del centre d’anàlisi New Geopolitics Research Network. La novetat són els drons kamikaze Shahed-136 de fabricació iraniana. Més de 230 han sigut interceptats l’últim mes, a una ràtio del 85%, segons Kíiv, però tot i així han deixat una reguera de morts i destrucció. «Fan molt soroll i són lents, però volen tan baix que és difícil detectar-los amb els radars i acaben penetrant molt a dins del nostre territori», explica Samus. De fet, volen tan baix que alguns han sigut abatuts per policies armats com si disparessin en una competició de tir al plat. Artilleria contra els drons Samus assegura que Ucraïna ha recalibrat els radars perquè puguin detectar-los i, en lloc de neutralitzar-los amb míssils, aviat començarà a utilitzar artilleria. «Aquests drons són molt barats i els sistemes antimíssils molt cars. És possible que no sigui més que una estratègia russa perquè esgotem les nostres defenses aèries i així poder atacar més fàcilment amb míssils balístics i de creuer». De moment, en qualsevol cas, han obligat la ciutat a viure novament en guàrdia. Els xats de pares amb nens bullen cada vegada que sonen les alarmes i molts han tornat a posar-se a cobert. «Més que espantada, jo diria que aquesta és una ciutat exhausta després de vuit mesos de guerra», assegura Olga Oibrova, una psicoterapeuta de 37 anys, mare de dos nens. «Hi ha més gent deprimida i amb desordres d’ansietat. Molts han perdut la feina i no poden ni tan sols cobrir les seves necessitats bàsiques. També s’estan trencant parelles, amistats i relacions familiars, incapaces de gestionar tant estrès», afegeix en el seu particular diagnòstic de la ciutat. Oibrova és de les que va tornar a Kíiv després de refugiar-se durant cinc mesos a Alemanya amb la seva família. «Entre els que viuen fora, la soledat i l’alienació són molt habituals. És molt difícil compartir el dol amb altra gent que no ha passat per una cosa semblant». ¿Un nou front des de Bielorússia? I per si no fos prou ha tornat el rum-rum sobre la possibilitat d’un nou intent rus per assaltar la capital des del nord, aquesta vegada amb la participació directa de Bielorússia, que ja va prestar el seu territori el febrer per a l’agressió. Moscou ha creat una força regional conjunta amb el règim de Lukaixenko i ha tornat a desplegar a la frontera septentrional d’Ucraïna 9.000 soldats. «La idea per reobrir el front nord està a la taula del Kremlin i el seu Estat Major. El pla està sent preparat pel general Serguei Surovikin», assegura Samus, l’analista. Surovikin és el nou comandant de l’«operació especial» russa a Ucraïna, un militar tan despietat a Síria i Txetxènia que l’anomenen «el general de la fi del món». «El problema per a Rússia és que no té actualment prou soldats ni armament per atacar una altra vegada des del nord. Necessitarien com a mínim 50.000 homes i, tot i que miren d’aconseguir-los amb la mobilització, molts d’ells no són més que civils amb uniforme». A Bielorússia la idea no té suport popular, segons diverses fonts. I per a Lukaixenko podria ser un suïcidi. «Si tornen a atacar des de Bielorússia, aquesta vegada Ucraïna no s’aturarà a la frontera. Les nostres tropes continuaran fins a Minsk fins a destruir el règim». De moment, el vell dictador continua resistint-se a involucrar directament el seu país en la guerra.

Els drons, les apagades i Lukaixenko tornen l’ansietat a Kíiv

Els recurrents atacs a la capital i la possibilitat que Rússia reobri el front nord tornen a generar inseguretat als seus ciutadans

El més llegit