Sasha Kreyn: «Rússia és un manicomi d’on han fugit els metges»

S’ha escapat de Rússia per no participar en la guerra de Putin. Però la seva no va ser una crida a files ordinària. Sasha Kreyn (Uliànovsk, 1963) havia sigut editor en cap del canal RN.ru i, amb Megasoft, va crear la primera plataforma digital del país per allotjar vídeos, però des de feia set anys dirigia un petit teatre a Moscou –el Big Small Puppet Theatre– i rodava documentals sobre «la Rússia profunda». Res feia presagiar que l’haguessin de mobilitzar. Fa uns dies es van presentar dos desconeguts a casa seva i, recordant-li el seu talent audiovisual, el ‘van convidar’ a «glorificar les gestes de l’Exèrcit», a dirigir i coordinar reportatges als «territoris alliberats». A participar en el front mediàtic, en definitiva. Va saber que havia de fugir. Aquesta entrevista es va fer a l’arribar a Madrid, després de travessar la frontera de Finlàndia amb un grapat de joves que havien rebut la carta de reclutament. Un periple de quatre dies fins a una habitació compartida en un hostal pròxim a la Gran Vía de Madrid. ¿Qui eren aquests dos homes? «Som els teus veïns», em va dir un, i em va assenyalar l’edifici situat rere el complex esportiu. Era l’oficina d’organització de subministraments de les Forces Armades de la Federació Russa. Els vaig explicar que ara em dedicava al teatre per a nens («per a nens jueus», va remarcar un). Els vaig dir tenia tres fills a càrrec, de 6, 5 i 2 anys, però van assenyalar que «la nova llei» només eximeix de la mobilització als pares de quatre fills. Van argumentar que em pagarien bé i que revisarien la meva futura pensió. «‘Si em nego, ¿em dispararan?’, vaig mirar de treure ferro a la situació. ‘¿Per què disparar? Hi ha altres formes’», va ser la resposta. ¿Ho va percebre com un envit o com una amenaça? La meva posició respecte aquesta guerra inútil i sagnant és molt coneguda –vaig veure amb els meus ulls la destrucció de Grozni quan vaig viatjar a muntar una oficina de la plataforma– i sé descodificar aquest tipus d’‘invitacions’. Si t’oposes a l’autoritat, o pitjor encara, si no accedeixes a col·laborar-hi, et pot passar qualsevol cosa. Hi ha persones que cauen per la finestra. És un estat totalitari. Així que, quan vam tancar la porta, la meva dona, Sonya, va dir: «Hem de sortir d’aquí ara mateix». Al dentista de la família se’l van emportar al front directament des de la clínica. ¿Va compartir la seva perspectiva o li van entrar els dubtes? Rússia és un manicomi d’on han fugit els metges, els infermers estan tancats bevent vodka i els bojos van a la seva i criden «endavant, farem una Rússia gran». La primera idea va ser sortir amb la meva dona i els nens a través d’Istanbul. Vaig mirar sense èxit de vendre el cotxe familiar per comprar els bitllets, que s’havien apujat de 360.000 a 500.000 rubles, però no en quedaven. Com que jo tenia un visat de dues setmanes per anar a Espanya, Sonya em va dir: «Ves tu sol». Vaig decidir sortir per la frontera amb Finlàndia, sense cap seguretat que fos oberta. Es deia que la tancarien per l’allau de gent. ¿Què es va emportar? Una mica de roba i una marioneta en forma d’àngel que protagonitzava una de les meves obres de teatre. Vaig pensar que m’ajudaria a aconseguir alguns diners i fer campanya contra la guerra. ¿Com va ser la seva travessia de Moscou a Madrid? Gràcies a l’ajuda d’una treballadora de la venda de bitllets, vaig poder agafar el ‘Sapsan’ [tren d’alta velocitat] a Sant Petersburg. Vaig arribar de nit i em vaig dirigir a l’estació d’autobusos, ple de nois que havien rebut la notificació de reclutament. Vaig sortir amb el segon bus amb 53 passatgers més. Durant el trajecte, la majoria va passar el temps enganxat al mòbil mirant de tranquil·litzar les seves mares i dones, i donar instruccions sobre què fer si l’autoritat trucava a la porta. A l’arribar a la frontera, vam anar caminant fins als tres punts de control de duana. Deien que l’espera era de 8 hores. La meva va ser de 4 hores i 34 minuts. ¿Els van posar alguna trava? A mi només em van preguntar per què viatjava amb la marioneta. Estava tan espantat que em va sorprendre que em desitgessin bon viatge. Vam agafar un segon bus a l’aeroport. El meu avió a Brussel·les sortia l’endemà, 28 de setembre. Ningú va aclucar els ulls. La majoria de desertors seguien viatge i ens vam quedar tots junts. Molts no tenien diners ni per a la màquina de cafè. Un va explicar que a un amic seu se l’havien emportat al front sense donar-li botes de la seva talla, perquè no en tenien. A l’aeroport de Brussel·les estaven preparats per tramitar asils. ¿No el va temptar la idea? Em quedaven uns dies de visat i volia arribar a Madrid. Vaig trobar un hostal a prop de la Gran Vía, on comparteixo habitació. Divendres passat vaig actuar al carrer Fuencarral amb la meva marioneta amb un raper veneçolà. ¿La majoria dels seus compatriotes comparteixen la seva perspectiva? Molts russos opinen que és un sistema cruel, tot i que la meitat ja han sortit del país. I els que es queden poden fer molt poca cosa. Els líders de la meva comunitat –israelita– fan el que poden per ajudar els nois mobilitzats, però alguns també se n’estan anant perquè es veuen obligats a recolzar una causa que atempta contra la seva moral. Tot i que també conec gent que de sobte es va fer partidària d’aquesta barbaritat. Putin ha agreujat els atacs. Segons la seva opinió, ¿fins on pot arribar? Putin arribarà fins al final. El seu Govern percep el diàleg com una debilitat. No li tremolarà el pols a utilitzar armes nuclears tàctiques en territori ucraïnès. Els russos ens hem d’agenollar el temps que faci falta per demanar perdó per aquesta barbàrie, perquè tots vam promoure Putin. S’ha emborratxat de poder i estem fracassant a no salvar al màxim d’ucraïnesos i russos. Demano a Europa que activi tots els recursos possibles per als que se’n vulguin anar. Després de la seva sortida, ¿han tornat a molestar la seva família? Va tornar un a preguntar per mi. Sonya, que està mirant de vendre tot el que podia, es va espantar i li va dir que jo era de viatge rodant un documental. Té por. Jo en tinc. Viatjaré a Mèxic perquè m’han dit que a l’ambaixada d’Espanya tramiten visats humanitaris. Si no ho aconsegueixo, haurem de creuar la frontera als Estats Units, ni que sigui amb una escala de cordes. Casa meva, el meu teatre i la meva pàtria estan perduts per sempre per mi.

Sasha Kreyn: «Rússia és un manicomi d’on han fugit els metges»

Dos membres de les forces armades de la Federació el ‘van convidar’ a «glorificar les gestes de l’Exèrcit rus», coordinant filmacions als territoris ‘alliberats’, i no va dubtar a fugir

Va travessar la frontera finlandesa i va arribar a Madrid fa una setmana amb un visat a punt de caducar

El més llegit