Molts morts i guerra de trinxeres: la contraofensiva ucraïnesa explicada des de dins

El Dmitró volta pel ‘hall’ de l’hotel com un lleó engabiat. És un militar corpulent, passat de copes i amb cara de pocs amics que malparla dels mitjans que fan les connexions en directe a l’aparcament. «¿Per què no venen al front amb mi? No s’assabenten de res, no expliquen tota la veritat», diu amb alguna dificultat per mantenir l’equilibri. El Dmitró forma part de la contraofensiva ucraïnesa que està intentant recuperar les regions ocupades per Rússia al sud del país. L’última batalla al nord de Kherson va acabar amb els seus ossos a l’hospital pel que es coneix com a fatiga de combat o neurosi de guerra, un trastorn psicològic tan vell com la mateixa guerra i ara inclòs en l’espectre de l’estrès posttraumàtic. «El nostre batalló va perdre 400 homes en la batalla. Aquest és el preu que estem pagant per avançar», confessa amb fatalisme. El Dmitró tornarà al front d’aquí dos dies, però abans de marxar vol veure la seva filla. «He vingut a acomiadar-me d’ella, perquè sé que no tornaré. Li he comprat un cotxe. Vull que tingui una vida feliç i per això donaré la meva vida per ella», afegeix abans de desaparèixer en la foscor de l’aparcament. Cobrir informativament una guerra és molt complicat. Particularment tot allò relacionat amb el camp de batalla. La informació arriba racionada i filtrada des dels ministeris de Defensa. La censura és omnívora i fins i tot a primera línia les restriccions abunden. No es vol donar pistes a l’enemic ni desmoralitzar la població. Per això és molt difícil separar la ubiqua propaganda de la realitat fins que la boira es dissipa i la bandera d’un dels dos bàndols oneja en cada tram del torturat territori. A mitjans de setembre Ucraïna va donar per recuperada gairebé per complet la província de Khàrkiv, al nord-est i els seus esforços se centren ara en dos flancs: l’est, tant a Donetsk com Lugansk (Donbass), i al sud, a Kherson i Zaporíjia. I és en aquest últim front on combat ara l’Abril, el nom en codi d’un metrallador ucraïnès de 24 anys, amb el tarannà i el serrell del David de Miquel Àngel. «Al Donbass està sent tot molt més difícil, perquè els russos fa anys que hi són. Es coneixen el terreny, han aixecat fortificacions i costa molt recuperar territori», afirma durant un permís de cap de setmana a Dnipró. «Al sud són més febles perquè estan recorrent molt més a les tropes recentment mobilitzades, liderades per les forces especials». Escassos parapets naturals Tant el Donbass com el sud són pràcticament plans. A aquesta última regió, els ucraïnesos l’anomenen l’estepa. Un oceà de camps torrats de cereal i gira-sol amb escassos parapets naturals. Ni tan sols boscos propis de tal nom. Són els rius els únics accidents geogràfics d’envergadura, amb el majestuós Dniéper i els seus afluents com a principal barrera, fet que potser explica per què la contraofensiva ha avançat més a Kherson que a Zaporíjia, on el riu delimita les posicions de cada bàndol (Ucraïna al nord, Rússia al sud). A Kherson les forces ucraïneses han recuperat «1.200 quilòmetres quadrats i 30 localitats» des que va començar allà la seva contraofensiva a finals d’agost, assegura Oleksandr Vikul, cap de l’Administració Militar a Kriví Rih, una de les puntes de llança per mirar de recuperar la regió. A Kherson es combat principalment a camp obert, entre espigues de blat i ordi, amb els llogarrets com a centres de comandament, logístics i de comunicació. I en aquestes terres de sembra, els dos bàndols s’amaguen en trinxeres, com si aquesta fos una guerra napoleònica. S’utilitza molt l’artilleria, però de vegades les línies estan tan a prop que les metralladores i les granades prenen el protagonisme, segons les fonts consultades. El suport de l’aviació –utilitzada pels dos bàndols– pot ser determinant. «Els avions russos rarament entren al nostre territori, però sí que actuen amb assiduïtat des del seu. També els helicòpters», diu Vikul. I, segons s’afirma, estan sent molt efectius. Les forces ucraïneses, per regla general, eviten els atacs directes. «Estan utilitzant les mateixes tàctiques que a Khàrkiv», assegura Oleksí Melnik, analista militar del Centre Razumkov, amb seu a Kíiv. «Intenten tallar les rutes de proveïment russes i envoltar les seves posicions fins que troben un punt vulnerable. Llavors ataquen i travessen les seves línies», afegeix. Però l’enemic, en lloc de batre’s per qualsevol plaça, retrocedeix com si fos un ball de saló. «No hi està havent gaire guerra de guerrilles al sud», afirma el soldat Abril, que afegeix: «Quan els russos veuen que ens acostem a un llogarret i estan atrapats, l’abandonen, retrocedeixen uns centenars de metres i caven noves trinxeres, si és possible darrere de qualsevol cortina d’arbres». «També ells són humans» Potser això explica per què l’avenç ucraïnès a Kherson està sent lent, segons el parer de les fonts consultades, que asseguren de manera unànime que sense l’ajuda militar estrangera hauria sigut impossible passar a l’atac. «No és suficient», es queixa el sergent Oleksandr Opel en un llogarret recuperat del nord de Kherson. «No podrem avançar si no ens arriben més blindats, vehicles amfibis, tancs i sistemes de defensa aèria», argumenta. Els líders de les forces ocupants a Kherson van afirmar dimecres que esperen que l’ofensiva ucraïnesa sobre la capital regional comenci ben aviat, i han començat a evacuar els civils de la vora occidental del Dniéper enviant-los a Rússia. Per Kíiv, no obstant, no són més que «deportacions forçoses» emmarcades en una maniobra de distracció. «Estan preparant la narrativa per tapar una provocació planejada, en la qual culparan Ucraïna de bombardejar la ciutat de Kherson o de matar civils», va dir al ‘Financial Times’ l’assessor del ministeri de Defensa, Serhí Kuzan. La mateixa idea que va explicar a aquest diari fa uns dies l’analista Melnik. «A Putin no li importen gens els civils. És més, eventualment mirarà d’utilitzar-los com a escuts humans», assegura en una entrevista telefònica. El que tothom sembla reconèixer és que aquesta està sent una guerra despietada, amb molts més morts dels que reconeixen les xifres oficials als dos bàndols. Kíiv ha reconegut unes 10.000 baixes militars a les seves files (Rússia diu que en són 61.000) i Moscou, unes 5.900 (Ucraïna les situa en 66.000). «Hi està havent moltes baixes als dos bàndols. Cada dia hi ha un munt de morts», diu el soldat Abril, que ja ha enterrat una llarga llista de camarades. El record espectral d’aquests camps de sang no se li ha esborrat. Parla de la batalla de Davídiv Brid, al nord-oest de Kherson. «El nostre batalló va perdre pocs homes, però quan vam anar a recollir-los als ‘jeeps’ vam topar amb dotzenes de soldats russos desmembrats pel camp. N’hi havia almenys 60. Eren soldats enemics, però va ser veritablement horrible. També ells són humans».

Molts morts i guerra de trinxeres: la contraofensiva ucraïnesa explicada des de dins

Diversos militars ucraïnesos descriuen a EL PERIÓDICO l’avenç de les seves tropes al sud del país, on han aconseguit recuperar més de 30 localitats

El més llegit