El mig pas enrere de Marine Le Pen

Un aniversari simbòlic tant per la data com pel moment en què es produeix. El Front Nacional (FN, rebatejat Reagrupament Nacional el 2018) compleix aquest dimecres 50 anys de la seva fundació. El 5 d’octubre de 1972, grupuscles neofeixistes com Ordre Nou, nostàlgics de l’Algèria francesa, de la França de Vichy i reaccionaris monàrquics –fins i tot un exmembre de les SS va formar part de la primera direcció del partit– es van unir per crear l’FN, presidit per Jean-Marie Le Pen. Cinc dècades després, aquesta formació ultranacionalista i xenòfoba s’ha convertit de la mà de la seva filla Marine Le Pen en la segona força política del país, després d’aconseguir més del 40% dels vots en la segona volta de les presidencials d’abril. Malgrat el seu present puixant, la ultradreta francesa celebra aquest aniversari amb el mínim i necessari. Tan sols un tuit aquest matí de Le Pen filla i dijous organitza un col·loqui a l’Assemblea Nacional en una sala amb una capacitat màxima de 30 persones. Òbviament, Jean-Marie Le Pen –el van expulsar del partit el 2015 pels seus comentaris en què negava l’Holocaust– no està convidat a l’acte. Només intervindrà un històric dirigent dels ultres. Tot i que conserva la mateixa ideologia dels seus inicis, RN vol desmarcar-se del seu passat vinculat al neofeixisme. I prefereix centrar-se en un present marcat per l’elecció d’un nou president del partit. Le Rassemblement National fête aujourd’hui son cinquantième anniversaire. D’un parti contestataire, nous en avons fait un parti prêt à gouverner. Aujourd’hui, je souhaite rendre hommage à tous les militants, qui depuis 50 ans, ont œuvré pour la cause nationale. — Marine Le Pen (@MLP_officiel) 5 de octubre de 2022 Sense el cognom Le Pen Sense el cognom Le PenPer primera vegada en la seva història, la formació ultra es prepara per elegir un president que no porti el cognom Le Pen. Des de 1972 i fins al 2011, Jean-Marie Le Pen va liderar amb el seu estil provocatiu aquest partit d’extrema dreta, al qual va convertir en una de les principals formacions de França, tot i que amb un evident sostre de vidre que li impedia governar. La seva filla Marine va agafar el relleu el 2011 i va apostar per una estratègia de dédiabolisation (desdemonització) amb l’objecte de convertir-lo en un partit com qualsevol altre. Per aquesta raó, es va allunyar –o almenys va dissimular– de qualsevol vestigi antisemita o vinculat a grupuscles violents neofeixistes. Deu anys després d’haver assumit la presidència de l’FN, Marine Le Pen es prepara perquè la substitueixin al capdavant del partit. L’eurodiputat Jordan Bardella, 27 anys, i l’alcalde de Perpinyà, Louis Aliot, 53 anys, competeixen per fer-se amb les regnes. Els 30.000 militants d’RN voten durant aquest mes d’octubre de manera electrònica el nou president. Amb prou feines hi ha diferències polítiques ni d’estil entre els dos candidats d’unes primàries que a penes generen titulars als periodistes polítics gals, molt més entretinguts seguint l’actual embolic pels suposats casos de violència masclista que esquitxen dirigents de l’esquerra o les tensions internes a Els Republicans (afins al PP). El principal objectiu d’aquest procés intern, el resultat del qual es revelarà a principis de novembre i en el qual Bardella parteix com a arxifavorit, és reforçar la imatge que són un partit com qualsevol altre, que elegeix els seus líders de manera democràtica, però sense llançar-se els plats pel cap. «Les guerres de partit per a aquest hivern, en què els francesos tindran problemes per encendre la calefacció, no són la nostra prioritat», va dir el diputat ultra Jean-Philippe Tanguy, 36 anys, una de les figures ascendents d’RN. Dubtes per al 2027 Dubtes per al 2027«És la primera vegada que competeixen per la presidència del partit dos candidats que no formen part de la família Le Pen. Però tant Bardella, que és la parella d’una neboda de Marine Le Pen, i Louis Aliot, que va ser company sentimental de l’actual líder fa uns anys, són molt pròxims a la família Le Pen. Això ens mostra que ella no sembla disposada del tot a cedir el lideratge i que continuarà tenint l’última paraula», explica a EL PERIÓDICO la politòloga Christèle Lagier, experta en l’electorat de la ultradreta. «No crec en absolut en la democràcia interna d’RN. Hi ha una gran opacitat sobre aquest procés intern i no tinc cap dubte que serà Marine Le Pen qui decideixi el nom del seu successor al capdavant del partit», afegeix aquesta professora a la Universitat d’Avinyó, que recorda el tradicional funcionament molt vertical i amb mà de ferro d’aquesta formació. Quan aquest procés intern va ser anunciat a la primavera, molts analistes van considerar que seria el primer pas perquè Le Pen donés pas al seu dofí Bardella. Ella mateixa va assegurar al maig que a priori no tornaria a presentar-se a unes presidencials. No obstant, la situació sembla haver canviat després dels bons resultats d’RN en les passades eleccions legislatives, en les quals va aconseguir 89 diputats i va quedar com a tercera força. La líder d’RN vol fer un mig pas enrere «per centrar-se en el treball institucional a l’Assemblea Nacional i així millorar la imatge del seu partit». «I segurament preparar les eleccions presidencials del 2027», adverteix Lagier.

El mig pas enrere de Marine Le Pen

Cinquanta anys després de la creació del Front Nacional, el principal partit de la ultradreta a França es prepara perquè el dirigeixi algú sense el cognom Le Pen

L’eurodiputat Jordan Bardella i Louis Aliot, alcalde de Perpinyà, competeixen per convertir-se en el nou president del partit

El més llegit