Cuba: després de l’huracà ‘Ian’ pot venir la tempesta social

L’huracà ‘Ian’ va deixar a Cuba una estela de destrosses i també una evidència expressada en les imatges inèdites de barricades i pneumàtics incendiats als carrers. Després de quedar completament a les fosques, l’illa ha restablert el subministrament elèctric, especialment a gairebé tot l’Havana. Tanmateix, ha quedat en l’aire la sensació que res no serà igual d’ara endavant. Les protestes contra el tall de subministrament elèctric i l’escassetat han donat una altra profunditat al malestar polític que ja s’havia manifestat silenciosament, però amb la força d’un crit durant la consulta popular que va aprovar el nou Codi de família. L’alta abstenció i el cridaner vot en contra d’un projecte amb un caràcter progressista ben marcat suposen un punt i a part respecte dels dies d’unanimitats. «Ho reitero, no rendirem la revolució, i per això mateix no desempararem ningú; aquesta és la divisa que ens fa revolucionaris. Cal entendre els processos socials i atendre’ls integralment», va dir dilluns la primera dama, Lis Cuesta, quan el Govern va considerar superada la situació després d’un cap de setmana que va portar a la memòria l’esclat social de l’11-J del 2021. Reitero NO VAMOS A RENDIR LA REVOLUCIÓN y por eso mismo NO vamos a desamparar a nadie, esa es la divisa que nos hace revolucionarios. Hay que ENTENDER los procesos sociales y ATENDERLOS integralmente. #CubaPorLaPaz — Lis Cuesta (@liscuestacuba) 3 de octubre de 2022 Canvi de paradigma Les protestes de tres dies que es van iniciar el 29 de setembre haurien sigut impensables en l’era analògica. A Cuba funcionen actualment més de set milions de telèfons mòbils en els quals tot es retroalimenta: les ‘fake news’ i les crítiques fundades, la indignació i el desencant. La megaapagada va convertir molts ciutadans en documentalistes de la fúria. Els telèfons van filmar escenes de violència estatal que abans no passaven del rumor o el murmuri. «Documentar les protestes i la repressió que sol acompanyar-les és una pràctica valuosa i cada vegada més habitual per als cubans. Tanmateix, més d’un cop, els vídeos i les fotografies també han servit per identificar els manifestants i aixecar càrrecs en contra seu», adverteix el portal El toque. La tecnologia no és neutral mai, i menys enmig de la crisi de l’illa més gran de les Antilles. «No hem pogut trobar la identitat de la dona negra brutalment colpejada per homes vestits de civil, però òbviament tenen entrenament professional en tècniques de combat», va denunciar en les xarxes socials el col·lectiu feminista Yo Sí Te Creo en Cuba. «El grup Justicia 11J va comptabilitzar que van tenir lloc almenys 20 arrestos que van coronar el setembre més conflictiu de les últimes dècades. L’Observatori Cubà de Conflictes (OCC) assegura que durant aquell mes van tenir lloc 364 protestes que van incloure cassolades, bloquejos de camins i marxes a l’Havana i diferents ciutats de l’interior. 🚨Las imágenes captadas de dos hombres golpeando a una mujer en la manifestación de la calle Línea y F, la noche del 1 de oct, además de la detención violenta de una joven, son hechos que dan un mensaje de permisividad de la violencia de género por parte del Estado cubano. 👇 — Yo Sí Te Creo en Cuba (@YoSiTeCreoCuba) 4 de octubre de 2022 La posició del Govern «Manifestacions d’aquest tipus no tenen legitimitat», va dir el president Miguel Díaz Canel. «La preocupació i el plantejament honest, decent, enmig d’una situació difícil, ho acceptem i ho atenem», però, va remarcar, «aquests que actuen d’aquesta manera, que reclamen tots els drets que dona la Revolució, però que aporten poc, aquesta actitud, cal discutir-la i afrontar-la amb arguments». Díaz Canel va recordar a la societat que Cuba paga el preu de construir «una societat socialista amb molt treball» i amb «un bloqueig que no ens deixa avançar». Per al portal La Joven Cuba els enormes trastorns provocats per l’huracà van potenciar «el creixent rebuig popular de la gestió del Govern» i l’Havana «es va omplir de rostres fastiguejats de tant pesar, malviure, misèria». I va afegir: «Desestimar accions com les succeïdes a l’avinguda 51, sota la retòrica que són orquestrades per l’enemic, per delinqüents, per marginals, no fa més que ridiculitzar la postura governamental davant reclams de la ciutadania, atès que despulla la intolerància de l’elit de poder». El malestar i la perplexitat pe aquests fets va convocar veus que històricament s’han alineat amb el castrisme, com la de Silvio Rodríguez. «A la defensiva cap Govern pot ser revolucionari, i fa massa anys que estem a la defensiva». Conflicte latent La crisi pot tenir un altre espeternec no només per la falta d’energia i l’escassetat alimentària. La inflació està per perforar la barrera del 200%. Quan, a principis del 2021, es va posar en marxa la unificació monetària, un dòlar equivalia a 24 pesos. «El resultat mesurable de l’ordenament indica que ha funcionat com un paquet d’ajust econòmic que ha concentrat el cost de l’ajust en els treballadors», va assenyalar l’economista Pedro Monreal. El resultado medible del “ordenamiento” indica que ha funcionado como un paquete de ajuste económico que ha concentrado el costo del ajuste en los trabajadores. Ha habido un cambio brusco en la distribución funcional del ingreso nacional en medio de un contexto inflacionario pic.twitter.com/iXVb2PaznG — Pedro Monreal (@pmmonreal) 3 de octubre de 2022 Més enllà de les sancions de Washington, Cuba paga el preu de les seves decisions estratègiques. «Al finalitzar el setembre del 2021 només el 0,5% dels fons públics havien sigut destinats al sector educacional, i l’1,0%, a salut i assistència social. Aquestes xifres contrasten estrepitosament amb el 42,3% destinat a immobiliària i construcció hotelera. Són xifres testimonis de la vulnerabilitat d’una part important de la població cubana, la qual –excepte una minoria privilegiada– presenta alts índexs de pobresa», afirma La Joven Cuba.

Cuba: després de l’huracà ‘Ian’ pot venir la tempesta social

Les destrosses provocades per la tempesta han generat les condicions per a la reactivació de la protesta

El rerefons és una seriosa crisi econòmica marcada per la inflació i l’escassetat alimentària

El més llegit