Els motius dels russos que no volen abandonar la seva «estimada pàtria»

En els mitjans de comunicació s’ha parlat molt en les últimes setmanes de com un gran nombre de russos, especialment homes, han abandonat el país o ho han intentat, tant per aire com per terra, i han arribat a col·lapsar les fronteres amb Geòrgia i Finlàndia. Però hi ha hagut també molts ciutadans que han preferit quedar-se a Rússia. Alguns tenen por de ser mobilitzats i prefereixen no parlar amb la premsa. Fins i tot s’han amagat en cases de camp allunyades de les grans urbs. Al metro de Moscou, per exemple, en els dies posteriors a l’anunci de «mobilització parcial» que va realitzar el president, Vladímir Putin, hi havia policies que demanaven el passaport a homes en edat de ser reclutats per comprovar si estaven en la llista de mobilitzats. Però d’altres s’han quedat al país i mantenen una vida relativament normal, semblant a la d’abans de l’ofensiva a Ucraïna. És el cas de Viatxeslav. Ell és un moscovita que actualment treballa com a cap de producte en una empresa local. Té molt clar que no abandonarà el país en el context actual. Defensa que Rússia és el país «més segur». «Comptem amb les àrees sembrades més grans (de cereals), amb aigua, gas i petroli». Afegeix que «en cas de qualsevol cataclisme, hi ha més possibilitat de supervivència». No és, segons ell, el cas de la Gran Bretanya, «que podria simplement desaparèixer si els volcans desperten o si algunes de les grans glaceres es fonen». El desordre rus La situació al país euroasiàtic no és senzilla actualment, amb un conflicte en marxa a Ucraïna, sancions internacionals i una mobilització parcial. Tot i així, ell explica que des del seu punt de vista, els que se’n van anar de manera precipitada a finals de setembre van prendre una «decisió estranya i mal planificada», ja que alguns d’ells van deixar tota la seva vida enrere d’un dia per l’altre. Entén que va ser una decisió «molt dura», especialment per a aquells que tenen família que es va quedar. «No m’agrada gaire el desordre que es presenta al país, però estimo la meva pàtria», opina. Matisa que ell creu que aquest caos es deu «als problemes dels comandaments intermedis», no a causa «d’una persona suprema, com molts solen pensar i culpar». Sobre el conflicte russo-ucraïnès creu que tot es podia preveure, destaca que «tot va ser predit fa temps», posant per exemple discursos de «fa sis o set anys» del recentment mort líder històric del Partit Liberal-Democràtic rus (de tall ultranacionalista), Vladímir Zhirinovski. Apunta que el que es veu en els mitjans «és espuma» i creu que després que els Estats Units hagin viscut «30 anys a costa del col·lapse de la Unió Soviètica, això ja ha caducat». «Ucraïna és una moneda de canvi», opina. Quan se li pregunta si tem ser mobilitzat, Viatxeslav creu que no aniria al front. «Sé que els meus coneixements i habilitats són necessaris a la rereguarda», explica. Concreta que no ajudaria «matant i corrent amb una metralladora, sinó ajudant amb el cap a nivell d’anàlisi i estratègia». Segons les paraules del president rus, es va cridar a files el passat 21 de setembre aquells que tenien experiència militar i que fossin reservistes, tot i que hi va haver trucades a homes que mai ho havien fet o no podien servir a l’Exèrcit per raons de salut. Algunes van ser revocades. Per aquestes trucades, comandaments militars com el de la regió d’Altai van culpar els propis mobilitzats per no actualitzar la seva informació a les oficines d’allistament. «Rússia és la meva pàtria» Quan se li pregunta a l’Igor, nadiu d’Izhevsk, una capital de províncies russa, si té pensat quedar-se, respon: «Òbviament, em quedo, aquí hi ha casa meva, la meva pàtria i els meus amics». I fins i tot insisteix: «Rússia és la meva pàtria». A la seva ciutat no n’hi ha hagut gaires de mobilitzats, però sí que en coneix alguns que hi han anat voluntàriament. «No podria dir un nombre, però estic segur que hi ha hagut homes que ho han fet. No només de la nostra ciutat, també d’altres de pròximes», explica. Sap que un dia poden trucar a la seva porta per anar al front. «Tot és possible», creu. I no dubta a dir que si el recluten, hi anirà. «Tres dels meus besavis van lluitar a la Gran Guerra Patriòtica, tinc de qui prendre exemple», assegura. «En el dia d’avui, estem més a prop d’una guerra nuclear que durant la crisi dels míssils de Cuba», sosté. El 1962 hi va haver una crisi internacional entre els Estats Units i la Unió Soviètica que per a molts experts és el moment més pròxim a una guerra nuclear que es va viure en tota la Guerra Freda. La Gran Guerra Patriòtica –com se sol anomenar la Segona Guerra Mundial a Rússia– és un dels referents històrics de Rússia i un mirall en el qual s’està mirant el país, i s’expressa per exemple en les necrològiques dels morts al front ucraïnès, als quals es compara amb els que van lluitar contra l’Alemanya nazi entre 1941 i 1945, que en el dia d’avui encara se’ls honora cada any el 9 de maig, el Dia de la Victòria.

Els motius dels russos que no volen abandonar la seva «estimada pàtria»

«Comptem amb les àrees sembrades més grans, amb aigua, gas i petroli. En cas de cataclisme, hi ha més possibilitat de supervivència», diu Viatxeslav

El més llegit