El Brasil vota enmig de la polarització i les amenaces de Bolsonaro de no reconèixer el resultat

Uns 156 milions de brasilers tenen a les mans la possibilitat de fulminar a les urnes l’era de la ultradreta al Govern o donar la possibilitat a Jair Bolsonaro de mantenir fins a la segona volta (l’últim diumenge d’octubre) les seves possibilitats per ser reelegit. Les últimes enquestes situen Luiz Inácio ‘Lula’ da Silva, el candidat del Partit dels Treballadors (PT), molt a prop de proclamar-se aquest diumenge a la nit guanyador d’una contesa marcada per la polarització, les agressions i una allau de fake news. Dissabte mateix, Datafolha i Ipec van donar a l’exmandatari el 50% i 51% dels vots vàlids després d’un dissabte amb mobilitzacions dels dos contendents. El Brasil no ha arribat mai a una cita electoral amb tanta incertesa. Les raons d’aquest desconcert que es barreja amb la inquietud tenen a veure amb l’amenaça sense filtres de Bolsonaro d’impugnar els resultats si no li són favorables. L’agressivitat del capità retirat ha crescut a mesura que els sondejos li auguraven una derrota també en segona volta. Entre la realitat i les ambicions desbocades, Bolsonaro s’inclina per la segona. Durant les exèquies d’Isabel II, i al millor estil del seu admirat Donald Trump, el capità retirat va assegurar que si no s’imposa en la primera volta amb el 60% dels vots «alguna cosa anormal» deu haver passat en el Tribunal Superior Electoral (TSE). Les incitacions a qüestionar-ne el veredicte evoquen al Brasil les imatges de l’atac al Capitoli. Els atacs del bolsonarisme contra el TSE han esquivat l’inversemblant. La seva principal autoritat, i un dels blancs de Bolsonaro, Alexandre de Moraes, es va veure obligat a demostrar la inexistència d’una «sala secreta» on es manipularien els vots. «És una sala oberta i clara», va dir després de visitar la instal·lació amb el ministre de Defensa, Paulo Sergio Nogueira de Oliveira, junt amb el president de l’oficialista Partit Liberal (PL), Valdemar Costa Neto, així com observadors nacionals i internacionals. El TSE va acusar d’altra banda el PL d’haver divulgat «informació fraudulenta» sobre el sistema electoral a través d’un document suposadament «tècnic» segons el qual no hi havia «cap control extern» sobre el codi font dels programes de les urnes electròniques i els sistemes electorals i, a més, hi havia «poder absolut per manipular-ne els resultats». Aquestes conclusions, va afegir l’alt tribunal, «són falses i no veraces, sense cap aliment en la realitat», en un «clar intent de pertorbar el curs natural del procés electoral». Rius de mentides Si bé Costa Neto va reconèixer posteriorment que la sala «ara» estava oberta, el perjudici polític ja s’havia consumat. Les xarxes socials són el camp de batalla més fèrtil en què la ultradreta intenta guanyar voluntats sobre la base d’una cascada ininterrompuda defake news. En les eleccions del 2018, la campanya falsa es va basar en qüestions morals i de gènere. Hi van proliferar missatges sobre la distribució de biberons amb punta en forma de penis en escoles bressol dels municipis administrats pel PT. D’acord amb Palver Mapping, una empresa tecnològica que monitoritza més de 15.000 grups públics de WhatsApp, en aquesta contesa les fake news giren entorn de la suposada falta de transparència de les eleccions. El diari paulista Folha va fer referència a un dels textos més bastos: la «denúncia» de l’obertura i manipulació d’urnes en unsindicat dirigit pel partit de Lula. El missatge ha arribat a milions de telèfons. Bolsonaro no va tenir objeccions a propagar la idea de la irregularitat, fins al punt d’exposar-la impertèrrit davant la comunitat diplomàtica. I el que diu el capità retirat es replica després en els espais virtuals i a través dels seus seguidors. El pastor pentecostal Silas Malafaia, un aliat vital del Govern d’ultradreta, va predir el càstig diví si es comproven les denúncies del president sobre el mal funcionament de les urnes que van ser implantades el 1996 i que li van permetre a Bolsonaro ser elegit cinc vegades com a diputat i, fa quatre anys, guanyar les presidencials. «Que Déu, amb el seu etern poder, posi fre a això durant més de vuit hores. I si aquest assumpte es bloqueja durant més de vuit hores en el recompte, la casa caurà», va dir sobre l’escrutini. La por i els indecisos Les mentides es van retroalimentar perillosament en vigílies dels comicis. Bolsonaro va advertir que podria ordenar els militars que tanquin els col·legis electorals si es prohibeix als votants exercir el seu dret amb la samarreta verda i groga de la selecció de futbol brasilera. Les permanents admonicions han deixat la seva marca en l’electorat. Una enquesta del Fòrum Brasiler de Seguretat Pública ha conclòs que el 67,5% dels votants tenen por de ser agredits físicament per la seva opció política. El percentatge és més elevat entre les dones (71,8%), les persones d’escassos recursos (71,5%) i els afrodescendents (73%). La por pot portar a no participar en el procés electoral. Un grau més alt d’abstenció augmenta les possibilitats de Bolsonaro de passar a la segona volta.

El Brasil vota enmig de la polarització i les amenaces de Bolsonaro de no reconèixer el resultat

Les últimes enquestes obren la possibilitat que Lula s’imposi sense necessitat d’una segona volta

Bolsonaro difon sospites sobre la transparència del sistema electoral que s’escampen a través de les fake news

El més llegit