El lent declivi del Regne Unit, un còctel més enllà del Brexit

«Creixement, creixement, creixement». Així resumeix la primera ministra britànica, Liz Truss, les seves prioritats econòmiques. De moment, l’únic que ha crescut amb el seu minipressupost és la inflació, el dèficit i els tipus d’interès. La drecera de rebaixar impostos només ha empitjorat les coses. «Les polítiques dirigides a un veritable creixement requereixen un llarg esforç, una marató de reformes difícils de dur a terme, no aquesta carrera embogida», assenyala John Van Reenen, professor de la London School of Economics, qui es pregunta si el Regne Unit podrà ressorgir o si el mal, després de dècades d’estancament, ja és massa profund. ¿Què li passa al Regne Unit? La rica potència de sòlides institucions liberals viu un lent i prolongat declivi econòmic. El Brexit, la covid i ara la guerra a Ucraïna han agreujat la situació, però el deteriorament s’arrossega des de fa molt més temps. «El declivi per al Regne Unit és un veritable perill. És un país poderós, però va cap enrere», afirma Torsten Bell, economista del ‘think tank’ independent The Resolution Foundation. El creixement econòmic és zero en aquests moments. Bell apunta com a causa important la gran desigualtat que existeix en la societat britànica, que ha augmentat des dels anys 80 i que és més gran que en altres llocs d’Europa. La productivitat és baixa i fa temps que no pugen els salaris. Carolyn Fairbairn, empresària i antiga directora de la Confederació de la Indústria Britànica (CBI), afegeix el problema de la connectivitat amb una xarxa de transports molt per sota del nivell europeu, una banda ampla encara inaccessible en algunes zones del país i un dèficit greu en educació, inclòs el reciclatge d’adults. Remeiar aquests mals que obstaculitzen el creixement requereix temps i un pla fiable. «Si la política canvia constantment, no hi ha inversions», apunta Fairbairn. ¿El nou ‘Black Wednesday’? Truss creu, en canvi, que té una fórmula exprés amb un minipressupost que, segons alguns, sembla la nota de comiat d’un suïcida. Una destrossa econòmica i el harakiri polític. Entre la fúria i la desesperació, en el Partit Conservador temen que el mal sigui irreparable. Abans de la presentació del pla el 23 de setembre, els conservadors anaven vuit punts per darrere dels laboristes. La mitjana ara a les enquestes és de 23 punts, l’avantatge més gran per a la formació de Keir Starmer des de l’any 2010. Al professor John Curtice, gran guru dels sondejos, la situació li recorda al que va passar fa 30 anys, quan el Govern conservador es va veure sacsejat pels mercats financers en la jornada en què la lliura esterlina va ser expulsada del Mecanisme Europeu de Canvi i va passar als llibres de text com el ‘Black Wednesday’ («Dimecres negre»). Allò «va destruir el bagatge de competència econòmica del Govern i va posar els fonaments per a la derrota dels conservadors el 1997», assenyala Curtice. Ara sospita que la història tornarà repetir-se. Assegurar la victòria El 62% dels britànics vol una elecció general anticipada. Si els laboristes veien complicada la possibilitat d’arribar al poder, de cop comença a donar la impressió que estan a punt per governar. En la recent conferència del partit a Liverpool es va reforçar la línia centrista del Nou Laborisme. A Starmer li ha costat desprendre’s del llegat extremista de Jeremy Corbyn. Ara, curiosament, l’extremista és una conservadora i presideix el Govern. La conferència va ser un exemple d’unitat i disciplina, en contrast amb l’ocorregut amb els ‘tories’ a Birmingham. Starmer és un polític sobri, una mica rígid i, tot i que com a orador resulta només passable, transmet una sensació de serietat, de mesurar les paraules, sense fantasiejar. Un estil que tranquil·litza els ciutadans, cansats de bufons i boges robòtiques. Però l’enorme avantatge actual en els sondejos té menys a veure amb l’entusiasme pel seu partit que per la repulsa al Govern. Starmer haurà de fer bastant més per assegurar-se la victòria en els dos anys que falten per a les eleccions. A menys que els conservadors saltin abans pels aires.

El lent declivi del Regne Unit, un còctel més enllà del Brexit

La pandèmia de la covid i la guerra d’Ucraïna també han contribuït a empitjorar una economia perjudicada per dècades d’estancament

El més llegit