‘Sarajevo safari’: turisme de franctirador en la guerra de Bòsnia

¿Hi pot haver algun aspecte de la guerra de Bòsnia, que va acabar fa 27 anys, que encara no hagi sortit a la llum, que es mantingui ocult? El cineasta eslovè Miran Zupanic intenta respondre a aquesta pregunta amb un documental estremidor des del títol. ‘Sarajevo safari’ aborda el rumor que continua circulant en algunes zones del que va ser l’antiga Iugoslàvia que diu queestrangers milionaris van pagar molts diners durant el setge de la capital bosniana per convertir-se en franctiradors per un dia i disparar civils des de la finestra d’algun edifici. ¿Va existir aquest macabre turisme? El documental no arriba per confirmar-ho amb proves, però sí que aporta pistes en aquest sentit. Sobretot dos testimonis: un és d’un personatge tèrbol que manté el seu rostre ocult durant tot el metratge, que és el principal narrador de ‘Sarajevo safari’. Explica que, després d’haver rebut certa instrucció militar durant la seva joventut –quan Iugoslàvia continuava sent un sol país–, una agència secreta nord-americana es va posar en contacte amb ell quan ja havia començat la guerra. Aquesta espècie d’aconseguidor afirma que el portaven en helicòpter des de Belgrad fins a Pale, a la República Sprska –l’escissió prosèrbia de Bòsnia–, des d’on va sortit cap a Sarajevo amb un grup d’homes. No tots eren soldats serbis, sinó que hi havia també «estrangers que, per certes sumes de diners, disparaven als habitants assetjats» de la ciutat. Entre 1992 i 1994, va entrar i va sortir de Sarajevo unes 35 vegades. Protegit per l’anonimat, les revelacions d’aquest entrevistat són les més impactants de la pel·lícula. Explica, per exemple, que el «safari» operava des del principi de la guerra; que els estrangers que pagaven passaven poc temps a Sarajevo («disparaven i cap a casa») i que ell, en total, va veure com set persones queien abatudes per les bales d’aquests franctiradors aficionats: «Fins i tot vaig veure morir nens que estaven agafats de la mà de la seva mare. Eren com caçadors disparant animals. Em va horroritzar veure-ho». Occidentals i russos El segon testimoni directe dels fets sí que té noms i cognoms. Es tracta d’Edin Subasic, que durant els anys de la guerra va treballar per a la intel·ligència de l’Exèrcit bosnià. En el documental assegura que, quan els van arribar informacions en el sentit que milionaris occidentals i russos estaven pagant fortunes per poder disparar com a franctiradors en un «safari d’humans», es van posar a investigar-ho. Van descobrir, afirma, que alguns dels que arribaven per exercir aquesta infame activitat ho feien des d’Itàlia, així que es van posar en contacte amb els serveis d’intel·ligència d’aquest país per recollir més informació. «Tres o quatre mesos després vaig comprovar amb Mustafà [Hajrulahović, un alt comandament militar bosnià durant la guerra] quina era la situació. La intel·ligència italiana ens va dir que havia localitzat el punt d’origen, que havia sigut neutralitzat i que no passaria més», narra Subasic. El documental aborda els fets des de la necessitat d’aportar proves per demostrar-los, però també des del costat humà. El terrible testimoni dels pares d’una nena que tenia només un any i que, l’octubre de 1993, va morir pel tret d’un franctirador constitueix una part de la cinta. De fet, un dels participants a ‘Sarajevo safari’ assegura que als estrangers se’ls cobrava més si la víctima era un nen. Un altre dels entrevistats va quedar en cadira de rodes al rebre una bala a l’esquena. ‘Sarajevo safari’ es va projectar amb gran èxit al setembre al festival de documentals d’Al Jazeera Balkans, a Sarajevo. Zupanic va explicar llavors que el seu objectiu, com queda clar durant la pel·lícula, era també estudiar des del punt de vista moral quina classe de persona podria participar sense remordiments en aquesta caça a l’humà. «La vida és molt complexa. La història és molt complexa. Això pot ser una gota en l’oceà de la història. Aquesta petita història és significativa precisament perquè obre un nivell completament nou de maldat humana», va declarar a l’agència de notícies AA el director del documental. La productora, l’eslovena Arsmedia, està buscant distribuïdor perquè la cinta pugui projectar-se comercialment el 2023. El setge de Sarajevo, el més llarg de la història recent, va durar gairebé quatre anys i hi van morir uns 6.000 civils. El documental de Zupanic, amb unes revelacions que posen en dubte mitjans serbis, explica com alguns d’ells podrien haver caigut perquè adinerats ciutadans d’altres països obtinguessin una dosi de macabra adrenalina.

‘Sarajevo safari’: turisme de franctirador en la guerra de Bòsnia

Un documental eslovè aborda un episodi desconegut del conflicte dels Balcans, el dels estrangers que pagaven fortunes per disparar contra civils a la ciutat assetjada

El més llegit