¿Què és i com funciona un escut antimíssils?

La idea va néixer a Alemanya, però ja són 14 països de l’OTAN i Finlàndia els que han firmat el document en què es comprometen a desenvolupar un «Escut del Cel Europeu», és a dir, un escut antimíssils (ABM) per protegir el Vell Continent. De moment, Espanya es manté al marge d’aquesta infraestructura defensiva de la qual encara no es coneixen tots els detalls. Quins països tenen sistemes antibalístics Actualment hi ha sistemes de defensa antimíssils en països com els Estats Units, Israel i Rússia. La Xina va anunciar també que està treballant en el desenvolupament del seu propi escut d’altes capacitats i els països de l’OTAN, per la seva banda, el 2010 van arribar a un acord per desenvolupar de manera conjunta una tecnologia antimíssils, l’Aedis, que tot i que és de menys abast que la proposada ara per Alemanya, té capacitat defensiva. D’altra banda, l’Índia i el Japó tenen també esforços actius de desenvolupament d’ABM utilitzant radars integrats i desenvolupats localment. Molts altres països han adquirit sistemes de diversa índole de destrucció de míssils desenvolupats per tercers com a llançamíssils, satèl·lits o radars. Com funcionen Els sistemes ABM es van desenvolupar inicialment per contrarestar ogives individuals llançades des de grans llançamíssils balístics intercontinentals (ICBM). El funcionament és bastant fàcil, ja que es basa en el constant monitoratge, la intercepció i la neutralització d’aquest míssil. Aquestes diferents fases de la destrucció de míssils es poden portar a terme amb armament molt divers i sistemes diversos. Embarcacions amb llançamíssils, radars, satèl·lits i dispositius de detecció i neutralització són la base principal d’aquests sistemes. Model israelià El sistema israelià ha funcionat amb èxit en totes les escalades militars entre Israel i el grup armat palestí Hamas de l’última dècada, interceptant entorn d’un 90% dels projectils llançats contra objectius militars i civils israelians. La Cúpula de Ferro detecta i intercepta els coets llançats al seu territori. A més, calcula en mil·lèsimes de segons on cauran. Si calcula que el míssil caurà al desert el deixa explotar, si detecta que entrarà en un lloc habitat, la cúpula envia un altre míssil per interceptar-lo i fer-lo detonar en l’aire. El desintegra gairebé en el mateix lloc des del qual ha sigut llançat. El sistema, que és una tecnologia molt nova, podria inspirar el nou sistema de l’OTAN. Quin tipus de defensa planteja Alemanya L’Escut del Cel Europeu té per objectiu crear un sistema europeu de defensa a través de l’adquisició comuna d’equips de defensa aèria i míssils per part dels països que integrin aquesta iniciativa. Compta amb el suport de l’OTAN, que considera que contribuirà a enfortir la Defensa Aèria i Antimíssils Integrada de l’Aliança. Els països participants en aquesta iniciativa pretenen adquirir tres sistemes de defensa aèria: l’alemany IRIS-T, l’americà Patriot i l’israelià Arrow 3. El projecte, si es fa realitat, no es materialitzaria fins d’aquí diversos anys atesa la complexitat de les adquisicions i els desenvolupaments. Quins països formaran part de l’escut antimíssils Els 14 aliats de l’OTAN que van firmar van ser Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Noruega, els Països Baixos, el Regne Unit i Romania. A més, s’hi ha sumat Finlàndia, país en via d’integrar-se a l’Aliança Atlàntica. La ministra espanyola de Defensa, Margarita Robles, ha assenyalat en una roda de premsa durant la celebració de la reunió de l’OTAN que Espanya està disposada a estudiar una petició de participació en aquest projecte si li és transmesa, cosa que no ha passat de moment. «Espanya està col·laborant amb Alemanya en diversos projectes, però en aquest cas concret nosaltres entenem que la nostra participació en l’escut antimíssils OTAN és la procedent», ha explicat.

¿Què és i com funciona un escut antimíssils?

14 països de l’OTAN i Finlàndia han firmat un acord per començar a desenvolupar aquesta infraestructura defensiva a Europa

El més llegit