La rehabilitació internacional de Nicolás Maduro es vincula al petroli

Nicolás Maduro ja no sembla ser el pària internacional d’anys recents gràcies a la guerra a Ucraïna, amb l’impacte que té en el mercat energètic, i els canvis a Colòmbia. Els contactes amb els Estats Units s’han intensificat i s’ha obert una altra vegada la porta de les negociacions entre el Govern i l’oposició. Els adversaris de Maduro es proposen, al seu torn, participar en les presidencials del 2024 després d’haver boicotejat la contesa del 2018. L’economia millora després d’un ensorrament històric i fins i tot s’estarien creant les condicions perquè Caracas retorni al mercat financer. Dies enrere, Maduro va enviar una «abraçada al germà president i digne líder de la Federació de Rússia, Vladímir Putin», pel seu aniversari. Però el palau de Miraflores ja no parla de la invasió feta pel Kremlin. La prudència sembla estar relacionada per les mateixes necessitats que deriven del conflicte. L’Oficina de Control d’Actius Estrangers del Departament del Tresor dels Estats Units, que administra les sancions aplicades contra Veneçuela, es disposa a habilitar la petrolera nord-americana Chevron perquè executi quatre projectes juntament amb l’estatal PDVSA que permetran exportar cru als EUA i a la UE. «Té molt sentit que l’Administració de [Joe] Biden suavitzi algunes de les sancions contra Veneçuela, per permetre múltiples recursos que ens ajudin a abaixar els preus de l’energia», va dir a ‘The Wall Street Journal’ l’exexecutiu de Chevron Ali Moshiri. Segons els analistes, els possibles canvis polítics no són aliens a la intensa diplomàcia petrolera que també inclou altres grans empreses amb interessos similars. Altana Credit Opportunities Fund té seu a les illes Caiman. La seva capacitat predictiva ha sigut destacada per Bloomberg: va encertar en el comportament de les criptomonedes i la caiguda del mercat immobiliari als Estats Units el 2008. El seu president, Lee Robinson, creu que s’obre una «oportunitat fantàstica» d’invertir a Veneçuela. I recomana «fer-ho aviat», perquè «qualsevol cosa podria succeir» a partir del mes venidor. Els bons veneçolans tenen una cotització de brossa: dos centaus per dòlar. Però, si s’emeten nous senyals positius entre Caracas i Washington, el Govern madurista podria accedir a una reestructuració del deute estatal de 60.000 milions de dòlars. La compra prèvia d’aquests papers podria ser una excel·lent inversió. Un altre senyal clar La setmana passada va tenir lloc un altre episodi revelador d’aquests reacomodaments. Va ser el mateix Biden qui es va encarregar d’anunciar l’alliberament de set ciutadans nord-americans presos a Veneçuela. Al seu torn, el palau de Miraflores va saludar l’excarceració de «dos joves veneçolans injustament capturats» als EUA. Es va tractar ni més ni menys que d’Efraín Campo Flores i Francisco Flores de Freitas, els dos nebots de Cilia Flores, la «primera combatent» i dona de Maduro, que havien sigut condemnats per narcotràfic a 18 anys de presó. «Una excel·lent notícia en termes de les oportunitats de consolidar més acords humanitaris, petrolers i polítics en els pròxims mesos», va dir el consultor Luis Vicente León. «Per al Govern de Biden és una mostra de flexibilitat. És una manera de mostrar a Maduro que realment els Estats Units estan compromesos –tot i que això signifiqui un cost polític– amb la possibilitat d’oferir concessions significatives, sempre que torni a la taula de negociacions a Mèxic», va dir Geoff Ramsey, director per a Veneçuela del Centre d’Estudis i Promoció dels Drets Humans a les Amèriques, al portal Prodavinci. Això va ser el que es va anunciar dies enrere. «Anem cap a un procés més inclusiu, més ampli, que tendeixi la mà a tots els veneçolans que volen impulsar el nostre país», va dir Maduro sobre la represa a Mèxic amb bona part de l’oposició de les converses per trobar una sortida consensuada del conflicte intern. Moviments a la regió Fins al 2021, l’anomenat Grup de Lima, que reunia diversos països llatinoamericans, impulsava, amb l’aval de la Casa Blanca, els canvis polítics a Veneçuela. Aquesta aliança es va fer miques amb l’arribada de Gabriel Boric a la presidència de Xile i, especialment, amb l’assumpció de Gustavo Petro a Colòmbia. Els dos països han començat a normalitzar la frontera comuna i, el més important, Petro va sol·licitar a Maduro que actuï com a garant de les negociacions que han de dur a terme l’Estat colombià i la guerrilla de l’Exèrcit d’Alliberament Nacional (ELN). L’excap del Govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero va afirmar a Caracas que Maduro «té un paper clau» en aquest diàleg. Tots aquests moviments desdibuixen fins a la caricatura Juan Guaidó, l’autoproclamat «president encarregat» de Veneçuela. L’opositor Henrique Capriles va qualificar la seva interinitat d’«un Govern d’internet». El seu representant en l’Organització d’Estats Americans (OEA), Gustavo Tarre, va estar a pocs vots de ser cessat. Tot un símptoma dels nous temps.

La rehabilitació internacional de Nicolás Maduro es vincula al petroli

La guerra a Ucraïna, amb el seu impacte en el mercat energètic, ha tret Veneçuela de la seva condició de pària

L’arribada de Petro a Colòmbia també ha possibilitat al president bolivarià recompondre relacions amb la regió

El més llegit