Lula i Bolsonaro, doble triomf en la primera volta electoral a les eleccions del Brasil

La primera volta va llançar a la seva manera dos guanyadors. Luiz Inacio Lula da Silva va aconseguir el 48,43% dels vots. Va estar a 1,8 milions d’obtenir la presidència la nit de diumenge. Va treure més de sis milions de vots d’avantatge a Jair Bolsonaro. Però el president, a la seva manera, també va vèncer: les enquestes li assignaven un simple 36% d’adhesions. Va obtenir set punts més i ha quedat en una posició immillorable per lluitar en la segona volta amb més agressivitat i tots els recursos estatals i publicitaris en el seu poder. El líder del Partit dels Treballadors (PT) va decidir recomençar el mateix dilluns la seva campanya amb vista a la molt renyida disputa del 30 d’octubre. «La lluita contínua fins a la victòria final», va dir, per temperar l’ànim dels seguidors, que van oscil·lar entre l’entusiasme i un pànic escènic pel que pot venir. L’exmandatari hauria d’obtenir un immediat suport de Simone Tebet i Ciro Gomes, els candidats que van aconseguir el 4,17% i 3,1%, respectivament, si es vol garantir la victòria. Tots dos van expressar la seva perplexitat per la magnitud del suport que va tenir el capità retirat a les urnes. Però van evitar donar un suport immediat al seu rival. Tebet és una senadora de Mato Grosso do Sul i està vinculada a l’agroindústria que l’esquerra considera un dels factors de la desforestació. Lula es veurà obligat a fer concessions polítiques que no estaven en els seus càlculs per guanyar-se el seu suport. En el cas de Gomes, que durant setmanes va preferir atacar el seu exaliat Lula per sobre de Bolsonaro, el seu partit, el PDT, amb orígens en la centreesquerra, ja va avisar que demanarà el vot a favor del PT. Essa é uma prorrogação. Vamos juntos trabalhar nos próximos 28 dias e conquistar nossa vitória. Vamos conversar com os que pensam que não gostam de nós e vamos convencê-los. 🎥: @ricardostuckert pic.twitter.com/qye3N5uvav — Lula 13 (@LulaOficial) 3 de octubre de 2022 El tsunami de la ultradreta va ser menor al del 2018, quan el capità retirat va obtenir en el primer torn el 46% dels sufragis. Però aquest detall sembla a aquestes hores una nota al peu de la «pàgina de la glòria» que promet escriure el bolsonarisme. El seu líder va atribuir el resultat a la seva exitosa estratègia sobre l’economia, que va elevar l’ajuda als sectors socials menys afavorits, mentre que va reduir els preus dels combustibles i la inflació. El «Mite», com l’anomenen, ja va anticipar el to de la campanya amb vista a la segona volta: comunisme o llibertat, religió o heretgia, família o ideologia de gènere. Tot i que va parlar amb una insòlita calma diumenge a la nit, pocs s’han deixat enganyar. S’espera una iracúndia més gran en les seves intervencions. Un Parlament radicalitzat Míriam Leitão, columnista del diari carioca O Globo, va recordar que quan al Brasil no irromp un candidat de centredreta, els sectors més conservadors de la societat es mouen sense gaires pudors cap a la ultradreta perquè és més fort l’antipetisme que tots els gestos de moderació que pogués fer Lula. El bolsonarisme va entrar a l’arena política com una expressió antisistema. S’ha convertit en la principal força parlamentària. El PL, el seu partit, tindrà 98 diputats, contra 80 del PT. A això cal sumar-hi les altres agrupacions del mateix signe com Republicans. Les dues cambres del Congrés es radicalitzaran: allà hi haurà Sergio Moro, l’exjutge que va condemnar a presó Lula i que va ser després ministre de Seguretat de l’actual Govern per trencar més tard amb el capità retirat. Deltan Dallagnol, l’exfiscal d’aquell judici, anul·lat pel Tribunal Suprem, va ser al seu torn elegit com a diputat federal. El Senat acollirà la pastora evangèlica Damares Alves, que va exercir com a ministra de la Dona i, a l’assumir el càrrec, va considerar que el color de les dones era el rosa i el dels homes el blau. Tereza Cristina Correa, extitular d’Agricultura i representant del ‘lobby’ de l’agroindústria, va guanyar un lloc a la mateixa cambra per Matto Grosso do Sul. L’actual vicepresident i general retirat, Hamilton Mourão, continuarà la seva vida política a partir de l’1 de gener en la legislatura. L’exgeneral Eduardo Pazuello, considerat un dels responsables del desastre sanitari durant la pandèmia que va matar més de 686.000 persones, és un altre dels bolsonaristes de soca-rel premiat a les urnes. «Els negacionistes de les vacunes obtenen un bon vot per a la Cambra», va assenyalar sobre això el diari paulista Estado. L’exministre de Medi Ambient, Ricardo Salle, decidit impulsor de la sortida del Brasil de l’Acord de París, és un altre dels diputats electes. El juny del 2021 va haver de dimitir enmig d’una investigació de la Policia Federal sobre una trama de contraban de fusta. - Nossos adversários só se prepararam para uma corrida de 100 metros. Nós estamos prontos para uma maratona. Vamos lutar com confiança e com força cada vez maior, certos de que vamos prevalecer pela pátria, pela família, pela vida, pela liberdade e pela vontade de Deus! 🇧🇷 — Jair M. Bolsonaro 2️⃣2️⃣ (@jairbolsonaro) 3 de octubre de 2022 Sorpresa i perplexitat «Aquestes eleccions van mostrar un costat molt fosc de la nostra societat. Estem passant el moment més difícil des de la redemocratització del Brasil. Ha estat increïble el nombre de persones elegides per la mentida, per la destrucció de l’Amazònia, pel prejudici, per l’omissió en la compra de vacunes», va expressar Walter Casagrande Jr, columnista de Folha de San Pablo. I va advertir: «Jair Bolsonaro juga brut i per això no perd fàcilment. El problema és que, ara, el joc serà més agressiu, amb forts atacs a través de la mentida, de les fake news».

Lula i Bolsonaro, doble triomf en la primera volta electoral a les eleccions del Brasil

El líder esquerrà va treure sis milions de vots de diferència al seu rival, però s’espera una segona volta molt disputada i tensa

La ultradreta, que serà primera força parlamentària, es mostra confiada a poder donar la volta al resultat

El més llegit