¿Cedirà finalment Emmanuel Macron i desbloquejarà la construcció del Midcat, el gasoducte del Pirineu? Doncs més enllà de l’anhel espanyol i del suport alemany, el Govern no té ni una sola dada de què plantejarà en la reunió que aquest dijous es produirà a Brussel·les amb el cap de l’Executiu, Pedro Sánchez, i el president de Portugal, António Costa.

El mateix Emmanuel Macron la va proposar durant la cimera de líders de la Unió Europea a Praga de principis de mes, tot just unes hores després que Espanya i Alemanya, amb motiu d’una històrica cita bilateral, intensifiquessin la pressió perquè autoritzi aquesta infraestructura, reclamessin per escrit que estigui llesta abans del 2025 i demanessin que s’obrin negociacions entre totes les parts implicades, que incloguin la Comissió Europea.

El president de la República va oferir una trobada a París amb Sánchez i Costa, a la qual també assistiran els ministres d’Energia, que finalment se celebra a Brussel·les, ja que tots tres són a la capital belga per participar en el Consell Europeu. Però el que passi en aquest fòrum és encara un misteri per al Govern espanyol, ja que fonts de l’Executiu ratifiquen que Macron no els ha transmès «cap proposta». No hi ha hagut una feina prèvia de preparació ni hi ha coneixement de les intencions del dirigent francès.

Malgrat això, altres fonts governamentals posen l’accent que Espanya, junt amb Portugal i la inestimable ajuda d’Alemanya, li exigia a França una resposta i «ha reaccionat». En això se li reconeix una «actitud positiva». Ara el que s’espera és «avançar tant com puguem», malgrat la incertesa que produeix en el Govern no comptar amb una proposta de Macron. I «convèncer» els francesos que és «un projecte bo per a Europa i també per a França».

Res que sigui ajudar Espanya

A l’Executiu creuen que la reunió servirà almenys per «aclarir» alguns dels dubtes que esgrimeix França i sobre els quals ha insistit els últims mesos, malgrat el sostingut rebuig de la connexió gasística amb Espanya, al marge de qualsevol argument. El nostre país, amb governs tant del PSOE com del PP, ha demanat als francesos la millora de les connexions, sense èxit durant dècades. Segons fonts diplomàtiques, França es nega per sistema a tot allò que suposi ajudar Espanya.

És veritat que la mateixa Comissió Europea primer va avalar i després va rebutjar el projecte del Midcat. Però aquesta circumstància s’ha vist totalment superada per la invasió russa d’Ucraïna i la necessitat d’acabar amb la dependència del gas rus. Aquesta disrupció deixa Espanya en una situació molt avantatjosa perquè compta amb un important parc de plantes per regasificar gas natural liquat (GNL), que arriba amb barco, però li falta capacitat per injectar-lo a la xarxa europea. Tant el regasificat com el que pugui subministrar Algèria a la UE.

A més, el plantejament d’Espanya i d’Alemanya és que aquesta canonada serveixi ara per enviar gas, però a mitjà termini transporti una energia neta com l’hidrogen verd. D’entrada, aquesta dualitat d’ús invalida un dels arguments més recurrents dels francesos: que el Midcat va en contra del seu objectiu de prescindir dels combustibles fòssils el 2050. N’hi ha més, com que les altres dues connexions –hi ha dues canonades ja operatives per Irun (Guipúscoa) i Larrau (Navarra)– no estan a ple rendiment i que és el país gal que exporta gas a Espanya.

El conflicte del traçat

Unes consideracions, en aquest cas del mateix Macron, que la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, va rebatre. Espanya ha tingut un saldo exportador net de gas a França del 69% des que va esclatar la guerra i entorn del 17% dels dies del període la connexió ha estat al màxim de capacitat, cosa que significa un ús igual o superior al 80% de la capacitat. «Una infraestructura que opera al màxim el 20% dels dies es considera saturada», va advertir.

No obstant, fonts tant espanyoles com franceses admeten que per al país gal és un problema el traçat d’aquesta infraestructura per la resistència que pot trobar en molts municipis. Per a Espanya amb prou feines són uns quilòmetres, però a França té un gran impacte territorial. De fet just això és el que, segons fonts de l’Executiu, explica la resistència de Macron. Aquest dijous Sánchez i Ribera tindran l’oportunitat de comprovar si el president de la República té o no alguna mena d’alternativa –l’aspecte fonamental és que connecti amb la xarxa europea– i si el conflicte és qui el paga, una cosa que sembla resolta perquè comptaria amb finançament europeu.