Liz Truss, la mutant: De liberal a conservadora, de proeuropea a defensora del Brexit

Amb l’arribada a Downing Street als 47 anys, Liz Truss culmina una carrera política zigzaguejant. Una successió de cops de timó seguint el curs de les seves pròpies ambicions. L’estudiant afiliada al Partit dels Liberals Demòcrates a la Universitat d’Oxford es presenta avui com la defensora de les antigues essències del Partit Conservador. Qui des d’aquella tribuna estudiantil va demanar el 1994 l’abolició de la monarquia ha participat en diversos gabinets de Sa Majestat i anirà aquest dimarts a Balmoral a rebre de la reina l’encàrrec de formar Govern. La qui va fer campanya a favor de la permanència a Europa defensa sense posar-se vermella la manera més extrema de Brexit i diu que està disposada a la confrontació amb Brussel·les. La diputada moderada que va promocionar David Cameron és ara la primera ministra dels conservadors més durs. D’una manera populista, però amb carisma, als longeus afiliats del vot dels quals depenia el seu futur els ha explicat durant les primàries les fantasies econòmiques i ideològiques que volien sentir. Ells han premiat la seva lleialtat a Boris Johnson, que l’ha recolzat encobertament. Truss pregona el seu entusiasme pel neoliberalisme, més desregulació i un pla, que els experts no saben com quadrar i pot costar bilions, de rebaixar impostos i potenciar alhora el creixement, sense tenir en compte una inflació embogida. També pretén reduir la quota de la Seguretat Social amb què s’alimenta la sanitat pública, cada vegada més deteriorada. El 2012 va ser coautora d’un llibre de conservadors debutants titulat ‘Britania desencadenada’, en què s’advertia de la decadència de l’economia del Regne Unit si no es reduïa el paper de l’Estat. Gana voraç de publicitat A Truss li va l’autobombo i té una gana voraç de publicitat. Ha sigut acusada pels seus propis col·legues d’apropiar-se d’«els mèrits que no mereix» i de mancar de pes intel·lectual. Amb escassos dots per a l’oratòria («sona com un robot amb els circuits mig avariats», s’ha dit d’ella), s’aferra a eslògans que repeteix mecànicament. Fins i tot al seu partit, on menys d’un terç dels diputats ‘tories’ la van votar a la primera fase de l’elecció, dubten de la seva capacitat per assumir la direcció del Govern. Era algú que simplement no havien pres gaire seriosament. Els vaivens polítics de Truss potser no sorprenen en els ambients de Westminster, però l’han convertit en l’ovella negra de la seva família. La líder conservadora va néixer a Oxford en una casa de classe mitjana «molt d’esquerres», segons ha comentat ella, on es votava laborista, i té tres germans petits. La seva mare, infermera i membre del Comitè pel Desarmament Nuclear, la portava a les manifestacions contra Margaret Thatcher. El seu pare, professor emèrit de matemàtiques pures a la universitat de Leeds, està, segons un dels seus col·legues, «horroritzat» davant la «conversió» de la seva filla «a la política d’extrema dreta». L’afer extraconjugal Després del coqueteig amb els liberals mentre estudiava una llicenciatura en filosofia, política i economia, Truss va considerar oportú afiliar-se amb els conservadors. Va treballar com a economista per a Shell i Cable and Wireless i es va casar amb un comptable, Hugh O’Leary, que fins ara s’ha mantingut en l’anonimat. El matrimoni té dues filles adolescents, Liberty i Frances. Després d’un parell d’intents fallits per entrar al Parlament, el 2010 David Cameron la va impulsar a un escó segur a South West Norfolk. Els afiliats locals van estar a punt de desqualificar la candidata i truncar-li la carrera al descobrir-se que havia tingut un afer amb un diputat tory, Mark Field. A ell li va costar el matrimoni. Va evitar ser desqualificada i, finalment, es va aconseguir convertir en parlamentària. Només dos anys després va entrar al Gabinet i des d’aleshores ha anat pujant esglaons i ocupant diversos càrrecs als equips dels tres últims primers ministres (Cameron, Theresa May i Boris Johnson). May la va nomenar Lord Chancellor, al capdavant del Ministeri de Justícia, però la va cessar en menys d’un any perquè el lloc, afirmen, li anava gran. Com a ministra d’Exteriors, Truss ha desafiat a Brussel·les promovent la llei que trenca unilateralment amb el protocol d’Irlanda del Nord. La confrontació comercial amb Europa enmig de la pitjor crisi econòmica que travessa el Regne Unit des de fa dècades seria desastrosa especialment per als britànics. La suposada reencarnació de Thatcher Des del trampolí d’Exteriors, Truss ha cultivat activament una imatge a les xarxes socials de dona d’acció, buscant la semblança amb la iconografia de Margaret Thatcher. Hi va haver una foto, similar a la de ‘la dama de ferro’, pujada a un tanc, una altra en un avió de combat i una més a la plaça Roja de Moscou lluint un gorro de pell falsa, mentre proclamava «fer front a Vladímir Putin». En els debats a la televisió, s’ha presentat amb la brusa lligada al coll, tal com tantes vegades havia fet la seva antecessora. La paròdia va provocar burles i facècies, però ha funcionat aparentment amb els vetusts afiliats conservadors desitjosos de creure en la reencarnació.

Liz Truss, la mutant: De liberal a conservadora, de proeuropea a defensora del Brexit

La nova primera ministra britànica mira d’emular Margaret Thatcher, però el seu pla econòmic pot costar bilions

El més llegit